Abd-Al·lah ibn Muàwiya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot fa desambiguació assistida de Jàbal |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Abd-Al·lah ibn Muàwiya''', de nom complet '''Abd-Al·lah ibn Muàwiya ibn Abd-Al·lah ibn Jàfar ibn Abi-Tàlib''', fou un noble [[haiximita]] que dirigí una [[revolució talibita]] ([[Alides]]) a l'[[Iran occidental]] ([[744]]-[[747]]).
Era descendent de [[Jàfar ibn Abi-Tàlib]] i nét d'[[Abd-Al·lah ibn Jàfar]] un cortesà que va caure en desgràcia sota el califa [[Abd-al-Màlik ibn Marwan]] i va morir de manera estranya el 700 a [[Medina]]. Fou [[imam]] alida, després de la mort d'[[Abu-Hàixim]], nét d'[[Alí ibn Abi-Tàlib]], quan va esclatar la lluita per la seva successió. Fou proclamat imam [[Abd-Al·lah ibn Amr al-Kindí]] però no va ser un bon dirigent i llavors fou proclamat Abd-Al·lah ibn Muàwiya, besnét de Jàfar (el germà d'[[Alí ibn Abi-Tàlib]]).
Gaudia de considerable reputació com a poeta. A la mort del califa [[Yazid III]] (setembre del 744) el governador d'Iraq va rebre notícies que havia estat proclamat el seu germà [[Ibrahim ibn al-Walid]] i li va donar suport; però llavors es va saber que el general i príncep omeia Marwan (futur [[Marwan II]]) exclòs de la successió pel seu naixement, s'havia revoltat; això va portar confusió. Abd-Al·lah ibn Muàwiya fou posat sota residència vigilada pel governador.
El xiïtes de [[Kufa]], que el 740 havien estat derrotats al intentar proclamar a Zayid ibn Ali, van aprofitar l'ocasió i van proclamar a Abd-Al·lah ibn Muàwiya, i aquest es va unir als revoltats (
El governador de l'[[Iraq]], [[Abd-Al·lah ibn Úmar ibn Abd-al-Aziz]] va atacar Kufa. Abd-Al·lah ibn Muàwiya va sortir de Kufa contra Abd-al-Aziz que era a [[Hira]] però els rebels, tot i ser més nombrosos, foren derrotats; llavors es va refugiar primer al castell de [[Kufa]] i després a [[Ctesifont|al-Madain]]. i els revoltats van fugir; només els zaidites que es trobaven a la ciutat van resistir, fins que Abd-Al·lah va poder fugir cap a [[Ctesifont|Madain]] i cap a la [[Mèdia]]. Allí se li van unir molts partidaris i va poder ocupar diversos punts de Pèrsia, entre ells [[Esfahan]], i va dominar bona part de Pèrsia, [[Ahwaz]], [[Fars]] i [[Kirman]]. El [[kharigites]] que havien lluitat contra [[Marwan II]] es van retirar als dominis d'Abd-Al·lah ibn Muàwiya, i el general [[Amir ben Dubara]], enviat per Marwan II contra ells, els va perseguir a Pèrsia i va dominar els territoris revoltats sota control d'Abd-Al·lah en poc temps fins que el 129 de l'hègira ([[746]]-[[747]]) l'imam fou derrotat a Marw al-Xadhan i va haver de fugir a [[Khorasan (província del Califat)|Khurasan]] on [[Abu Muslim]], el governador, el va fer executar. Els seus partidaris es van dividir entre els Djanahiyya (que deien que era viu i reapareixeria) i els Harithites (que deien que el seu esperit s'havia encarnat en [[Ishak ben Zayd ben al-Harith al-Ansari]]).
Línia 16:
== Bibliografia ==
* [[Claude Cahen]], ''Points de vue sur la Révolution abbaside'',
{{ORDENA:Abd-Allah Ibn Muawiya}}
[[Categoria:Imams]]
[[Categoria:Omeies]]
| |||