Lahej: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'Li va succeir' per 'El va succeir' |
mCap resum de modificació |
||
Línia 5:
==Història==
El nom de Lahej estaria en relació amb l'[[himiarita]] Lahdj ibn Wail ibn al-Ghawth ibn Katan ibn Arib ibn Zuhayr ibn Ayman ibn al-Hamaysa. Després de la islamització del Iemen, Lahej va ser part d'aquest territori i va compartir la seva sort. Però els governadors de [[Sanaa]] i de l'[[Hadramaut]] i degueren tenir una autoritat limitada. El 818/819 el califa [[Al-Mamun (abbàssida)|al-Mamun]] va nomenar governador del Iemen a Muhammad ibn Abd Allah ibn Ziyad que va fundar la dinastia [[ziyàdida]] i va fundar a la [[Tihama]] la població de [[Zabid]] que fou la seva capital fins al 1011/1012. A la seva caiguda va passar a una nissaga d'abissinis. Lahej, Aden, Abyan, Hadramaut i Shihr va passar a mans dels Banu Maan (o banu Man o Mànides). El 1062/1063 Aden va caure en mans de l'ismaïlita Ali ibn Muhammad al-Sulayhi,
== Sultanat de Lahej ==
Els abdalites són els habitants del Iemen que viuen al voltant de Lahej. És un nom col·lectiu però no estrictament una tribu, que fou agafat a partir del [[1732]] quan el xeic Fadl ben Alí ben Salah ben Sallam ben Alí al-Sallami al-Abdali es va apoderar de Lahej que pertanyia a l'imam [[
La dinastia abdali va regir el soldanat de Lahej des del [[1732]] al [[1967]], primer sota nominal sobirania otomana alternada amb períodes d'independència, i des del [[1918]] sota protectorat britànic. Els abdali van cedir als britànics el 1838 un territori on es va establir la [[colònia d'Aden]]. Fou el més important dels estats del [[Protectorat Occidental d'Aden]] i un dels principals dins la [[Federació d'Aràbia del Sud]].
El [[1728]] va ser proclamat xeic dels [[Abdali|asabih]] Fadl I ben Alí ben Fadl ben Salah ben Sallam ben Alí al Sallami al-Abdali, cap del clan o família dels [[abdali]] que va donar nom al poble format per diverses tribus, totes les quals li van donar suport quan va conquerir Lahej el [[1732]] i es va declarar independent de l'imam [[
Enfrontat després als antics aliats Yafi els va expulsar però en la guerra que va seguir contra aquests, va acabar mort el [[1742]]. El va succeir el seu fill Abd al-Karim I ben Fadl al-Abdali 1742-1753 que va donar el govern d'Aden a un esclau probablement un eunuc. El [[1753]] el sultà fou assetjat durant cinc mesos a Aden pel xeic dels Hudjriya, Abd al-Rabb, que es va retirar a canvi de diners. A finals del segle XIX el sultà Fadl II ben Abd al-Karim al-Abdali (1777-1792) va ocupar el país del [[Subayha]], que ocupaven el territori a l'oest i que foren inclosos als dominis del soldanat. Ahmed I ben Abd al-Karin al-Abdali (1792-1827) va acollir a Aden a les tropes britàniques que van evacuar l'illa de [[Perim]], dirigides pel coronel Murray, fins que van poder marxar a [[Bombai]] a l'Índia ([[1799]]); va fer un tractat de comerç amb Sir Home Popham ([[1802]]); i va rebre la visita de Salt ([[1809]]) i del capità angles S. B. Haines ([[1820]]); el [[1804]] va rebutjar una flotilla pirata [[wahhabita]] que volia atacar a un vaixell britànic ancorat a Aden.
|