Sanà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual.
Línia 35:
 
== Història ==
El mot ''sanà''“sanà” podria voler dir "plaça ben fortificada"; es creu que deriva del [[sabeu]], però també podria derivar del femení àrab ''asna''. Sanà és una de les ciutats més antigues de la [[península d'Aràbia]] i data d'època preislàmica: segons la tradició, va ser fundada per [[Sem (bíblic)|Sem]], un dels tres fills de [[Noè]]. El seu primer nom hauria estat Azal. Al [[segle II]] era la guarnició més important de les terres altes del [[regne de Sabà]] i es creu que era un lloc sagrat o d'accés limitat per alguna raó. El palau de Ghumdan és esmentat a les inscripcions. Va estar sota poder [[Etiòpia|etíop]] al [[segle VI]], quan Abraha hi va construir una gran basílica bizantina, que fou destruïda quan el Iemen es va convertir a l'[[islam]] al [[segle VII]]. Del segle VII i VIII gairebé només se saben els noms dels governadors del califat.<ref> llista a M. al-Maadj, ''The Yemen in early Islam 9-233/630-847, a political history'', Londres 1988 </ref> Del 847 al 997 fou dominada pel [[yufírides]] (procedents de [[Shibam]]) al final dels quals va seguir un període d'anarquia, del 1047 al 1099 pels [[sulàyhides]] (profatimites, fins poc després de la mort del ''dai'' Saba ibn Ahmad el 1198), del 1099 al 1173 pels hamdànides del Iemen o [[Banu Hamdan]] de [[Yam]] (també ismaïlites) representats per tres famílies (Banu Hàtim, Banu l-Lulayb i una segona branca dels Banu Hàtim), del 1173 al 1230 pels [[aiubites del Iemen|aiubites]] (encara que en alguns moments la van perdre contra els Banu Hamdan, i després els [[zayditeszaidites del Iemen]]) i del 1230 al 1381 pels [[rassúlides]] però amb llargs períodes en mans dels zaydites. Des de 1381 al 1546 va estar en mans dels imams [[zaydites]]zaidites.
 
Del 1547 en que fou ocupada per [[Özdemir Pasha]]<nowiki> fins al 1629, Sanà fou la capital de l'</nowiki>''[[eyalat]]'' otomà del Iemen. Els otomans foren expulsats pels zaydites que van controlar Sanà fins al segle XIX quan els otomans van fer una segona ocupació del 1872 (Ahmad Mukhtar Pasha) el 1918. El [[1918]], quan el Iemen va recuperar la seva independència, Sanà en va esdevenir la capital del imamat, fins que fou traslladada a [[Taizz]] el [[1948]], però va tornar a Sanà el [[1962]]. L'imam Badr fou enderrocat en un cop d'estat republicà al poc de temps de pujar al tron i encara que va resistir a les muntanyes, Sanà va passar als republicans. Tropes egípcies van estar al país fins al 1967. El 1990 amb la unificació dels dos Iemens, va passar a ser la capital única.
El mot ''sanà'' podria voler dir "plaça ben fortificada"; es creu que deriva del [[sabeu]], però també podria derivar del femení àrab ''asna''. Sanà és una de les ciutats més antigues de la [[península d'Aràbia]] i data d'època preislàmica: segons la tradició, va ser fundada per [[Sem (bíblic)|Sem]], un dels tres fills de [[Noè]]. El seu primer nom hauria estat Azal. Al [[segle II]] era la guarnició més important de les terres altes del [[regne de Sabà]] i es creu que era un lloc sagrat o d'accés limitat per alguna raó. El palau de Ghumdan és esmentat a les inscripcions. Va estar sota poder [[Etiòpia|etíop]] al [[segle VI]], quan Abraha hi va construir una gran basílica bizantina, que fou destruïda quan el Iemen es va convertir a l'[[islam]] al [[segle VII]]. Del segle VII i VIII gairebé només se saben els noms dels governadors del califat.<ref> llista a M. al-Maadj, ''The Yemen in early Islam 9-233/630-847, a political history'', Londres 1988 </ref> Del 847 al 997 fou dominada pel [[yufírides]] (procedents de [[Shibam]]) al final dels quals va seguir un període d'anarquia, del 1047 al 1099 pels [[sulàyhides]] (profatimites, fins poc després de la mort del ''dai'' Saba ibn Ahmad el 1198), del 1099 al 1173 pels hamdànides del Iemen o [[Banu Hamdan]] de [[Yam]] (també ismaïlites) representats per tres famílies (Banu Hàtim, Banu l-Lulayb i una segona branca dels Banu Hàtim), del 1173 al 1230 pels [[aiubites del Iemen|aiubites]] (encara que en alguns moments la van perdre contra els Banu Hamdan, i després els [[zaydites]]) i del 1230 al 1381 pels [[rassúlides]] però amb llargs períodes en mans dels zaydites. Des de 1381 al 1546 va estar en mans dels imams [[zaydites]].
 
Del 1547 en que fou ocupada per [[Özdemir Pasha]]<nowiki> fins al 1629, Sanà fou la capital de l'</nowiki>''[[eyalat]]'' otomà del Iemen. Els otomans foren expulsats pels zaydites que van controlar Sanà fins al segle XIX quan els otomans van fer una segona ocupació del 1872 (Ahmad Mukhtar Pasha) el 1918. El [[1918]], quan el Iemen va recuperar la seva independència, Sanà en va esdevenir la capital del imamat, fins que fou traslladada a [[Taizz]] el [[1948]], però va tornar a Sanà el [[1962]]. L'imam Badr fou enderrocat en un cop d'estat republicà al poc de temps de pujar al tron i encara que va resistir a les muntanyes, Sanà va passar als republicans. Tropes egípcies van estar al país fins al 1967. El 1990 amb la unificació dels dos Iemens, va passar a ser la capital única.
{{Patrimoni de la Humanitat
|nom = La Ciutat vella de Sanà
|imatge = Sana.jpg
|peu = Sanà
 
|tipus_edifici =
|arquitectes =
|començament =
|acabament =
|localització = {{Banderes|Iemen}} [[Iemen]]
 
|superfície =
|estil =
|materials_utilitzats =
|sistema_constructiu =
|planta =
|imatge_p =
|alçat =
|tipus = Cultural
|criteris = (iv),(v),(vi)