Pregària: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 1:
[[Fitxer:Albrecht Dürer Betende Hände.jpg|thumb|
''Mans en oració'', d'[[Albrecht Dürer]].]]La '''pregària''' o l''''oració''' és la comunicació entre els penes creients amb una deïtat o un esperit; és a dir, amb Déu, els sants, o els déus d'un panteó, amb la intenció d'oferir lloança, fer una petició, confessar els pecats, o simplement per expressar els pensaments i les emocions. Adopta diferents formes segons la religió de què es tracti. Acostuma a basar-se en la recitació de determinades paraules o fórmules, acompanyades o no de rituals específics. Moltes religions permeten també la pregària lliure, el diàleg espontani. També es pot manifestar per mitjà d'un càntic o himne. Un exemple de pregària fixada del [[cristianisme]] seria el [[parenostre]]. La pregària per a moltes confessions té un caràcter sagrat, que transforma la persona per la seva sola pràctica del seu pare.
 
L'oració, anglicisme d'Amèrica precatio, és una forma de pràctica religiosa que tracta d'activar una volitiva relació amb una divinitat a través de la comunicació intencional. L'oració pot ser individual o comunal i durà a terme en públic o en privat. Pot implicar l'ús de paraules o cançons. Quan el llenguatge s'utilitza, l'oració pot prendre la forma d'un himne, encantament, formal, credo, o d'una expressió espontània de la persona que resa. Hi ha diverses formes d'oració com la pregària de petició, la pregària de súplica, acció de gràcies i adoració o lloança. L'oració pot ser dirigida cap a una deïtat, esperit, persona morta, o gran idea, amb el propòsit d'adorar, sol·licitant orientació, sol·licitant ajuda, confessant els pecats o per expressar els propis pensaments i emocions. Per tant, la gent prega per moltes raons, com un benefici personal o per al bé dels altres.