Corpus Christi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
[[Fitxer:Tapís del corpus a Picanya Carrer St. Josep.JPG|thumb|Corpus a [[Picanya]]]]
[[Fitxer:L'ou com balla (Claustre de la Catedral-Barcelona).jpg|thumb|[[L'ou com balla]] al claustre de la [[Catedral de Barcelona]]]]
El '''''Corpus Christi''''' (en llatí «cos de Crist») és una festa de l'[[església Catòlica]] destinada a venerar l'[[eucaristia]]. És una festa mòbil dins del [[any litúrgic|calendari litúrgic]] que la situa el dijous següent a l'[[octava (religió)|octava]] de [[Pentecosta]].<ref name="ICUB"/>
Aquesta festa, d'origen [[medieval]] i instituïda pel papa [[Urbà IV]] l'any [[
[[Barcelona]] i [[Girona]] van ser les segones ciutats del món que van celebrar el Corpus Chirsti amb [[Processó del Corpus|una processó]], de la que hi ha notícies des de l'any 1320.<ref>Basílica de la Puríssima Concepció de Barcelona. Full de l'Ou com balla.</ref> Les processons del Corpus són l'antecedent de les actuals [[cercavila|cercaviles]] de moltes festes majors de pobles i ciutats. Deslliurades de l'element litúrgic, recuperen el caràcter pagà de bona part dels elements que en diferents moments anaren introduint les classes populars a la festivitat religiosa, com ara [[les Enramades d'Arbúcies]], el [[bestiari]] i altres [[entremès (figura)|entremesos]] absolutament arrelats a la tradició festiva a casa nostra.
Algunes de les festes de Corpus que s'han mantingut fins a l'actualitat són: [[la Patum de Berga]], la festa de Corpus de [[Solsona]], les [[enramades i catifes de flors|enramades]] d'[[Arbúcies]] i de [[Sallent]], les catifes de flors de [[Corpus de Sitges|Sitges]] i [[la Garriga]], i la tradició de [[l'ou com balla]] a diverses poblacions, com [[Barcelona]] o [[Tarragona]].
==
Al [[segle XIII]] hi havia pràctiques religioses que eren titllades d'heretgies per la jerarquia catòlica perquè s'apartaven perillosament dels ensenyaments doctrinals de l'església. Aquestes pràctiques convivien alhora amb certes creences ancestrals d'origen natural. La majoria eren pervivències atàviques de determinats rituals pagans, que tampoc tenien res a veure amb els ensenyaments de l'església oficial, però que el poble compaginava amb les pràctiques cristianes.<ref name="gencat1308">{{citar ref |títol =Corpus |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat//portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d3ed5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d3ed5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=0c34352101fd7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Agost 2013 }}</ref>
Linha 24 ⟶ 22:
Un miracle ocorregut l'any [[1263]] a [[Bolsena]], on, davant els dubtes d'un canonge que l'hòstia i el [[vi]] de la missa es convertissin en el cos i la sang de Jesucrist, d'uns corporals va brollar sang, va ser el veritable detonant que va fer que la festivitat s'estengués arreu. Davant el fet miraculós, el papa [[Urbà IV]] va decidir ampliar a tota la cristiandat el procés que ell mateix havia viscut i impulsat a Lieja. Així, l'any següent, a través de la butlla ''Transiturus de hoc mundo'' va instaurar la festivitat del Corpus Christi per celebrar de manera solemne la presència de Jesucrist a l'eucaristia.<ref name="gencat1308"/>
=== Expansió ===
A Catalunya, les primeres dates de celebració de la festa de les quals hi ha constància, ja amb la presència del destacat element que va representar la processó, són les de [[Corpus Christi a Barcelona|Barcelona]] (1320), [[Manresa]] (1322), [[Vic]] (1330), [[Tortosa]] (1330), [[Solsona]] (1331), [[Bagà]] (1333), [[València]] (1355) i [[Perpinyà]], que ja la celebrava a mitjan segle XIV. Segurament la festivitat va iniciar-se arreu al mateix temps; l'església, única institució coordinada a l'edat mitjana, així ho manava a través de les disposicions pontifícies, publicades per a tota la cristiandat. El fet que es disposi de documents més o menys reculats en el temps per a les diferents localitats és, simplement, fruit de la casualitat.<ref name="gencat1308"/>
