Ducat Bàltic Unit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 26:
A l'octubre de 1918, el [[Canceller d'Alemanya|Canceller alemany]], el príncep [[Maximilià de Baden]] va proposar reemplaçar l'autoritat militar al Bàltic per una autoritat civil. La nova política va ser fixada en un telegrama del Ministeri d'Estranger alemany a l'administració militar del Bàltic: ''El govern del Reich és unànime respecte al canvi fonamental en la nostra política cap als [[països bàltics]], és a dir, abans de res la política ha de fer-se amb els pobles bàltics''.<ref name="WO"/>
== Letònia independent ==
El 18 novembre de 1918, [[Letònia]] va proclamar la independència. A [[Estònia]], l'administració militar alemanya va transmetre el poder al Govern d'Estònia encapçalat per [[Konstantin Päts]]. A Letònia, els alemanys formalment van lliurar l'autoritat al govern nacional letó encapçalat per [[Kārlis Ulmanis]] el 7 de desembre de 1918. <ref name="WO"/>
Va ser format el ''Baltische Landeswehr'' (Exèrcit Bàltic) pel govern del Ducat Bàltic Unit com la seva força de defensa nacional. En prendre el comandament del Exèrcit, el major [[Alfred Fletcher]], recolzat pels terratinents bàltics d'origen alemany, va començar la substitució de tropes letones locals per alemanys bàltics i d'altres alemanys ètnics. Simultàniament, oficials alemanys van prendre la majoria de posicions de comandament. En el seu llibre ''Vanguard of Nazism: The Free Corps Movement in Postwar Germany, 1918-1923'', l'autor Robert G.L. Waite remarca: «Per a a mitjan febrer de 1919, els letons ètnics componien menys d'un cinquè del seu propi exèrcit». Els britànics van retrocedir després de reconèixer la gravetat militar de la situació, i unitats de l'[[Exèrcit Blanc]] rus i [[Cos franc|Freikorps]] van avançar i van capturar [[Riga]] el 22 de maig de 1919.
Després de la captura de Riga, els Freikorpos van ser acusats de matar 300 letons a [[Jelgava]], 200 a [[Tukums]], 125 a [[Daugavgrīva]], i més de 3.000 a [[Riga]]. Després de prendre part en la captura de Riga, al juny de 1919, el general von der Goltz va ordenar a les seves tropes no avançar cap a l'est en contra de l'[[Exèrcit Roig]], com esperaven els [[Alias de la Primera Guerra Mundial|Aliats]], sinó cap al nord, contra els [[estonians]]. El 19 de juny de 1919, la Divisió de Ferro i unitats del Landeswehr van llançar un atac per capturar zones al voltant de [[Cēsis]] (Wenden); el Baltische Landeswehr va continuar el seu avançament contra la costa estoniana preparatòria per a una càrrega contra [[Petrograu]]. Malgrat tot, el Exèrcit Bàltic va ser derrotat per la 3a Divisió Estònia (liderada per Ernst Põdder) i la Brigada Nord Letona a la [[batalla de Cēsis]] del 19-23 de juny de 1919.
Al matí del 23 de juny de 1919, els alemanys van començar una retirada general cap a Riga. Els Aliats de nou van insistir que els germànics retiressin les seves tropes restants de Letònia, i van intervenir en imposar un alto el foc entre els estonians i els Freikorps quan els primers estaven a punt d'anar-se'n cap a Riga. Mentre, una missió aliada sota el comandament del general Sir Hubert de la Poer Gough va arribar al Bàltic per obligar als alemanys a abandonar la regió i organitzar els exèrcits locals dels estats Bàltics.
== Conseqüències ==
La derrota d'Alemanya a la Primera Guerra Mundial al novembre de 1918, seguida de la derrota el 1919 del Baltische Landeswehr i unitats Freikorps alemanyes del general Rüdiger von der Goltz a Letònia per la 3a Divisió Estònia i la Brigada Nord Letònia, es va traduir en la irrellevància del Ducat Bàltic Unit.
Per assegurar el retorn a control letó, el Baltische Landeswehr va ser posat sota autoritat britànica. Després de prendre el comandament del Baltische Landeswehr a mitjan juliol de 1919, el tinent coronel Harold Alexander (el futur Alexandre de Tunísia), gradualment va descartar els elements alemanys bàltics de l'exèrcit. Les nacions bàltiques d'Estònia i Letònia van ser fundades com a repúbliques.
== Referències ==
| |||