Diola: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 13:
La major part dels seus ingressos agrícoles i turístics de la regió es dirigeix a Dakar, la capital del país. El seu sentit d'abandó pel govern en termes d'infraestructura, educació, i el desenvolupament econòmic és encara més manifest quan es comparen amb el desenvolupament de la veïna Gàmbia. Quan el President de Gàmbia [[Dawda Kairaba Jawara]] va veure amenaçat el seu govern en [[1981]], el President de Senegal [[Abdou Diouf]] va enviar tropes en el seu socors i com a conseqüència ambdós països van signar la creació de la "Confederació de Senegàmbia" el [[12 de desembre]] de 1981 (entrada en vigor l'1 de febrer de 1982). Però l'acord es va dissoldre el [[30 de setembre]] de [[1989]] a causa de les seves diferències polítiques (Diouf pretenia convertir-se en president de la Confederació), i pel descontentament de Gàmbia amb el que consideraven una injusta política de preus.
 
El fracàs de la confederació va ser negativa per a la Casamance perquè ells preferien comerciar amb [[Banjul]] (la capital de Gàmbia) més que amb [[Dakar]] (la capital de Senegal). La Casamance i Gàmbia van compartir ambdós una experiència comuna: la dominació per part de l'Estat del Senegal. A més, la proximitat geogràfica amb Banjul feia més fàcil el transport i menys car. Així, la desintegració de la confederació de SenegambiaSenegàmbia va empitjorar la situació econòmica de la Casamance. La fase actual de moviment secessionista a la Casamance va començar en 1982, quan el MFDC, dirigit pel poble diola va organitzar una marxa pacífica per a exigir la secessió de l'estat Senegalés. El govern va ofegar la protesta arrestant-ne alsels líders. Des de llavors, el govern ha emprat la força com resposta a les demandes polítiques de la Casamance.
 
Són centenars els morts reconeguts i milers les persones que han hagut d'abandonar les seves llars fugint dels atacs armats de l'exèrcit senegaléssenegalès des de 1982. La situació turbulenta actual de la regió de la Casamance puguespogués ser atribuïda fonamentalment als greuges polítics i econòmics que han sofert i només secundàriament com a resultat d'una hostilitat ètnica o de gelosia dels dioles cap als [[wòlofs]] (el grup ètnic dominant del país: 36%). Els diola exigeixen que es resolgui dues situacions que consideren injustes: La primera, l'abandó econòmic des de la Independència i l'explotació de les seves terres per part del govern central, donant-se el cas que en els anys 80, per a assolir una majormés gran productivitat de les riques terres de la Casamance, molts petits agricultors que mantenien una agricultura de subsistència van ser expropiats per a més endavant transferir aquestes terres a colones del nord (és a dir, [[wòlofs]], [[serer]]s, i [[tukulor]]s).
 
I en segon lloc, l'enfrontamentafrontament a causa del menyspreu del seu govern cap a les seves diferències ètniques, lingüístiques i religioses. Els dioles no parlen [[wòlof]], l'idioma principal de la nació, o francès, l'idioma del govern del Senegal. Són menyspreats per les seves creences tradicionals o cristianes. És per això, pel que els dioles, demanen que se'ls permeti explotar els seus propis recursos econòmics acabantdonant ambfi elal colonialisme interior i s'acabi amb l'abandóabandonament en termes d'infraestructura i educació.
 
Durant els anys noranta, van continuar els atacs intensos de l'exèrcit a pesardesgrat del cessament eldel foc acordat en 1993. Només en 1995, el govern va ser acusats de la mort de centenars de persones. La regió s'ha calmat des de finalsfinal de 1995 quan el MFDC va demanar un nou altcesseu el foc. Les negociacions entre el govern i els rebels van començar a principis de 1996. Els rebels estan més interessats a assolir un tractament igual i en el desenvolupament de la seva regió que en independència completa. Els agradaria que el govern de Senegal tornés a posar a la Casamance alguns dels guanys que rep dels recursos de la regió. Les negociacions actuals poden resultar en una pau duradora a la Casamance, però l'aïllament geogràfic de la regió de la resta del país i les diferències culturals de les persones de la regió pot continuar causantde causar tensions entre la Casamance i el nord.
 
==Religió==