Diferència entre revisions de la pàgina «Tercera Guerra Civil Romana»

 
==Antecedents==
A la mort de [[Juli Cèsar]], [[Marc Antoni]] reclamàhavia aconseguit el lideratge del partit de [[Juli Cèsar|Cèsar]] i esfins negàllavors ahavia entregarmantengut el poderbàndol deldels dictador[[liberatores]] ai el d'[[Octavi.]] Mentreallunyats Marcdel poder. Però Antoni lluitavahavia perdut la confiança del senat, i mentre estava lluitant a la [[Gàl·lia Cisalpina|Cisalpina]] l'any [[43 aC]] contra [[Dècim Juni Brutus|Dècim Brutus]] per aconseguir el control de les tropes de la província, Octaviel reclutàsenat aenvià els dos cònsols, [[ItàliaAule Hirti|Hirci]] un exèrcit dei [[veteràGai Vibi Pansa|veteransPansa]], a reforçar les tropes de CèsarBrutus, ique s'apoderàestava patint un setge a Mòdena. Octavi, mitjançantamb un exèrcit que havia reclutat a [[copItàlia]] d'Estatamb [[veterà|veterans]], de laCèsar, ciutats'uní dea Romaaquests dos i guanyàfinalment aderrotaren l'exèrcit d'Antoni a la Batalla[[Guerra de Mutina| de Mutina]]. juntamentPerò ambtot uni exèrcitla delvictòria, Senat sota les ordres delsels cònsols [[Hirti]]Hirci i [[Gai Vibi Pansa|Pansa]], quemoriren vana morirla durantbatalla, lade guerramanera ique Octavi reclamàquedà un delsbuit consolatsde perpoder aque Octavi volia ellaprofitar.
 
En efecte, Octavi l'marxà amb les seves legions sobre Roma i obligà el senat a elegir-lo com a cònsol, el [[19 d'agost]] de l'any 43 aC, mentre Antoni recomponia el seu exèrcit. Mentre Octavi es mostrava en l'escenari polític romà com alel "venjador" del seu pare adoptiu, i reprimia totalment el bàndol dels liberatores (amb qui s'intercanviarenhavia aliat per vèncer Antoni), canviaren els papers i Marc Antoni va contreure una aliança amb els líders del partit dels ''populars'', el partit de Cèsar. Aleshores, seguint l'exemple de Cèsar, [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] i [[Marc Licini Cras|Cras]] de l'any [[60 aC]], Octavi, Antoni i el cap dels genets [[Lèpid el triumvir|Lèpid]] formaren, l'octubre de l'any 43 aC, un [[Segon Triumvirat]], la ratificació del qual fou el casament d'Octavi amb la fillastra d'Antoni, [[Clòdia (promesa d'August)|Clòdia]].
 
==La guerra==
Els hereus polítics de Cèsar, [[Marc Antoni]] i [[Octavià]] perseguiren als [[liberatores]], complotats en el seu assassinat i els derrotaren en la [[batalla de Filipos]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rollin |nom=Charles |cognom2=Crevier |nom2=Jean Baptiste Louis |títol=The Roman history from the foundation of Rome to the battle of Actium |url=http://books.google.es/books?id=LJyfDHgMS4YC&pg=PA114&lpg=PA114&dq=Battle+of+Philippi&source=bl&ots=-mfvoqfXbP&sig=avxt9SOkhkjyLy0BSp_aFQeuT7Y&hl=ca&sa=X&ei=bboiUL6zIdSYhQfMpoAo&ved=0CFYQ6AEwBw#v=onepage&q=Battle%20of%20Philippi&f=false |llengua=anglès |editorial=J. and P. Knapton |data=1750 |pàgines=p.114 |isbn= }}</ref> en la que moriren [[Marc Juni Brut tiranicida|Brut]] i [[Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)|Cassi]].
 
==Conseqüències==
Usuari anònim