Diferència entre revisions de la pàgina «Molècula amfipàtica»

Una '''molècula amfipàtica '''o''' anfifílica''' és aquella [[molècula]] que en la seva [[estructura molecular]] tenen un extrem [[hidrofília (química)|hidrofílic]], o sigui, que és soluble en aigua i un altre d'[[hidròfob]], és a dir, que rebutja l'aigua. Així, per exemple, qualsevol tipus de d'[[oli]] és hidròfob perquè no pot incorporar a l'aigua. Comunament aquestes dues parts tendirien a separar si s'agreguen a una barreja de dues substàncies, una d'hidrofòbica i una d'hidrofílica, elfet que no pot es complir pel fet queperquè es troben unides per un [[enllaç químic]].

A aquestsAquests compostos que contenen grups simultanis fortament no polars i grups fortament polars, l'aigua els dispersa o els solubilitza formant [[micel·les]] sobre bicapes. Un exemple senzill de biomolècula anfifíliquesanfifílica que tendeix a formar micel·les és la sal sòdica delde l'[[àcid oleic]]; aquesta molècula té un sol grup carboxil que és polar i tendeix per això a hidratar amb facilitat, i una llarga cua hidrocarbonada, que és no polar i intrínsecament insoluble en l'aigua.

Un altre exemple són els fosfolípids, compostos per dos àcids grassos, els extrems hidròfobs, i un àcid fosfòric i un aminoalcohol (l'extrem hidròfil). Aquest també és el cas dels sabons, ja que les molècules de sabó s'adhereixen per una banda a les molècules d'aigua i per l'altrealtra a les partícules de brutícia.

Els [[triglicèrids]] no són anfipàtics, no són solubles en aigua, oés siguia dir, no compleixen amb la doble característica de ser solubles en solvents orgànics (no polars) i en l'aigua (polar). No és amfipàtic, ja que les parts polars de la [[glicerina]] i dels àcids grassos estan formantformen part dels enllaços èster. El triglicèrid, a diferència del [[fosfolípid]], no té el grup fosfat que és precisament el que, precisament, li confereix aquesta característica amfipàticamfipàtica.

Quan hi ha un enllaç entre dos tipus d'àtoms diferents es té una molècula polar. Aquest enllaç es presenta pel fet que els dos àtoms tenen diferents electronegativitats. PerEl terme polar s'enténindica una distribució desigual de càrrega elèctrica.

Es denominen interaccions hidrofòbiques a aquelles forces que mantenen juntes les regions apolars de les molècules, referint-sei es aquestesrefereixen a l'associació de les porcions hidrofòbiques de les molècules anfifíliques. En comparació amb els enllaços d'hidrogen, les interaccions hidrofòbiques tenen poc caràcter direccional, però tendeixen a produir sistemes d'elevada estabilitat. La força d'aquestes interaccions no es deu a cap atracció intrínseca entre les parts apolars. Rep també el nom d'efecte hidrofòbic, i aquest es resumeix com el conjunt de factors termodinàmics que són responsables de l'agrupament de les parts no polars d'un medi aquós.

Quan s'agita una barreja d'aigua i àcid oleic en la seva forma -COOH, el resultat és una suspensió blanca i tèrbola que dura pocs minuts abans de tornar a separar-se en les dues fases originalsorigiinals. Aquesta suspensió consta de partícules esfèriques, anomenades micel·lales, les quals es formen per efectes hidrofòbics. Quan les molècules de d'[[àcid oleic]] es barregen inicialment amb el l'[[aigua]], algunes de les molècules d'aquesta última s'orienten al voltant de cada molècula d'àcid oleic, i entaulen amb ella interaccions de tipus dipol. En aquesta estructura la part no polar forma la part central, i cap a l'exterior se situa la part polar que per les seves característiques pot interaccionar amb l'aigua.

La tecnologia anomenada sonolisissonolisi s'administra en el torrent sanguini micromicrobombolles bombolles encapsulatsencapsulades en micel·les greixosgrasses. Aquesta tecnologia, juntament amb els ultrasons, sónés un avançavenç per a la prevenció d'infarts.

Una de les manifestacions dels tensioactius és la propietat de formar micel·les. La naturalesa d'aquestes substàncies és anfifíliquesanfifílica i, per tant, s'absorbeixen en interfícies. En una interfase aire-aigua, la part hidrofòbica del tensioactiu és dirigida cap amunt en l'aire i la part hidrofílica s'associa amb la fase d'aigua. La part hidrofílica del tensioactiu tendeix a quedar-se a la superfície perquè l'altra part tendeix a estar unen contacte amb l'aire, i aquest fet fa que les molècules de l'aigua a la superfície es desplacin a sota de la superfície fenti que la tensió superficial de l'aigua disminueixdisminueixi. Els sabons són, en general, sals orgàniques que contenen una part polar capaç d'interaccionar i dissoldre's a l'aigua, peli queper això es diu que és una part hidròfila, i l'altra apolar, que és hidròfoba o lipofílic (és a dir, amb tendència a interaccionar amb els greixos i altres compostos orgànics apolars).

DesafortunadamentMalauradament els tensioactius dels detergents són uns dels majors contaminants de les aigües residuals; per contrarestar aquest dany ambiental, l'Institut Investigacions Químiques i Ambientals del CSIC a Barcelona i dirigit per Damià Barceló, treballa en la construcció d'un sensor anomenat ELISA, el qualque amb l'ús d'[[anticossos]] revela quina quantitat de tensioactiu hi ha a l'[[aigua]], i també ajuda a determinar els [[metabòlit]]s dels "linear alquilbenzenosulfonatos" que són els tensioactius més utilitzats en els detergents d'ús domèstic.<ref>

Hi ha diversos tipus de materials lipídics amfipàtics que poden barrejar-se amb aigua en condicions específiques per formar liposomes. . A diferència del compactede l'agrupament de les estructures apolars al centre de la micel, molt compacte, en un liposoma els lípids apolars s'agrupen a banda ai banda, formanti formen dues capes, de manera que integren [[esfera|esfere]] <nowiki/>s bicapa concèntricasconcèntriques que envolten per completcompletament una regió interna d'aigua.

Gràcies a investigacionsla investigació s'estàestan creant molècules capaçoscapaces d'incorporar a l'interior de la seva estructura fàrmacs encapsulats, com ho són els [[polímers]] cristall-líquid colestèriquescolestèrics. Aquests polímers són capaços de transportar i atrapar molècules més petites gràcies a les seves molècules anfifíliques que s'autoassocien. Actualment el seu estudi es basa en el transport de fàrmacs específics i biomacromolècules.<ref>

Els tensioactius s'utilitzen actualment en l'obtenció d'òxids metàl·lics mesoporosos,; els tensioactius agregats a la solució normal de sol-gel, en l'obtenció d'aquests òxids, formen esferes i estructures hexagonals semblants alsa les [[bresca |bresques]] d'abella, que en afegir alcòxid formen un gel, de manera que el tensioactiu desapareix deixant un porus.

Aquest avançavenç es va aconseguir gràcies a les investigacions de la Universitat Autònoma Metropolitana.<ref> [http://www.invdes.siw.com.mx/activacioncathistorial.asp?YearID=9&Year=2006&MesID=2&Mes=Febrero&SubCategoriaID=1364&CategoriaID=1 Ciència i Tecnologia -:: Investigació i Desenvolupament:: Periodisme en Salut, Ciència i Tecnologia:: Mèxic <!-- Títol generat per un bot --->]</ref>