Diferència entre revisions de la pàgina «Joan Escot Eriúgena»

millora gramatical
m (Corregit: La seves > Les seves)
(millora gramatical)
== Doctrina filosòfica ==
=== Coneixement ===
Escot Eriúgena dóna prioritat al coneixement com a camí per arribar a la veritat. Afirma: ''no hi ha pitjor mort que romandre en la ignorància de la veritat''. Aquesta és una visió més intel·lectualista, significativament diferent d'altres autors, que defensen la importància d'una vida exclusivament virtuosa, amb sacrificis. En el cas d'Escot Eriúgena, laallò importànciaimportant és en cercar obsessivament la veritat, responent sense donar lloc a dubtes.
 
Segons Escot Eriúgena, l'home se sent debilitat pel pecat, que li treu part del seu ésser. Per això cerca la seva força en la veritat, en un argument que recorda l'intel·lectualisme [[Sòcrates|socràtic]]: qui coneix el Bé, farà el Bé. Mentre no es conegui la veritat, l'home restarà tambalejanttrontollarà.
 
L'home troba en la [[Bíblia]] la seva primera font per conèixer la veritat. La revelació de [[Crist]] és el camí menys difícil per arribar a la veritat (el camí més complicat és mitjançant la filosofia). Per a Escot, [[filosofia]] i [[teologia]] no es contradiuen, ja que ambdues coincideixen ena cercar la Veritat, que és única. Aquesta Veritat es troba en les [[Evangeli|Sagrades Escriptures]].
 
De totestota maneresmanera, les Escriptures tenen dos sentits: un de literal i un de més profund. El sentit literal és per a tots els homes, especialment els més simples. Però la fe del que només segueix el sentit literal no és la d'aquell que és conscient de posseir una [[ànima]] racional, que li permet interpretar les dades revelades.
 
En el món, l'autoritat humana ha de procedir de la recta raó, i no pot ser que la raó procedeixi de l'autoritat, missatge que Escot Eriúgena dirigeixadreça especialment a les autoritats i als pares de l'Església. Tota argumentació que no es doni per bona amb la raó, s'ha de rebutjar.
 
=== Natura ===
# És creada, però no creadora. És el món creat, visible. En aquesta espècie, regna la determinació de les coses.
# No és creada ni creadora. Déu en si mateix i com a fi de totes les coses, en ell acaba tot. També representa l'impossible, el que no es pot explicar. Del Déu de la primera espècie en podem tenir alguna idea, però no del de la quarta.
Aquesta distinció rebé objeccions per part de l'Església. En primer lloc, Escot Eriúgena planteja un significat molt ambigu del sentit del verb ''crear''. A més, la segona espècie és identificada amb el [[Jesucrist|Fill]], com a lógoslogos diví, però no és acceptable afirmar que una part de Déu sigui creada, ja que es contradiu amb el que s'especifica a la [[Bíblia]]: ''el Fill fou engendrat, i no creat, per part del Pare''. Per tant, aquesta classificació podria ser tinguda com a lleugerament [[heretgia|herètica]], i per tant no convencé mai del tot a l'Església.
 
En opinió de Francesc J. Fortuny, l'última espècie d'Escot Eriúgena marca la vella ''arkhé'' grega, l'origen de tot, en tant que super-ésser, però hi afegeix la noció d'impossible, de l'ésser que no pot ser. D'aquesta manera, es capgira l'esquema present en la filosofia grega: l'origen és vist també com a punt final, la naturalesa de l'''arkhé'' no és en aquest cas produir sinó tancar-se en ella mateixa. així, es cristianitza el concepte de causa final [[Aristòteles|aristotèlica]], i se sintetiza la noció de Déu creador, com a causa eficient del món, i de Déu com a causa final: Déu és la mateixa causa original, però pot ser vista des de dos àmbits diferents.
* l'''apofàtica'', que defensa que res de la creació de Déu no pot dir-se d'ell, ni literalment ni realment. Es tracta, doncs, d'una teologia negativa.
* la ''catafàtica'', que defensa que totes les coses que es poden predicar d'ell es poden dir metafòricament. Així, el que es diu a la Bíblia ha de ser interpretat metafòricament; en cada verset hi ha innombrables significats. Es tracta d'una teologia positiva.
Les dues teologies que proposa no són incompatibles entre ellessi, sinó que s'han d'entendre com a dos mètodes diferents per a explicar la mateixa realitat.
 
== Fonts ==
Usuari anònim