Guerra Francoholandesa: diferència entre les revisions

Els aliats es van unir als neerlandesos: [[Frederic Guillem de Branderburg|Frederic Guillem]], elector de Brandenburg, [[Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic|Leopold I]] emperador del Sacre Imperi Romà, i [[Carles II d'Espanya]]. El rei de França es va veure forçat a abandonar els seus plans de conquerir els Països Baixos, i la guerra es va convertir en una guerra de desgast de baixa intensitat al voltant de les fronteres franceses.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Nolan |nom=Cathal J. |títol=Wars of the age of Louis XIV, 1650-1715: an encyclopedia of global warfare and civilization |url= |llengua=anglès |editorial=Greenwood Press |data=2008 |pàgines=72 |isbn=}}</ref> Tanmateix, el [[1678]], Lluís XIV se les va enginyar per dividir la coalició, i finalment aconseguí guanyar considerables territoris al [[Tractat de Nimega (1678)|Tractat de Nimega]].<ref name="presi">{{ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents (1518 - 1714). Vol.2|pàgines=p.277 |edició=1a ed. |editorial=Enciclopèdia Catalana |isbn=84-412-0885-9 |data=2003 |ref =}}</ref> Entre aquests cal ressaltar la incorporació del [[Franc Comtat]] i diversos territoris dels Països Baixos cedits per la Corona Hispànica. Tot plegat, les Províncies Unides (llavors les actuals Bèlgica i Luxemburg formaven part dels Països Baixos) van aconseguir frustrar les ambicions de dues de les més grans dinasies reials de l'època: els [[Estuard]]s i els [[Borbons]].