|
La '''televisió per cable''' neix de la necessitat de rebre els senyals de [[televisió]] en aquells llocs on no era possible a causa de la seva ubicació, ja fora per la seva llunyania respecte al centre d'emissió o per obstacles naturals.
== Història ==
L'existència de xarxes de [[televisió]] per [[cable coaxial|cable]] o CATV (''Community Antenna Television'') es remunta a mitjans dels anys 40. En aquests anys, als Estats Units, concretament a Oregon, un tècnic anomenat John Walson va col·locar una [[antena]] de televisió en el cim d'una muntanya als afores del poble on tenia la seva botiga de televisors, per a aconseguir senyal de TV que era rebuda i transportada fins a la seva botiga, amb la finalitat de poder vendre més televisors. Amb els bons resultats obtinguts, la venda de televisors va començar a créixer.{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} Aquesta xarxa estava constituïda per un sistema d'antenes, amplificadors i mescladors de senyal. Aquest senyal combinat era distribuït mitjançant [[cable coaxial]] als seus veïns, que d'aquesta forma podien veure diversos programes sense necessitat de disposar d'antenes i amb un bon nivell de qualitat. Neix així la televisió per cable al juny de 1948.{{Citació necessària|data=novembre de 2012}}
La primera instal·lació de cable d'Espanya és difícil de datar. Hi ha experiències els anys 60 (Molins de Rei) i 70 (“Las redes de telecomunicaciones de cable histórico: realidad y tendencias”, Revista de Comunicación de la SEECI (Sociedad Española de Estudios de la Comunicación Iberoamericana), 11, pp. 67-89 (ISSN 1576-3420)), analitzades pel Cecable, centre de referència en la matèria («El Centre d'Estudis sobre el Cable, reconegut». La Torre, 18/05/2012). El 1970,{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} n'apareix una en la localitat mallorquina de Ferreries i igual que va ocórrer en EUA es crea amb la intenció de solucionar problemes de recepció dels senyals radiodifosos. Durant mitjans dels anys vuitanta, apareixen en escena els reproductors de [[vídeo]] domèstic. Gràcies a ells, l'espectador podia llogar una pel·lícula d'estrena recent en el videoclub i veure-la al seu gust. Com tota nova tecnologia, els preus dels primers equips eren prohibitius per a la majoria dels ciutadans, pel que comencen a realitzar-se instal·lacions en les comunitats de veïns mitjançant les quals i amb un sol reproductor, tots veuen la mateixa pel·lícula a través de la seva distribució per l'antena col·lectiva. Una part d'aquests vídeos comunitaris es van anar transformant en operadors de televisió per cable a partir de la segona meitat dels anys vuitanta, emetent imatges procedents d'un [[magnetoscopi]], d'una antena convencional o d'una [[antena parabòlica]]. A poc a poc, la xarxa es va anar estenent i ja no només unia els veïns d'un mateix edifici, sinó que creua el carrer. Per tant, podem parlar d'un modest sistema de televisió per cable. Aquestes xarxes han estat operant alegalment, ja que no va existir un marc legal regulador fins que es va promulgar, el 22 de desembre de 1995, la Llei 42/1995 de les Telecomunicacions per Cable
La primera iniciativa per a implantar un servei de televisió per cable a Espanya arrenca en 1972 i, a pesar d'estar acordada la seva entrada en servei per a 1976, els especials esdeveniments d'aquella època van provocar l'oblit del projecte.{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} El projecte es va gestar mitjançant un acord entre la Direcció general de Ràdio i Televisió, llavors encapçalada per [[Adolfo Suárez]], i [[Telefònica]]. En aquest acord es contemplava la creació d'una xarxa de proves en una petita zona de Madrid, de la instal·lació de la qual s'encarregaria Telefònica, deixant a [[Televisió Espanyola]] el contingut d'aquest servei.{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} Les proves haurien de començar en l'estiu de l'any següent,{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} i el servei s'aniria estenent progressivament a les principals ciutats espanyoles. A pesar dels propòsits, i que en l'any 1974 es regula la creació de la infraestructura necessària en els edificis, les parts que van iniciar l'acord en 1972 es reuneixen de nou tres anys després i Telefònica es compromet a acabar el seu treball a principis de 1976.{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} Els esdeveniments que van succeir a aquesta declaració van fer que el projecte passés a la cartera d'inversions inútils.
== Arquitectura d'una xarxa de TV per cable ==
[[Fitxer:Arquitectura.JPG |500px|thumb|Arquitectura d'una xarxa de televisió per cable]]
Les xarxes CATV actuals tenen com a objectiu la distribució de multitud de canals de TV, per a això utilitzen una topologia de xarxa basada en quatre parts fonamentals:
; Capçalera: Lloc on es recullen els senyals per a la seva distribució.
