Obre el menú principal

Canvis

m
Orto
 
== Biografia musical ==
Cursà estudis superiors en la [[Universitat de Colorado a Boulder|Universitat de Colorado (Boulder]]). Atret per la carrera musical, emprengué estudis de [[trombó]], instrument en el que arribaria assolir una màxima mestressamestria. Durant tota l'època de la seva joventut tocà en moltes orquestres, en les quequè destacà la fina sonoritat que obtenia d'aquell instrument.
 
Sempre restà obsessionat per aconseguir un nou so, vibrant i expressiu que sortís de la monotonia de la música dels seus col·legues. Lluità per assolir que el seu instrument aconseguís veu independent. També treballà com arranjador de jazz. Malgrat tot, la seva obra, tant d'executor com de compositor, no entra de ple en el concepte del jazz. La seva orquestra, una orquestra de veritatveritablement nombrosa , la constituí el [[1938]], quan estava en el seu apogeu la nomenadal'anomenada època [[swing]] del jazz, és a dir, quan els músics blancs començaren a fer la competència als negres i portaren aquella música a les masses blanques del país, que acolliren favorablement l'el que abans refusatrefusaven pel seu origen racial. Glenn Miller i [[Benny Goodman]] foren els dos directors més retribuïts i populars d'aquesta època de jazz mistificat.
 
Miller encara més que Goodman, s'inclinà pel melòdic i sentimental. Però el que el caracteritza per sobre de tot és el seu empenyorament en assolir una nova sonoritat, cosa que aconseguí plenament, doncscar, mercès a la seva execució en el trombó i a l'estudiada direcció, sabé aconseguir aquesta música inconfusible, de rumor metàl·lic i poètic, que produeix sorpresa en el món sencer. Resta clar que el seu valor és superficial i espectacular. Però això, no fou obstacle perquè es convertís en l'ídol de la joventut. Volgué aconseguir encara més: crear el que ell entenia per música nord-americana. Intentà que la seva obra fos un himne nacional.
 
Durant la [[segona guerra mundial]] militaritzà la seva orquestra i recorregué els fronts de batalla portant l'entusiasme de la seva música als joves combatents, els quals feren d'aquella orquestra i del seu director un símbol, el de la lluita i sofriment del poble nord-americà, que assoliria la victòria amb a seva sang, suor i llàgrimes.
 
''[[The Glenn Miller Story]]'' fou el títol de la pel·lícula que narrà la seva vida, interpretada per [[James Stewart]]. I el seu nomanom aconseguí l'apoteosi simbòlica quan morí en accident d'aviació al traslladar-se a [[París]], una vegada alliberat, per a celebrar amb els combatents del [[Sena]] aquella victòria que presagiava el final victoriós dels aliats.
 
Quant a la seva obra sentimental i poètica s'ha de citar la famosa peça ''Moonlight serenade'', representativa d'aquells anys de lluita. I entre les peces que aquesta orquestra portà pels àmbits del món en guerra, no es pot oblidar les següents: ''Pennsilvània. Gerra marro, Tuxedo-juction'', etc...
519

modificacions