Autoironia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1:
'''Autoironia''' en l'[[humor]] és el fet i la capacitat de riure de tot hi comprès i sobretot de si mateix,.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Duez Geluck|nom=Ann Philippe |enllaçautor= |cognom2títol=De NijsPeut-on rire de tout? (Podem riure de tot?) |nom2llengua =Bob francès |enllaçautor2url= 1http://www.editions-jclattes.fr/livre-peut-on-rire-de-tout--philippe-geluck-380659 |capítoleditorial= zelfspotÉditions JC Lattès|urlcapítollloc= París |editordata= 2013|títolpàgines= Diccionari Neerlandès-Català150|urlcol·lecció= Essais et documents|formatisbn= 9782709636490|consultacitació= |llenguaref= }}</ref> Pot ser una eina terapèutica<ref>{{ref-publicació |volumcognom= NN|editorialnom=Enciclopèdia Catalana|llocenllaçautor= Barcelona|dataarticle=2009 Joel Joan se'n riu de si mateix a 'El crac' |col·leccióurl= http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/tele/joel-joan-sen-riu-mateix-crac-tv-3-3620044 |pàginesconsulta= 13 de gener del 2015|publicació=667 [[El Periódico]] |isbndata= 9788441218833{{data inici|2014|10|21}} |citació= “Tinc una gran tendència a riure de tothom, així que ja em tocava riure'm de mi”, confessa l'actor. |ref= }}</ref> així com un procediment artístic i literari del qual entre d'altres el poeta gironí [[Carles Fages de Climent]] o l'escriptor [[Joan Fuster]] eren uns [[mestre]]s.<ref>{{ref-publicació |cognom= |nom= |enllaçautor= |article= Poemes d´estrena "Fages barreja moments de gran lirisme amb dosis conscients d'autoironia, en versos hàbils, elegíacs"|url= http://www.diaridegirona.cat/opinio/2014/08/20/poemes-destrena/683848.html |consulta= 12 de gener del 2015|publicació=[[Diari de Girona]] |data= {{data inici|2014|8|20}} |citació= |ref= }}</ref><ref>{{Ref-llibre |cognom= Calaforra i Castellano |nom=Guillem |enllaçautor= |títol=Dialèctica de la ironia: La crisi de la modernitat en l'assaig de Joan Fuster |volum= |edició= |editorial= [[Universitat de València]] |lloc= València |data=2006 |pàgina= 194 |isbn= 9788437063898 |citació= |ref= }}</ref> L'autoironia és considerada com una font principal d'[[autoconeixement]].
 
En l'[[educació]], l'autoironia és un tipus d'[[autocrítica]] que humanitza el professorat que tendeix, lògicament a disminuir la distància social que el separa dels alumnes. Al mateix temps, evita una de les possibles repercussions negatives de la [[ironia]], ofendre el destinatari, perquè l'objecte de [[crítica]] és el mateix emissor.<ref>{{Ref-llibre |cognom= Castellà|nom= Josep Maria |enllaçautor= |cognom2= Comelles |nom2= Salvador ''et alii'' |capítol=Utilitzar l'autoironia |títol=Entendre('s) a classe: Les estratègies comunicatives dels docents ben valorats |editorial=Grao |lloc= Barcelona |data=2007 |pàgina= 66|isbn= 9788499802626 |citació= |ref= }}</ref> LAutoironia pot convertir-se en una manera elegant d'autoironiaautodefensa que fa part de la cultura de certs grups o pobles, com els transvestits, en l'humor britànic o jueu.<ref>{{ref-publicació |cognom= Halkin|nom= Hillel|enllaçautor= |article= Why Jews Laugh at Themselves (Per què el jueus riuen d'els mateixos)|url=http://www.hagshama.org.il/en/resources/view.asp?id=2180 |format= |llengua= anglès |publicació= Commentary Magazine|data= abril de 2006 |volum = vol.121, n°4|pàgina= 47-54 |citació= |ref= }}</ref> Igualment és l'arma de molts humoristes, que s'atorguen el dret de riure de tot, hi comprès de si mateixos. tambéIgualment és la capacitat que manca als [[integrisme|integristes]]protagonistes de sistemes polítiques dictatorials que només veuen el seu punt de vist i que no poden acceptar laqualsevol crítica, [[dissidència]] o [[heretgia]]. La manca d'autoironia és un problema major de moviments [[integrisme|integristes]], com l'ensenyen els atacs recents a ''[[Charlie Hebdo]]'' o al diari ''[[Hamburger Morgenpost]]'' del gener del [[2015]].
 
==Bibliografia==
 
En l'[[educació]], l'autoironia és un tipus d'[[autocrítica]] que humanitza el professorat que tendeix, lògicament a disminuir la distància social que el separa dels alumnes. Al mateix temps, evita una de les possibles repercussions negatives de la [[ironia]], ofendre el destinatari, perquè l'objecte de [[crítica]] és el mateix emissor.<ref>{{Ref-llibre |cognom= Castellà|nom= Josep Maria |enllaçautor= |cognom2= Comelles |nom2= Salvador ''et alii'' |capítol=Utilitzar l'autoironia |títol=Entendre('s) a classe: Les estratègies comunicatives dels docents ben valorats |editorial=Grao |lloc= Barcelona |data=2007 |pàgina= 66|isbn= 9788499802626 |citació= |ref= }}</ref> L'autoironia també és la capacitat que manca als [[integrisme|integristes]] que només veuen el seu punt de vist i que no poden acceptar la [[dissidència]] o [[heretgia]]. La manca d'autoironia és un problema major de moviments [[integrisme|integristes]], com l'ensenyen els atacs recents a ''[[Charlie Hebdo]]'' o al diari ''[[Hamburger Morgenpost]]'' del gener del [[2015]].
 
==Referències==