Diferència entre revisions de la pàgina «Església Ortodoxa Romanesa»

en procés de correcció ortogràfica
m (Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir')
(en procés de correcció ortogràfica)
{{millorar ortografia|data=abril de 2013}}
[[Fitxer:Christogram with Jesus Prayer in Romanian.jpg|thumb|222px|Filocalia]]
L''''Església Ortodoxa Romanesa''' (''Biserica Ortodoxă Română'' en [[romanès]]) és una de les [[Església autocèfala|esglésies autocèfales]] integrades en la comunió ortodoxa. En formen part la majoria dels romanesos (el 86,8% de la població de [[Romania]], segons el cens de l'any [[2002]]). Pel númeronombre dels seusde fidels, és la segona de les esglésies ortodoxes autocèfales, només darrere de l'[[Església Ortodoxa Russa]]. Els fidels de l'Església Ortodoxa Romanesa sovint s'hi refereixen com a ''Dreapta credinţă'' («creença correcta, autèntica», nom semblant al grec Ορθος δοξος, «creença correcta, recta»). Els creients ortodoxos són coneguts, a vegades, com a ''dreptcredincioşi'' o ''dreptmăritori creştini''.
 
== Organització ==
=== Òrgans centrals de deliberació i executiu ===
La més alta autoritat de l'Església Ortodoxa Romanesa per a tots els problemes dogmàtics i canònics, així com per a regular les relacions amb les altres esglésies ortodoxes i cristianes, és el Sant Sínode, integrat pel patriarca i els jerarques de l'Església en funcions ([[metropolità|metropolitans]], [[arquebisbe]]s, [[bisbe]]s, [[arquebisbe vicari|arquebisbes vicaris]] i [[arquebisbe vicari|bisbes vicaris]]). Entre les reunions del [[Sant Sínode]] funciona el ''Sínode Permanent'' integrat pel patriarca, els metropolitans i el secretari del Sant Sínode. L'organisme representatiu de l'Església Ortodoxa Romanesa en els apartats administratius, econòmics i aquells que no depenen del Sant Sínode és l{{'}}''Assemblea Nacional de l'Església'', integrada per tres representants de totes les diòcesis -un clergue i dos seculars- que han de ser designats per les assemblees diocesanes respectives per períodes de quatre anys. L'organisme suprem administratiu, conjuntament amb el Sant Sínode i l'Assemblea Nacional de l'Església, és el ''Consell Nacional Eclesial'', integrat per tres clergues i deu seculars, elegits a l'Assemblea Nacional de l'Església per períodes de quatre anys. El patriarca de l'Església Ortodoxa Romanesa és el president de tots aquests organismes, en qualitat de líder de l'ortodòxia romanesa.
 
=== Vida monàstica ===
==== Ensenyament teològic preuniversitari ====
* 37 seminaris teològics (4 monacals)
* 8 escoles de post-batxillerpostbatxiller teològiques sanitàries
* 11 escoles de cant eclesial
 
==== Ensenyament teològic universitari ====
Aquest ensenyament està organitzat en 11 facultats teològiques i 4 departaments, amb 4 departaments:
* Teologia pastoral.
* Teologia didàctica.
 
=== Activitat missionera social i filantròpica ===
285 sacerdots que asseguren l'assistència religiosa als hospitals i als instituts mèdics, 137 sacerdots que estan integrats dins l'exèrcit romanès, 20 dins del Ministeri d'Administració i Interior, 39 a les presons de Romania. L'Església Ortodoxa Romanesa sosté a 237 institucions pròpies d'assistència social: -65 per a infants, 25 per a malalts, 92 cantines per alimentar a la gent que està en perill d'exclusió social, 22 centres mèdics i farmàcies socials, 22 centres de diagnòstic i tractament i centres d'assistència per a famílies en dificultats-.
 
L'any 2005, aproximadament, 384.323 persones es van beneficiar de programes socials de l'Església en funció del pressupost destinat a aquestes obres socials, que ascendeix, aproximadamentsi fa no fa, a uns 13 milions d'euros.
 
=== Art iconogràfic a Romania ===
[[Fitxer:Icontrinity.jpg|thumb|Icona de la [[Santíssima Trinitat|Trinitat]]]]
[[Fitxer:Iconpeter.jpg|thumb|222px|Icona de [[sant Pere]]]]
A l''''Església Ortodoxa Romanesa''' les [[icona|icones]] són molt presents, ja que formen part de les tradicions de les e[[Esglésies ortodoxes|sglésies ortodoxes]]. Aquest art pictòric va sobreviure a l'època comunista romanesa. Actualment, encara hi ha artistes que realitzen icones a [[Romania]].
 