; Xarxa troncal o de transport: Transport del senyal des de la capçalera fins als punts de distribució.
; Xarxa de distribució: Línies de cable que duen els senyals des dels punts de distribució fins als nodes.
; Escomesa final: Línia des dels nodes fins als abonats finals.
=== Capçalera ===
La capçalera és l'òrgan central des d'on es governa tot el sistema i on es recullen els senyals de ràdio i televisió de diferents sistemes de distribució ([[satèl·lit artificial|satèl·lit]], enllaços terrestres, [[microones]], ...), així com d'enllaços amb altres capçaleres o estudis de televisió i amb xarxes d'altre tipus que aportin informació susceptible de ser distribuïda als abonats a través del sistema de cable. Les xarxes de CATV originalment van ser dissenyades per a la distribució unidireccional de senyals de TV, per la qual cosa la capçalera era simplement un centre que recollia els senyals de TV i les adaptava a la seva transmissió pel medi cable. Actualment, les capçaleres han augmentat considerablement en complexitat per a satisfer les noves demandes de serveis interactius i de dades a alta velocitat.
=== Xarxa troncal ===
La xarxa troncal és l'encarregada de repartir el senyal compost generat per la capçalera a totes les zones de distribució que abasta la xarxa de cable. El primer pas en l'evolució de les xarxes clàssiques tot-coaxial de CATV cap a les xarxes de telecomunicacions per cable HFC va consistir a substituir les llargues cascades d'amplificadors i el cable coaxial de la xarxa troncal per enllaços punt a punt de [[fibra òptica]]. Posteriorment, la penetració de la fibra en la xarxa de cable ha anat en augment, i la xarxa troncal s'ha convertit, per exemple, en una estructura amb anells redundants que uneixen nodes òptics entre si. En aquests nodes òptics és on els senyals descendents (de la capçalera a usuari) passen d'òptic a elèctric per a continuar el seu camí cap a la llar de l'abonat a través de la xarxa de distribució de coaxial. En els sistemes bidireccionals, els nodes òptics també s'encarreguen de rebre els senyals del canal de tornada o ascendents (de l'abonat a la capçalera) per a convertir-les en senyals òptics i transmetre-les a la capçalera.
=== Xarxa de distribució ===
La xarxa de distribució està composta per una estructura tipus bus de coaxial que duu els senyals descendents fins a l'última derivació abans de la llar de l'abonat. La [[fibra òptica]] de la xarxa troncal arriba fins al peu d'un edifici, d'allí puja per la façana del mateix per a alimentar un node òptic que s'instal·la en el terrat, i d'aquest parteix el coaxial cap al grup d'edificis als quals alimenta (per a serveis de dades i telefonia solen utilitzar-se cables de parells trenats per a arribar directament fins a l'abonat, des del node òptic).
=== Escomesa final ===
L'escomesa a les llars dels abonats és, senzillament, la instal·lació interna de l'edifici, l'últim tram abans de la base de connexió.
== Serveis ==
Les xarxes CATV fins ara es limitaven a emetre diversos canals de TV encara que mai han cessat en la seva obstinació per incrementar i millorar l'oferta de canals difosos. Actualment les xarxes CATV han ampliat les seves ofertes i oferixen serveis de telecomunicació integrats (veu, dades, vídeo). Els serveis que poden oferir una xarxa CATV es divideixen en tres tipus:
;Serveis interactius: [[Pagament per visió]] (''pay per view''), Vídeo sota demanda, [[teletext]] interactiu, telecompra, videojocs interactius.
;Telefonia: [[telefonia]] bàsica, [[RDSI]] (xarxa digital de serveis integrats), etc.
;Transmissió de dades a alta velocitat: ofereix multitud de possibilitats, com la integració de [[LAN's]] (xarxes d'àrea local), accés a Internet, accés a informació multimèdia de caràcter local (distribució de [[CDROM]]), etc.
=== Serveis interactius ===
Estan relacionats amb la TV i no requereixen una tornada d'alta capacitat. Existeix poca informació ascendent (des de l'abonat a capçalera). El servei PPV (pay per view) permet escollir la programació que desitgi l'usuari i únicament aquesta serà descodificada per a permetre la seva visualització.
=== Telefonia ===
Les xarxes de TV per cable, preparades amb bidireccionalitat, poden ser utilitzades també per a oferir serveis de telefonia integral, Xarxa Digital de Serveis Integrats (RDSI) i fins i tot telefonia mòbil. La telefonia és el servei més rendible no obstant això és el més complex d'instal·lar i mantenir, ja que al ser considerat un servei de supervivència ha de complir normes molt severes, ja que els usuaris demanden privadesa en les comunicacions i els estàndards de servei telefònic exigeixen una alta fiabilitat del sistema.
