Autoironia: diferència entre les revisions

'''Autoironia''' és el fet i la capacitat de riure de si mateix, pot ser tant d'una persona desi mateix com de tot el grup social o poble al qual hom pertany.<ref name = geluck>{{Ref-llibre |cognom= Geluck|nom= Philippe |enllaçautor= |títol= Peut-on rire de tout? (Podem riure de tot?) |llengua = francès |url= http://www.editions-jclattes.fr/livre-peut-on-rire-de-tout--philippe-geluck-380659 |editorial= Éditions JC Lattès|lloc= París |data= 2013|pàgines= 150|col·lecció= Essais et documents|isbn= 9782709636490|citació= |ref= }}</ref> Pot ser una eina terapèutica<ref>{{ref-publicació |cognom= NN|nom= |enllaçautor= |article= Joel Joan se'n riu de si mateix a 'El crac' |url= http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/tele/joel-joan-sen-riu-mateix-crac-tv-3-3620044 |consulta= 13 de gener del 2015|publicació= [[El Periódico]] |data= {{data inici|2014|10|21}} |citació= “Tinc una gran tendència a riure de tothom, així que ja em tocava riure'm de mi”, confessa l'actor. |ref= }}</ref> així com un procediment [[retòrica|retòric]], artístic i literari dins les diverses formes d'[[humor]]. L'autoironia és considerada com una font principal d'[[autoconeixement]]. Molts la veuen com una condició essencial de la humanitat: per a [[Joan Fuster i Ortells]] «L'home riu, es riu, i la més elemental observació demostra que ''sempre'' riu ''de si mateix''»,<ref>Joan Fuster, 11 de febrer del 1954, citat per: {{ref-publicació |cognom= Borja i Sanz|nom= Joan |enllaçautor= |article= Els relats humorístics d'arrel lingüística|url= http://issuu.com/publicacions-urv/docs/elop02-web/47 |format= ebook |editor =Universitat Rovira i Virgili|publicació= Estudis de literatura oral |data=2013|volum = n°2 |pàgina= 47 }}</ref> segons [[Jaume Perich i Escala]] l'home no hi té cap mèrit, puix que «és l'únic que dóna motius per a això.»<ref>[http://severitorres.org/ampa/joomla/index.php/es-ES/altres-temes/123-frases-per-pensar/897-frases-de-jaume-perich ''Frases de Jaume Perich'']</ref>

 

 

L'escriptor txec [[Václav Havel]] va resumir el principi de l'autoironia en la seva famosa frase feta: «Qualsevol que es prengui a un mateix massa seriosament sempre corre el risc de semblar ridícul. Això no passa mai amb qui sempre és capaç de riure de si mateix de manera conseqüent.»<ref>{{ref-web |url= http://www.brainyquote.com/quotes/quotes/v/vaclavhave121688.html |títol= Václav Havel |consulta= 13 de gener del 2015 |cognom= Havel |nom= Václav |enllaçautor= Václav Havel |llengua= anglès |obra= [http://www.brainyquote.com Brain Quote]|citació= Anyone who takes himself too seriously always runs the risk of looking ridiculous; anyone who can consistently laugh at himself does not.}}</ref> En l'ambit català, entre d'altres, el poeta gironí [[Carles Fages de Climent]] o l'escriptor Joan Fuster n'eren uns [[mestre]]s.<ref>{{ref-publicació |cognom= |nom= |enllaçautor= |article= Poemes d´estrena "Fages barreja moments de gran lirisme amb dosis conscients d'autoironia, en versos hàbils, elegíacs"|url= http://www.diaridegirona.cat/opinio/2014/08/20/poemes-destrena/683848.html |consulta= 12 de gener del 2015|publicació=[[Diari de Girona]] |data= {{data inici|2014|8|20}} |citació= |ref= }}</ref><ref>{{Ref-llibre |cognom= Calaforra i Castellano |nom=Guillem |enllaçautor= |títol=Dialèctica de la ironia: La crisi de la modernitat en l'assaig de Joan Fuster |volum= |edició= |editorial= [[Universitat de València]] |lloc= València |data=2006 |pàgina= 194 |isbn= 9788437063898 |citació= |ref= }}</ref> El país té una tradició amb revistes satíriques que sembre contenien una gran dosi d'autoironia, com ''[[¡Cu-Cut!]]'' (1902-1912) o ''[[La Campana de Gràcia]]''. Aquesta tradició va renovar-se amb programes televisius com [[Polònia (programa)|Polònia]] i [[Crackòvia]] «que es riuen del mort i del qui el vetlla amb una desimboltura que no deixa canya dreta»:<ref name = dalmau>{{ref-publicació |cognom= Dalmau i Ribalta |nom= Antoni |enllaçautor= Antoni Dalmau i Ribalta|article= De per riure|url= http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/711069-de-per-riure.html?cca=1&tmpl=component&print=1&page= |format= |llengua= |consulta= de gener del 2015|publicació= [[El Punt Avui]] |data= {{data inici|2014|1|14}} |pàgina= 30|citació= |ref= }}</ref>{{Cita|Quina sort per a un país que pugui riure's de si mateix d'aquesta manera i que els poders públics, encara que sovint se'ls faci una ganyota a la cara, no puguin tenir la temptació d'impedir-ho...|[[Antoni Dalmau i Ribalta]](2014)|De per riure<ref name = dalmau/>}}