Heròdot: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 80.26.21.6 (discussió) a l'última versió de Pere Sallavinera
Línia 7:
Malgrat haver viscut en el [[segle V aC]], representa, com passa amb [[Píndar]] o [[Èsquil]], un esperit de transició, a cavall entre dos mons, amb trets típicament arcaics, però anunciant ja el classicisme. Heròdot és el creador de la Història Universal, que té en compte tant el present com el passat, centrant-se en el seu agent humà. Heròdot no només fou l'autor de la primera obra extensa escrita en prosa que se'ns ha transmès, sinó el primer autor grec que, amb criteris de facticitat, es va proposar relatar amb un ''terminus'' cronològic definit una història que superava els estrets límits locals anteriors: les causes i el desenvolupament de l'enfrontament entre grecs i perses, des del passat llunyà al pròxim, abastant tot el món conegut en la seva època..
 
== Vida: ==
Les poques dades que es tenen d'ell estan extretes de la seva pròpia obra i d'una sèrie d'anècdotes i testimonis tardans de dubtosa veracitat.
 
Línia 20:
A més sembla que va visitar [[Babilònia]], la [[Còlquida]] i [[Regió de Síria|Síria]]. En aquest últim país va viatjar durant quatre mesos.
 
== Obra: ==
Se'l considera el pare de la [[historiografia]]; el primer cop que se l'anomena d'aquesta manera és per part de [[Ciceró]] en la seva obra ''[[De legibus]]'': ''pater historiae''.
 
Línia 85:
L'obra d'Heròdot va aconseguir ben aviat difusió, com queda manifest a les paròdies que de determinats passatges fa [[Aristòfanes]]. [[Tucídides]] implícitament el reconeixia com el seu immediat precedent, però les crítiques a Heròdot van començar ja amb l'obra tucididea, que inaugurava un nou concepte en la [[historiografia]]. L'utilitzen en els ss.IV-III aC [[Èfor de Cumes]], [[Hecateu|Hecateu d'Abdera]], [[Enees Tàctic]], [[Xenofont]] i [[Teopomp de Quios]].
 
== Referències: ==
{{referències}}
 
== Bibliografia: ==
=== Traduccions al català ===
* Heròdot: ''Història''. Llibres I-III. Introducció, traducció i notes de Rubén J. Montañés, La Magrana, Barcelona 2003. Col·lecció l'Esparver Clàssic, 42. ISBN 84-8264-375-4.