De bell antuvi, i a tot arreu, la festa del Corpus va agafar una estructura similar, a l'entorn de l'esmentada processó, l'element religiós i social més destacat de la celebració. La processó va esdevenir una desfilada triomfal del Santíssim Sagrament pels carrers i places de les viles i ciutats, un acte social d'importància cabdal. A redós d'aquesta manifestació de devoció s'hi va aplegar tothom, la qual cosa va exigir una ordenació lògica i natural. L'esperit d'ordre i protocol va mostrar-s'hi de bon principi i la processó va derivar cap a un 'aparador' on era important la participació i, encara més, el lloc que un ocupava en la desfilada. Així, la jerarquitzada societat medieval es veia perfectament reflectida en el seguici processional. Una bona mostra d'aquest fet és la cadira del [[Rei Martí]], que segons la tradició és la que servia de seient al Sagrament a la processó de Barcelona.<ref name="gencat1308"/>
=== Entremesos ===
Ben aviat, potser des del mateix inici de la desfilada processional, van començar a participar-hi un seguit d'escenificacions més o menys ingènues i simplistes que tenien com a objectius principals l'educació i la moralització d'aquells que observaven el seguici. La primera notícia que es té d'aquestes representacions fa referència a Barcelona i data del 1380, quan algunes ja s'havien malmès.<ref name="gencat1308"/> Moltes vegades, aquestes escenificacions, conegudes com a [[Entremès (teatre)|entremesos]], eren simples cristianitzacions d'elements pagans preexistents, que no podien ser anorreats pel cristianisme i van ser readaptats. Aquests elements, que representaven diferents passatges de les sagrades escriptures, adquiririen caràcter processional definitiu convenientment passats pel sedàs de la religió imperant.<ref name="gencat1308"/>
Amb el pas dels anys, aquests entremesos van obtenir entitat pròpia i van guanyar adeptes entre el poble, més pel vessant lúdic que pel caràcter alliçonador. D'aquesta manera, gradualment, van perdre el sentit original i, una vegada transformats en presència i participació, es van desvirtuar; tan sols van quedar, de les representacions, les parts més festives. Tots aquests elements, que havien servit al cristianisme per educar els fidels en la fe, amb el pas dels anys van esdevenir notes discordants en el respecte i decòrum que exigia la processó, ja sense l'aire pedagògic i catequètic que havien tingut. Sembla que la gresca i la xerinola del seguici processional van augmentar en detriment de la consideració i la contemplació exigides.<ref name="gencat1308"/>
=== Bullícies ===
Aquest vessant més divertit va donar pas a unes mostres festives, protagonitzades pels entremesos que prenien part a la processó, que posteriorment van derivar en les 'bulles' o 'bullícies' del Santíssim Sagrament. Aquestes manifestacions tenien un marcat caràcter civil, de manera que podem apuntar que la bulla acabaria sent al poder terrenal el que la processó era al poder celestial. De totes les antigues bullícies del Santíssim Sagrament que se celebraven a casa nostra, només ha perdurat fins als nostres dies la [[Patum de Berga]].<ref name="gencat1308"/>
Linha 41 ⟶ 40:
Malgrat que ha evolucionat i s'ha transformat al llarg de la història, la Patum conserva l'essència civil i laica que va conformar la celebració en el moment de la gestació, ocorreguda, molt probablement, a les darreries del segle XIV. En aquest sentit, s'ha de destacar l'excepcionalitat de la Patum, ja que ha superat les diverses prohibicions eclesiàstiques, civils i fins i tot reials, que les antigues bullícies del Santíssim Sagrament van patir al llarg de la història i que van comportar l'anorreament de totes.<ref name="gencat1308"/>
