Comunitat Autònoma del País Basc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 59:
El [[1200]], el regne de Navarra va perdre els actuals territoris d'[[Àlaba]], [[Guipúscoa]] i el [[Duranguesat]], que són annexionats pel monarca castellà. Així doncs, Navarra, separada dels altres territoris peninsulars del País Basc, va orientar la seva política d'expansió cap al nord i a l'est, als territoris fronterers amb França i Aragó. Navarra va ser annexionada parcialment al [[regne de Castella]] durant els segles XI i XII, i gairebé en la seva totalitat durant [[1512]] i [[1521]]. La resta del territori del nord va ser annexionada per França. Les tres províncies de l'actual Euskadi ja s'havien unit voluntàriament al regne de Castella intermitentment i van donar llur suport a la integració de Navarra amb Castella.
Navarra, Àlaba, Guipúscoa i Biscaia van conservar els seus [[furs]]. Aquesta situació va perdurar fins al [[segle XIX]] data en què van ser parcialment suprimits per [[Antonio Cánovas del Castillo]] després de la derrota carlina. Durant el [[franquisme]], només Àlaba i Navarra van conservar part de llurs antics furs, però van ser derogats en les altres dues províncies per decret del [[23 de juny]]
En l'actualitat, després de l'aprovació de l'[[Estatut d'autonomia del País Basc de 1979|Estatut d'autonomia]], el [[1979]] Euskadi va constituir-se com a comunitat autònoma i va absorbir els drets forals dels tres territoris històrics que el conformen. L'altra província espanyola de parla basca, Navarra, no s'hi va unir, ans va formar una comunitat foral uniprovincial.
El PNB lidera el Govern Basc des de [[1980]], unes vegades en solitari, altres en coalició amb el [[Partit Socialista d'Euskadi|PSE]], [[Eusko Alkartasuna]] (EA), partit sorgit d'una escissió del propi PNB o [[Izquierda Unida]] (IU), donant suport també mitjançant pactes pressupostaris i d'investidura els governs centrals populars i socialistes. En les eleccions generals el PNB és la força majoritària i obté el 26.9% dels vots i en les eleccions basques d'abril es constata el fort creixement del PNB, la irrupció del "nacionalisme radical" representat per [[Herri Batasuna]], la pèrdua d'una important quota electoral del PSOE i els escassos resultats de la UCD i Carlos Garaicoechea ocupa el càrrec de la presidència del Consell General Basc. Celebrades les primeres eleccions autonòmiques
El PNB aconsegueix el 38,8% dels vots vàlids emesos, seguit d'Herri Batasuna, amb el 16,5%, i del PSOE, 14,2%. Des de llavors el PNB governa la comunitat autònoma del [[País Basc]]; en solitari en el període (1980–1986) i a través de diversos pactes des de llavors. El 29 de desembre de 1980 es reinstaura el model tributari del "[[Concert econòmic]]" i comença la transferència de competències del Govern d'Espanya al Govern Basc. El 1981 una sèrie de successos amenacen seriosament l'autonomia basca el fallit cop d'estat del 23 de febrer i la consegüent promulgació de la [[LOAPA]] (Llei Orgànica per a l'Harmonització del Procés Autonòmic) que reconduïa el desenvolupament de les autonomies.
| |||