=== Transmissió de dades a alta velocitat ===
Hi ha molts avantatges en accedir a Internet a alta velocitat. El paper de les xarxes CATV és especialment important, ja que permetrà que les autopistes de la informació arribin fins a tot el públic i no quedin limitades al món empresarial. Alguns exemples dels avantatges que proporcionen les xarxes CATV són els següents: Teletreball: possibilitat de treballar des de qualsevol lloc. [[Telemedicina]]: historials mèdics compartits entre diferents centres sanitaris, consultes privades, telediagnòstic, etc. [[Videoconferències]]: possibilitat de transmetre imatges amb interactivitat en temps real, tant per a empreses com per a particulars. Accés a Internet a alta velocitat: les xarxes CATV a causa del seu amplada de banda estan en disposició d'oferir els accessos a Internet més ràpids i a millor preu del mercat.
== Regulació de la televisió per cable a Espanya ==
El sistema de televisió per cable ve regulat per la Llei General de Telecomunicacions, 32/2003, de 3 de novembre, que ha estat modificada per la Llei 10/2005, de 14 de juny, de Mesures Urgents per a l'Impuls de la [[televisió digital]] Terrestre, de Liberalització de la Televisió per Cable i de Foment del Pluralisme, que posa en vigor la liberalització efectiva del servei.
== Llista d'operadors de televisió per cable dels Països Catalans ==
<!-- “Llista d'operadors de televisió per cable dels Països Catalans” redirigeix aquí, si canvieu el títol de l'encapçalament feu-ho també de la redirecció -->
Llista d'operadors de [[televisió per cable]] amb seu als [[Països Catalans]].
{| class="sortable wikitable"
|-
! Denominació o raó social!! Població !! Lloc web
|-
| Andorra Telecom || [[Andorra]] || http://www.andorratelecom.ad/
|-
| AUTEL || [[Caldes d'Estrac]] ||
|-
| Cable Mútua || [[Lòria]] || http://www.cablemutua.com/
|-
| Calvià 2000 || [[Calvià]] ||
|-
| Canal de Televisión por Cable || [[Sant Miquel de les Salines]] || http://www.sanmiguelcom.com/
|-
| Conecta 3 || [[El Pinós]] || http://www.conecta-3.es/
|-
| Corporación Menorquina del Cable || [[Maó]] || http://www.cmcmenorca.com/
|-
| Crevisión || [[Crevillent]] || http://www.crevision.es/
|-
| Grupo Empresarial Peluche || [[Albatera]] || http://www.grupopeluche.es/
|-
| Ibivisión || [[Ibi]] || http://www.totcable.com/
|-
| Instal·lacions del Solsonès || [[Solsona]] || http://www.indesolcable.com/
|-
| La Sénia Cable || [[La Sénia]] || http://www.laseniacable.com/
|-
| Movimiento Televisivo || [[Castalla]] || http://www.movitel.tv/
|-
| Perpignan Câble || [[Perpinyà]] ||
|-
| Radio Television de la Vega Baja || [[Oriola]] ||
|-
| Swiss Service & Cable TV || [[Xàbia]] || http://www.javeacable.tv/
|-
| Tecavicas || [[Sagunt]] || http://www.tecavicas.es/
|-
| TECNOCAT 94 || [[El Perelló]] ||
|-
| Tecnocolor T.T. Telecomunicacions || [[Igualada]] || http://www.tecnocolor.tv/
|-
| Tele Callosa || [[Callosa de Segura]] || http://www.telecallosa.com/
|-
| Tele Elda || [[Elda]] || http://www.cableworld.es/
|-
| Teledistrito Valencia || [[València]] || http://www.almatv.es/teledistrito/
|-
| Televideo Novelda || [[Novelda]] || http://www.cableworld.es/
|-
| Televisión Benejúzar || [[Benejússer]] || http://www.tvb.es/
|-
| Televisión Costa Blanca || [[Torrevella]] || http://www.tvt.es/
|-
| Televisión Horadada || [[El Pilar de la Foradada]] || http://www.tvhoradada.com/
|-
| Televisión por Cable Santa Pola || [[Santa Pola]] || http://www.tvcablesantapola.es/
|-
| Torresatelit TV || [[Oriola]] || http://www.torresat.tv/
|-
| Xarcom || [[Berga]] || http://www.xarcom.eu/
|-
|}
== Pàgines relacionades ==
| 