Cornèlia Africana la Menor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Disambiguated: partit popular → Partit Popular (antiga Roma) |
afegint referències i imatges |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Laurent de la La Hyre 001.jpg|thumb|250px|''Cornèlia rebutja la corona de Ptolemeu'', pintura de [[Laurent de La Hyre]]]]
'''Cornèlia Escipiona Menor''' o '''Cornèlia Africana''' fou la filla petita de [[Publi Corneli Escipió Africà el vell]]. Es va casar amb [[Tiberi Semproni Grac]], que era [[censor]] el [[169 aC]], i va tenir dos fills, els famosos [[Gracs]], [[Tiberi Grac|Tiberi]] i [[Gai Grac]]. Les relacions del gendre i el sogre foren molt dolentes, ja que Tiberi Semproni Grac va militar al [[Partit Popular (antiga Roma)|partit popular]] i Escipió en el partit dels [[optimats]], i sembla que el matrimoni concertat no es va formalitzar fins a la mort d'Escipió o que aquest era viu i va accedir només perquè Grac va salvar la vida de [[Luci Corneli Escipió (germà de Publi i Gneu Escipió)|Luci Corneli Escipió]], germà de Publi Corneli.▼
'''Cornèlia Escipiona Menor''' o '''Cornèlia Africana''' fou la filla petita de [[Publi Corneli Escipió Africà el vell]]. Es va casar amb [[Tiberi Semproni Grac]], que era [[censor]] el [[169 aC]], i junts van tenir dotze fills, dos dels quals els famosos, [[Tiberi Grac|Tiberi]] i [[Gai Grac]].
== Biografia ==
Quan va quedar vídua tenia 12 fills i va rebutjar totes les ofertes d'un segon matrimoni (incloent una del [[rei d'Egipte]]). Dels 12 fills només tres van sobreviure, i la resta, nou, van morir molt joves. Els tres que van sobreviure foren: una noia casada amb [[Publi Corneli Escipió Africà el jove]], [[Tiberi Grac]], i [[Gai Grac]].▼
▲
▲Quan va quedar vídua
[[Fitxer:Suvée Cornelia.jpg|thumb|260px| ''Cornèlia i els seus fills'', pintura de [[Joseph Benoît Suvée]].]]
Va rebutjar totes les ofertes d'un segon matrimoni, incloent una del rei d'[[Egipte]], [[Ptolemeu VIII Evergetes II|Ptolemeu]] i va preferir retirar-se a [[Misenum]] (Campània), envoltada de grecs i literats recordant als homes de la seva família.<ref>[[Plutarc]] "Vides paral·leles:''Gracchus''" 19</ref>Era una dona molt culta i tenia una posició especial a la República com a filla del vencedor d'[[Hanníbal]], mare dels Gracs, i sogra del conqueridor de [[Cartago]] i [[Numància (Hispània)|Numància]]. Es narra una anècdota segons la qual, quan una altra dona va treure en la conversa el tema del vestuari i guarniments personals, ella va contestar assenyalant els seus fills:«aquestes són les meves joies».<ref>[[Valeri Màxim]] "De Factis Dietisque Memorabilibus" 4.4</ref> Es diu que va influir força en els dos fills i que va adquirir fama de mare virtuosa donant suport als actes dels seus fills fins i tot quan aquests anaven en contra de la classe aristocràtica de la qual procedia ella.<ref>Diversos autors: "Enciclopèdia Universo", Istituto geografico De Agostini, ed.Novara, 1964, volum IV, p.124</ref> Un dels fets que demostren la influència de la mare sobre els fills va ser quan Gai va retirar, a petició de sa mare, una llei que perjudicava a [[Marc Octavi (tribú)|Marc Octavi]], el tribú a qui Tiberi havia deposat.<ref>[[Plutarc]] "Vides paral·leles:''Gracchus''" 4.2 [http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A2008.01.0015%3Achapter%3D4%3Asection%3D2]</ref>Es creu que en una altra ocasió Cornèlia va contractar treballadors estrangers pel temps de la collita com a senyal de resistència al poder del cònsol [[Quint Opimi (cònsol)|Opimius]], el qual havia revocat diverses lleis aprovades anteriorment pel seu fill.<ref>[[Plutarc]] "Vides paral·leles:''Gracchus''" 13.1 [http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A2008.01.0015%3Achapter%3D13%3Asection%3D1]</ref> L'historiador David Stockton creu que, tant si aquesta anècdota es certa o no, el relat demostra que els pagesos eren la força en la qual els Gracs basaven la seva política.<ref>David Stockton, "The Gracchi", Oxford, ed. Clarendon Press, 1979, p. 20</ref>
Els rumors la van acusar de la mort per verí del seu gendre Corneli Escipió Africà el jove, però no hi ha base real per afirmar-ho.
[[Fitxer:Capitolini Tabularium - Piedistallo di Cornelia Africani Gracchorum P1020529.JPG|thumb|270px|Pedestal de l'estàtua de Cornèlia, actualment exposada al [[Tabulàrium]]]]
Quan va morir li fou erigida una estàtua al [[Fòrum Romà]] amb una inscripció que deia "Cornèlia, mare dels Gracs", com ella preferia abans que ser esmentada com "sogra d'Escipió". Fou la primera estàtua d'una dona erigida en un lloc públic.▼
==Les cartes de Cornèlia==
▲Quan va morir li fou erigida una estàtua que deia "Cornèlia, mare dels Gracs", com ella preferia abans que ser esmentada com "sogra d'Escipió".
Se'n conserven dos fragments d'una carta escrita per Cornèlia, que no tots els historiadors accepten com autèntics i, en cas de ser certa, podria ser una prova de la influència de les dones en una família romana dedicada a la política. Es tractaria d'una carta adreçada a Gai poc abans del seu tribunat l'any 122 aC. Gai seria assassinat l'any següent, el 121 aC, mentre que el seu germà Tiberi ja havia mort, també assassinat, una dècada abans el 133 aC. Els fragments es van trobar entre els manuscrits de [[Corneli Nepot]], un escriptor de biografies en llengua llatina (ca. 110-24 aC).<ref>Bella Vivante, "Women's Roles in Ancient Civilizations", Westport, ed. Greenwood Press, 1999</ref><ref>Emily Hemelrijk, "Matrona Docta: Educated Women in the Roman Elite from Cornelia to Julia Domna", Londres, 1999, ed.Routledge, p.193-194</ref>.
==Referències==
{{referències|2}}
==Enllaços externs==
* Projecte Perseus, [http://www.perseus.tufts.edu/hopper/searchresults?q=Cornelia+Scipio Cornèlia Escipiona]
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Cornelia Escipiona Menor}}
| |||