Constitució: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 85.192.75.71 (discussió) a l'última versió de CarlesMartin
mCap resum de modificació
Línia 8:
12 capítols i 94 esmenes, amb 117.369 si prenem com a referència la seva versió en [[Anglès|llengua anglesa]],<ref name="lawmin_info">. {{ref-web|url=http://indiacode.nic.in/coiweb/welcome.html |títol=Constitution of India |consulta=2008-12-17 | editor=Ministry of Law and Justice of India |data= juliol de 2008}} </ref> mentre que la [[Constitució dels Estats Units]] és la constitució més curta, amb tan sols 7 articles i 27 esmenes.<ref name="usconstitucio">{{ref-web|url=http://www.law.cornell.edu/constitution/ |títol=U.S.Constitution |consulta=7 de novembre de 2011 |obra= |editor=Cornell University Law School |data= |llengua=anglès}}</ref> En aquest sentit, la [[constitució espanyola]] té 169 articles repartits en 10 capítols.<ref name="constitucio"/> La constitució escrita més antiga i encara vigent és la de [[San Marino]] que data del [[1600]], basada en el ''[[statuti comunali]]'' de 1300.<ref name="sm">{{ref-llibre|cognom = Marín González|nom = Gelu |títol = Atlas de Europa: la Europa de las lenguas, la Europa de las naciones|editorial = Akal|lloc=Tres Cantos|isbn = 84-7090-395-0}} </ref>
 
Generalment, les constitucions escrites modernes, confereixen poders específics a una entitat, organització o institució, esdevenint la condició primària o marc legal bàsic que suporta les limitacions de la pròpia organització. Segons el politòleg Scott Gordon, una organització política és constitucional en la mesura que conté mecanismes [[institució|institucionalitzats]] de control de poder per a la protecció dels interessos i [[Llibertat|llibertats]] de la [[ciutadà|ciutadania]], incloent-hi els de les minories.<ref name="Gordon1999">. {{ref-llibre|cognom = Gordon |nom = Scott |títol = Controlling the State: Constitutionalism from Ancient Athens to Today |editorial = Harvard University Press |any = 1999 |pàgines = 4 |isbn = 0674169875}} </ref>
 
El terme llatí ''[[ultra vires]]'' descriu les activitats que una organització realitzaria fora dels límits que marca una constitució. Per exemple, un sindicat d'estudiants pot no estar autoritzat constitucionalment a realitzar activitats no relacionades amb el món estudiantil. Per tant, quan un sindicat d'estudiants vol intervenir en accions no relacionades amb el món estudiantil estaria realitzant activitat ''ultra vires''. Un exemple des del dret constitucional espanyol seria la promulgació d'un [[Decret llei|Reial decret llei]] que regulés el règim electoral, ja que la [[constitució espanyola]] prohibeix que aquesta forma legislativa pugui regular els processos electorals. Per tant, el decret llei seria considerat nul per defecte ''ultra vires'', situació que podria ser reforçada per una decisió de la [[poder judicial|magistratura]] del [[Tribunal Constitucional]], en un cas de [[revisió judicial]].<ref name="constitucio">{{ref-web|url= http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/constitucion.html |títol=Constitución Española |consulta=19 de desembre de 2011 |obra=Notícias Jurídicas |editor=Leggio, Contenidos y Aplicaciones Informáticas, S.L|data= |llengua=castellà}}</ref><ref name="constitucioa">{{ref-web|url=http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/sinopsis/sinopsis.jsp?art=82&tipo=2 |títol=Sinopsis artículo 82|consulta=7 de febrer de 2012|obra=La Constitución Española |editor=Congreso de los Diputados|data= |llengua=castellà }}</ref>