Obre el menú principal

Canvis

m
 
===Capella de Santa Magdalena===
La cinquena capella tenia al pilastró, i d'esquena al presbiteri, l'altar de Santa Magdalena, sota la taula es guardava el sarcòfag amb els ossos del predicador [[Jofré de Blanes]], company de [[sant Vicent Ferrer]]. Al fons de la capella l'altar de Sant [[Raimon de Penyafort]]. Aquest estava també col·locat d'esquena al major, perquè enderrocats els murs que davant de l'altar separaven aquesta capella de les ulteriors, formava ella una petita església, situada com la del Remei de la parròquia de Sant Jaume de Barcelona, ​​és a dir, paral·lela a la nau principal. El retaule tenia [[cambril]], des del que apuntava en el nínxol principal la imatge del sant. Després de la taula i algunes escales apareixia el magnífic i gran sarcòfag gòtic, de marbre blanc, que fou traslladat a la capella del mateix sant, a la [[Catedral de Barcelona]], el qual contenia llavors sencer, i avui desllorigat, el seu cos. Descansava el sarcòfag sobre columnes de marbre fosc, de l'alçada d'una persona, i per entre elles els devots allargaven el braç, i amb la punta del dit tocaven al sant, mitjançant un forat practicat a la cara inferior de l'urna. El crucifix per a la [[missa]] gaudia de gran celebritat, no només per l'[[ivori]] que el formava i el seu mèrit artístic, sinó, i principalment, per haver pertangut al mateix sant i haver rebut les seves oracions, i per gaudir de les indulgències de la visita a les cinc [[basíliques]] de [[Roma]]. El mur de la mateixa capella ostentava un llenç que representava el sant confessant al rei. Aquesta petita església de Sant Raimon tenia també cor alt als peus, al qual s'entrava per una cadira del cor major, que en realitat era una porta. A aquest cor de Sant Raimon suposa Gaietà Barraquer que pertanyia una peça de Santa Caterina que guarda el [[Museu Arqueològic de Barcelona|Museu Municipal Arqueològic de Barcelona]], ​​que no és altra que un òrgan de caixa (portàtil) litúrgic, del segle XVII. Acuradament decorat, d'un sol teclat, compost de 19 tubs, tenia les portes pintades a uns ovals [[santa Cecília]] a la dreta i santa Caterina a l'esquerra, a més d'altres bigarrats adorns en pintures i daurats. Mariano Illa pintà la cúpula de la capella de Sant Raimon.
 
A la mateixa cinquena capella del temple, en el pilastró on es recolzava el retaule de Santa Magdalena, ja que contra d'aquest altar, i pel mateix davant la capella de Sant Raimon, a la nau central, hi havia a terra una obertura i al seu costat una gran llosa de marbre amb la figura de cos sencer de Sant Raimon estès sobre ella, tot protegit per una reixa de ferro que recorria els quatre costats del seu entorn. La pedra ocultava la foia on primitivament va descansar el cadàver del sant. L'obertura romania tancada tot l'any excepte el dia de la festivitat del sant quan s'obria i la cavitat era il·luminada amb un llum. Explicaven els religiosos que d'ella s'extreia gran quantitat de terra anualment per satisfer la pietat dels fidels, capaç d'omplir quatre o sis barrils, però que mai es va veure baixar el nivell del seu sòl. La llosa fou traslladada sota la taula de l'altar de la capella del mateix sant de la Catedral de Barcelona.
219.983

modificacions