Domingo Dulce y Garay: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
enllaços
Línia 45:
Quan Dulce s'adonà de la ineficàcia dels seus procediments de temperança, canvia de conducta, restablint la censura i el funcionament dels tribunals militars i tornant al sistema de les deportacions; signà algunes sentències de mort i decretà l'embargament dels béns dels separatistes. Aquestes severes mesures foren tatxades de cruels pels que simpatitzaven amb la rebel·lió, i semblaren tardanes als seus contraris; de forma que no produïren altra resultat que augmentar la impopularitat del general; i el dia [[1 de juny]] de [[1869]] els voluntaris, en actitud sediciosa, exigiren que deixes el comandament en el segon caporal i es retires a la Península, com així ho va fer, <''para a evitar'', -com digué ell mateix-, ''màs mancha a la bandera que armada turba procaz pisoteaba y escarnecia''.
 
De quarter a Madrid, els progresos de la seva malaltia, els suportava amb un treball constant i amb els disgustos soferts, el portaren a [[França]] a la recerca d'un alleujament, morint poc després en la data apuntada al principi. Fou enterrat al [[Cementiri del Poblenou]] de Barcelona.
 
A més de les condecoracions citades anteriorment, posseí també les grans creus de [[Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III|Creu de Carles III]] i de [[Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild|San Hermenegildo]].