=== Ou com balla ===
Altres elements propis de la festivitat del Corpus serien l'Ou com Balla i les catifes de flors. L'Ou com Balla consisteix a fer ballar un ou buit damunt el brollador d'aigua d'una font, la peanya de la qual ha estat guarnida amb abundants flors i plantes. S'ha identificat aquesta imatge amb la figura de l'eucaristia en el moment de l'elevació, però les al·lusions de l'ou a la fertilitat i la plenitud i el fet que aquest costum tingui lloc justament per Corpus poden suggerir altres interpretacions i lectures. Sigui com sigui, i encara que potser només es tracta d'un simple joc, el cert és que aquesta tradició ja tenia lloc a la Catedral de Barcelona l'any 1440.<ref name="gencat1308"/>
=== Catifes de flors ===
Una altra de les expressions característiques del Corpus són les catifes de flors, elements habituals anys enrere en moltes poblacions catalanes i que avui perviuen sobretot en municipis com Sitges, Arbúcies o la Garriga. Les catifes de flors són obres d'art naturals, tan belles com efímeres. Unes obres que seran trepitjades per la processó de Corpus i el seguici festiu o per la cercavila substitutòria d'aquesta. No obstant això, antigament eren respectades per tots els participants de la processó, a excepció dels que portaven la custòdia, que eren l'essència del Corpus.<ref name="gencat1308"/>
=== Gastronomia ===▼
== Ordre d'una processó de Corpus ==▼
El panoli i la coca de cireres són dos dolços barcelonins que es venen al voltant de la festivitat de Corpus. Així doncs, és molt habitual de trobar-ne a les pastisseries de la ciutat entre els mesos de maig i juny. El panoli és un dolç anisat de farina, ou i sucre; i la coca de cireres es fa amb farina i sucre i s’enforna amb cireres naturals a sobre. Totes dues són menges típiques també de més indrets del país al voltant d’aquesta festivitat, i es poden trobar amb moltes variants.<ref name="ICUB">{{Cultura popular de Barcelona|http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/gastronomia/panoli-i-coca-de-cireres}}</ref>▼
▲=== Ordre d'una processó de Corpus ===
A continuació es refereix la disposició dels diferents membres d'una processó de Corpus de mitjan segle XX a [[Barri d'Horta|Horta]] (Barcelona), recollida per Pere Solé i Sans.<ref>{{ref-llibre|cognom=Borràs Torelló |nom=Mingo |títol=Recull d'un temps d'Horta |capítol=Processó de Corpus |pàgines=165 |citació=pp. 54-56 |editorial=Autor |lloc=Barcelona |data=2010 |isbn=D.L.: B-31942-2010 |url= |ref= }}</ref>
Linha 60 ⟶ 64:
* A continuació la [[custòdia]] sota del [[Pal·li (dosser)|pal·li]], carregat per membres de la [[Parròquia eclesiàstica|parròquia]] i que rep una pluja de [[ginesta]], [[clavell]]s, serpentines i [[confeti]]s que els veïns escampen des dels balcons.
* Tancant la processó, la Presidència, integrada per les autoritats locals, i seguida per ciutadans que s'hi van afegint fins l'arribada a l'església.
▲== Gastronomia ==
▲El panoli i la coca de cireres són dos dolços barcelonins que es venen al voltant de la festivitat de Corpus. Així doncs, és molt habitual de trobar-ne a les pastisseries de la ciutat entre els mesos de maig i juny. El panoli és un dolç anisat de farina, ou i sucre; i la coca de cireres es fa amb farina i sucre i s’enforna amb cireres naturals a sobre. Totes dues són menges típiques també de més indrets del país al voltant d’aquesta festivitat, i es poden trobar amb moltes variants.<ref name="ICUB">{{Cultura popular de Barcelona|http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/gastronomia/panoli-i-coca-de-cireres}}</ref>
== Vegeu també ==
Linha 80 ⟶ 81:
* [http://blocs.tinet.cat/blog/cultura-i-tradicions/category/46/costumari/2006/06/27/corpus-christi Article sobre les festes de Corpus a Tinet.cat]
* [http://www.festes.org/directori.php?id=156 Informació sobre les festes de corpus de Catalunya a festes.org]
{{cristianisme}}
| |||