Josep Viadiu i Valls: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 18:
Durant la G[[guerra civil espanyola|uerra Civil espanyola]] fou cap del Comitè de Control d'Empreses Col·lectivitzades de la Primera Regió (1936) i director de ''[[Solidaridad Obrera]]'' a Barcelona (1938). El 1938, per consell del seu amic [[Rafael Vidiella i Franch]], va evacuar els seus fills Armand, Hèctor i Ismael a l'[[URSS]]. Els dos més grans es van integrar en les milícies populars de defensa soviètiques i van morir al [[setge de Leningrad]] (1941). Ismael aconseguiria reunir-se amb els seus pares a Mèxic el 1946.
 
El 1939 marxà a [[França]], on fou internat al camp de [[Sant Cebrià de Rosselló]]. D'allí marxà a París i després a Bordeus, d'on marxarien cap a la [[República Dominicana]] el 2 de desembre de 1939. El 1941 aconseguiren marxar cap a Mèxic, on treballaria com a corrector de l'editorial UTEHA, a més de dirigir les revistes ''Estudios Sociales'' (1945) i ''Tierra y Libertad'' i col·laborar a ''La Humanidad''. Més tard treballaria a ''Talleres Gráficos de la Nación'', una societat cooperativa constituïda amb participació estatal. Viadiu va restar-hi fins a la seva jubilació, que va produir-se als 75 anys. En els seus darrers moments treballava en una biografia de Joan Peiró, que tenia gairebé enllestida.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Dalmau Ribalta|nom = Antoni|article = Josep Viadiu i Valls (1890-1973), publicista i director de Solidaridad Obrera|publicació = Revista d'Igualada, n. 33|url = |data = núm. 33 (desembre de 2009)|pàgines = 30-55}}</ref>
 
== Obres ==