Mehmet II: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'Li va succeir' per 'El va succeir' |
mCap resum de modificació |
||
Línia 8:
|regnat=[[1444]]–[[1446]] i [[1451]]-[[1481]]
}}
'''Mehmet II''' ([[Edirne]] [[30 de març]] de [[1432]] – [[3 de maig]] de [[1481]]) va ser [[soldà]] de l'[[imperi Otomà]] entre el [[1444]] i el [[1446]] i, posteriorment, entre el [[1451]] i el [[1481]]. És conegut com '''el Conqueridor''' (en [[turc otomà]] الفاتح, ''Fatih''; en [[àrab]] الفاتح, ''al-Fatih''). A l'edat de 21 anys va conquerir [[Constantinoble]]. La [[caiguda de Constantinoble]] significà la fi de l'[[imperi Bizantí]]. A partir d'aquest moment va afegir el de [[Cèsar]] a la resta dels seus títols.
Era fill de [[Murat II]] i d'una esclava de l'harem. El [[1443]], amb 11 anys, fou nomenar governador d'[[Amasya]] i fou cridat pel seu pare i proclamat sultà a l'any següent (juliol de [[1444]]). Murat II volia assegurar la seva successió en contra d'Orkhan, un germà de Mehmet, pretendent al tron, que era a [[Constantinoble]]. El seu regnat formal va durar fins a l'agost de [[1446]] i durant el mateix es va produir una forta rivalitat entre els dos ''lala'' (tutor) del jove (Zaganos i Ibrahim) i el gran visir [[Çandarlı Halil Pasha]], aquest partidari de la pau mentre Zaganos (a vegades Zaghanos) era partidari de la guerra. El [[22 de setembre]] de [[1444]] es van revoltar a [[Esmirna]] els [[Hurufis]] i al mateix temps (18 a [[22 de setembre]]) un exèrcit croat travessava el [[Danubi]] provocant que els vassalls dels Balcans miressin de recuperar la independència.
Línia 16:
El [[2 d'agost]] de [[1446]] un cop d'estat dels geníssers, instigats pel gran visir, va posar fi a la dualitat i va retornar a Murad II al tron i Mehmet II fou enviat a governar [[Manisa]]. Murad II que volia assegurar la successió al seu fill, el va cridar per les campanyes balcàniques a [[Kosovo]] (contra els hongaresos) el [[1448]] i [[Albània]] (estiu del [[1450]]). Mehmet fou casat amb Sitti Khatun, filla de l'emir de [[Dhu l-Kadr]] considerat tradicionalment aliat dels otomans contra els [[karamànides]].
A la mort de Murad II el [[3 de febrer]] de [[1451]], Mehmet fou proclamat sultà ([[18 de febrer]]). Tot seguit l'emperador bizantí el va amenaçar d'alliberar a Orkhan mentre el karamànida [[Damad II İbrahim Bey]] envaïa el territori disputat d'Hamid-Ili. El gran visir va calmar a Bizanci (i a Sèrbia) amb cessions territorials i Mehmet va poder fer una campanya contra Karaman, però quan va arribar a la zona l'emperador va intentar noves concessions amenaçant altre cop amb alliberar a Orkhan i Mehmet va signar un acord amb Damad II İbrahim Bey i va retornar a la capital
[[Fitxer:Zonaro GatesofConst.jpg|thumb|200px|esquerra|Entrada de Mehmet II a Constatinoble per [[Fausto Zonaro]]]]
En els següents anys va fer diverses campanyes als Balcans:
Línia 45:
{{Sultansotomans}}
{{Enllaç AB|zh-classical}}▼
{{Autoritat}}
{{Enllaç AD|ar}}▼
[[Categoria:Sultans de l'Imperi Otomà]]
▲{{Enllaç AD|ar}}
▲{{Enllaç AB|zh-classical}}
| |||