=== Organització territorial ===
 
=== La Dàcia clàssica i romana ===
El territori de l'actual [[Romania]] va ser un dels primers territoris del continent europeu en rebre l'impacte de les cultures neolítiques desenvolupades al voltant del «[[Creixent Fèrtil]]». Aquest territori estava poblat pels [[daci]]s i els [[gueta|guetes]], que suposadament formaven part dels [[Regió de Tràcia|tracis]]. [[Tucídides]] diu que ja hi vivien a mitjans delmitjan [[segle VI aC]] durant l'expedició del rei [[Darios I de Pèrsia]], i més tard van seguir a Sitalces com a cap de la confederació tribal tràcia dels Odrisis. Durant l'expedició de [[Filip II de Macedònia]] a [[Tràcia]], els tribals ocupaven les regions entre el Danubi i els Balcans (havien estat desplaçats darrerament pels ''kelts'' probablement [[celtes]]) i al seu torn van expulsar els guetes cap a l'altre costat de riu. [[Alexandre Magne]] al [[335 aC]] va trobar els guetes a l'altre costat de l'[[riu Ister|Ister]], amb uns deu mil guerrers i quatre mil cavallers. Durant la invasió dels [[gals|gals —]] –un<nowiki/>un poble celta–celta— els guetes van estar en guerra amb ells però foren derrotats i milers de guetes foren venuts com a esclaus a [[Atenes]] (en aquesta època apareixen molts esclaus que es diuen ''geta'' o ''dacus'' o ''davus'').
La societat dels dacis va evolucionar en diverses formes d'organització més complexes en comparació alsamb els altres pobles d'aquesta part del centre-est del continent europeu. La religió dels dacis rebia una certa influència de la [[religió hel·lènica]]. Així constava, amb tot, un panteó de déus on s'identificava a cada déu amb algun element del medi on vivienvivia. [[Zamolxys]] era el déu suprem i de tota la Terra, era,; a més, era la divinitat dels vius i els morts, del món subterrani i de la vida després de la mort. [[Gebeleizis]] era el déu del foc, de la guerra i de la pluja, i es creu que és l'homòleg del déu nòrdic [[Thor]],. en [[Derzis]] era el déu de la salut, [[Bendis]] era la deessa del camp, vinculada a la màgia, a l'amor i a la maternitat, i, finalment, trobem la deessa [[Kotys]], que era la reina mare de la mitologia dàcia.
 
L'estat daci- sota —sota la direcció del cabdill [[Burebista]] (70-44 aC)- es va organitzar en un estat fortament centralitzat que va arribar a amenaçar els interessos a la zona del creixent [[Imperi Romà]]. L'any [[44 aC]], [[Juli Cèsar]] va planificar tot un seguit de campanyes contra els dacis, campanyes que mai va poder dur a terme, alperquè va morir assassinat. El líder dels dacis, Burebista, com succeí amb el Cèsar romà, va morir assassinat també i l'estat daci es va fragmentar en petites comunitats corresponents a les tribus dàcies. La divisió perdurà fins que l'any [[95 dC]], quan el cabdill [[Decebal]] va tornar a unificar de nou alel poble daci en un estat que va tornar a ser un potent enemic dels romans a la regió. Per aquest motiu l'emperador [[Trajà]] va començar tot un seguit de campanyes contra els dacis i els seus aliats, els guetes. Aquestes es coneixen amb el nom de les [[Guerres Dàcies]] ([[101]]-[[102]] i [[105]]-[[106]]), onen què els dacis i els guetes foren derrotats i, el centre i el sud del territori daci vavan passar a formar part de l'Imperi Romà, creant-sei es va aixícrear la província romana de la Dàcia. Les muntanyes dels [[Carpats]] i la part nord de l'actual Romania van constituir el territori de la Dàcia lliure, però tot i això el poble daci que es trobava en aquest territori va sofrir una profunda romanització en tots els sentits.
 
Dàcia va esdevenir província romana l'any 107 (Dàcia Trajana o simplement Dàcia) amb uns límits definits: a l'oest el riu Tysia que separava el país de Iaziges metanastes; al nord les muntanyes dels Carpats; a l'est el Hierasus fins a la confluència amb l'Ister; i al sud quedava separada de [[Mèsia]] pel [[Danubi]]. El pont construït per l'arquitecte de Trajà, [[Apol·lodor de Damasc]], a les portes de Ferro assegurava la comunicació amb les terres del sud, això no obstant, fou destruït per odre de l'emperador Adrià el 120 per prevenir incursions dels bàrbars a Tràcia. També es van construir carreteres, bàsicament tres, connectades a la via Trajana al sud de Danubi. El 108 es va fundar la metròpoli Ulpia Traiana Augusta Dacica Sarmizegetusa, damunt del que havia estat l'antiga capital de l'estat daci Sarmizegetusa.
 
La província de Dàcia fou poblada amb romans de moltes procedències; la província era consolarconsular i estava administrada per [[Llegat (magistratura)|llegats]]. Dues [[legió romana|legions]] foren estacionades al país. L'any [[129]] es va dividir en dos: Dàcia Inferior i Dàcia Superior. Marc Aureli (161-180) la va dividir en tres províncies: Dàcia Porolissensis (per la ciutat de Porolissum), Dàcia Apulensis (per la ciutat d'Apulum) i Dàcia Malvensis (per la ciutat - desconeguda- de Malva) amb una capital comuna i una assemblea comuna però independents, cadascuna amb el seu procurador, subordinat a un governador de rang consular (procònsol).
 
