Dionisi d'Heraclea (tirà): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Dionís''' o '''Dionisi d'Heraclea''' (''Dyonisius'', Διονύσιος), fill de Clearc I, fou tirà d'Heraclea del Pont. Quan va morir el seu ...». |
m Cràter d'Orèstia| |
||
Línia 5:
Dionís va incrementar el seu poder; la victòria d' [[Alexandre el Gran]] sobre els perses li deixava el camí lliure a l'expansió a la que abans el poder de [[Pèrsia]] s'hagués oposat. Els exiliats de la ciutat van enviar una ambaixada a Alexandre demanant el restabliment de la democràcia a Heraclea. Dionís casi va perdre el poder i l'hauria perdut del tot sinó hagués estat molt llest, mostrant el favor del seu poble i buscant el de la reina [[Cleòpatra de Macedònia]], germana d'Alexandre. Així va poder conservar el poder, cedint algunes vegades a les peticions dels rivals, demorant les accions, o prenent mesures contra ells segons fos el cas.
Dionisi no devia estar tranquil perquè a la mort d'Alexandre va erigir una estàtua per celebrar la joia d'aquest fet. Els exiliats van demanar llavors ajut a [[Perdicas]] però Dionisi es va assegurar una bona posició al casar-se amb [[Amastris]], la filla d'Oxatres o Oxiatres, el qual era germà de [[Darios III de Pèrsia]], rei del que la filla, [[Estatira]] o ''Stateira'', s'havia casat amb Alexandre; per tant ''Stateira'' i Amastris eren cosines germanes i a mes s'havien criat juntes i s'estimaven molt (quant Alexandre es va casar amb ''Stateira'', va donar a Amastris en matrimoni a [[Cràter d'Orèstia|Cràter]], un dels seus generals i amics, però a la mort del conqueridor, Cràter es va casar amb Fila, la filla d'[[Antípater]], i Amastris, amb consentiment del seu ex-marit, es va poder casar amb Dionís d'Heraclea). Dionís es va aliar també a [[Antígon el borni]] al que va ajudar en la seva guerra contra [[Asandre]]; la seva filla (d'un primer matrimoni) es va casar amb [[Ptolemeu]], el nebot d'Antígon i comandant de les forces macedònies a l'[[Hel·lespont]]. L'assassinat de Perdicas va posar fi a les esperances dels exiliats. Dionís va abandonar el títol de tirà i va adoptar el de rei ([[322 aC]]).
En endavant, lliure de tot perill, va viure a la seva cort una vida de continuada luxúria i va esdevenir gros i inflat de manera poc natural, perdent l'atenció en el govern de l'estat; quant s'adormia era difícil de despertar-lo i calia recórrer a punxar-lo amb dos agulles grans.
| |||