L'any [[271]] dC l'emperador [[Lluci Domici Aurelià]] va decidir evacuar els territoris de la província de la Dàcia i ubicar una nova província de la Dàcia al Sudsud del Danubi que va ser poblada amb la major part dels colons romans i aquells dacis que van voler romandre sota el control de [[Roma]], ja que per l'Imperi era més fàcil controlar les fronteres naturals. Això va fer que l'antic territori de l'antiga Dàcia fos ocupat progressivament per tots els pobles que des de les planures danubianes volien entrar dins l'Imperi Romà. Així per aquells territoris varen passar els [[Got (poble germànic)|gots]] i d'altres [[pobles germànics]] que els varen succeir. Els colons romans foren instal·lats al sud del riu Danubi entre l'alta i la baixa [[Mèsia]], en un districte conegut com a Dàcia Aureliana, que després es va dividir en dues províncies: Dàcia Ripensis (al [[Danubi]] amb capital a Ratiaria) i Dàcia Mediterrània amb capital a Serdica, que junt amb tres províncies més fou part de la diòcesi de Dàcia. Les relacions comercials entre els dos costats del riu van continuar i la llengua llatina va continuar subsistintsubsistir. De l'actual Romania només va romandre sota control romà la província romana de [[Scythia Minor]], amb capital a Tomis (actual [[Constanţa]]), aspecte important a tenir en compte despel d'un punt deque vistafa a la difusió del cristianisme per la regió.
 
=== Invasions i primeres mostres del cristianisme ===
[[Fitxer:Tombofmartyrs.jpg|right|thumb|Sepulcre cristià de [[Niculiţel]] on es troben localitzades les restes dels primers màrtirs cristians a la Dàcia]]
 
El [[376]] la regió fou conquerida pels [[huns]] que dominaren als [[ostrogot]]s, per la seva banda els [[visigot]]s es desplaçaren a les fronteres de l'Imperi Romà per poder entrar dins el mateix-hi com a poble federat. Els huns van mantenir el domini a la regió fins a la mort d'[[Àtila]] el [[453]]. Aleshores els [[gèpides]] dirigits per [[Ardaric]] van erigir el seu regne que va subsistir fins al [[566]] quan fou destruït pels [[llombards]], que foren desplaçats pels [[avar]]s (segona meitat del [[segle VI]]). Aquests van dominar la regió durant uns 230 anys quan el regne fou destruït per [[Carlemany]] a finals del [[segle VIII]] ([[791]]). Al mateix temps començaren a arribar els [[pobles eslaus|eslaus]] que s'establien pacíficament i foren considerats la classe baixa i servil de la societat. Se'ls permetia l'assentament al territori per produir productes agrícoles, però a poc a poc es van establir arreu i es van fusionar amb altres grups que hagueren quedat a la regió com celtes, guetes, dacis o romans. Destruït el regne [[avar]] el seu lloc fou ocupat pels [[Hongria|hongaresos]], que el [[segle IX]] van entrar a Dàcia i només van trobar camperols eslaus organitzats per clans i sense poder central. Aquests eslaus eren els [[valac]]s o ''vlakhs'' (ells s'anomenaven ''rumunii'') que eren una barreja d'eslaus, celtes, guetes, dacis, romans i altres pobles que havia estat vivint a les muntanyes o a llocs allunyats però amb predomini dels eslaus. El [[segle X]] els valacs ja estaven sotmesos a Hongria.
 
El 976 el príncep búlgar David fou assassinat per un valac. L'Imperi Búlgar va caure en poder de [[Bizanci]] el [[1018]]. Els valacs en foren aliats de Bizanci i van servir al seu exèrcit però les incursions dels [[petxeneg]]s o ''patzinak'' (finalment establerts al nord-est de [[Bulgària]]) va provocar l'emigració de molts valacs i sobretot dels [[dacoromà|dacoromans]] del sud del Danubi al [[segle XI]]. Les guerres amb Hongria i les incursions dels [[uzes]], una tribu turca, vers el 1100, van ajudar a aquesta emigració; aquests emigrants es van dividir: uns cap a l'oest, on van originar les comunitats arumanes de [[Dalmàcia]] (morlacs o mavrovlakhs que vol dir valacs negres) i [[Regió d'Ístria|Ístria]] (istroromans); altres cap al sud on van originar els arumans que viuen avui a [[Grècia]], Bulgària, [[República de Macedònia|Macedònia]] i [[Albània]], països on van originar les branques dels kutzovalacs (Grècia), dels walaohians i dels vlakhs (a Bulgària), dels txobans o farseroti (a Albània), dels meglenorumans a Macedònia. A [[Sèrbia]] els arumans van originar comunitats de cultura comuna conegudes avui pels noms de [[tsintsar]]s (''cincars'', també anomenats timok vlakh, torlacs, xopes o tribalis). Els que van emigrar al nord van originar el dacoromans (els romanesos actuals); els macedoromans (aromans de Romania) són probablement emigrants posteriors.
57

modificacions