Heròdot: diferència entre les revisions

Malgrat haver viscut en el [[segle V aC]], representa, com passa amb [[Píndar]] o [[Èsquil]], un esperit de transició, a cavall entre dos mons, amb trets típicament arcaics, però anunciant ja el classicisme. Heròdot és el creador de la Història Universal, que té en compte tant el present com el passat, centrant-se en el seu agent humà. Heròdot no només fou l'autor de la primera obra extensa escrita en prosa que se'ns ha transmès, sinó el primer autor grec que, amb criteris de facticitat, es va proposar relatar amb un ''terminus'' cronològic definit una història que superava els estrets límits locals anteriors: les causes i el desenvolupament de l'enfrontament entre grecs i perses, des del passat llunyà al pròxim, abastant tot el món conegut en la seva època..

 

 

Va participar en la fundació de Túrios, i va rebre'n la ciutadania. [[Halicarnàs]] va condicionar el seu futur talant obert a la comprensió de les relacions entre grecs i bàrbars, perquè era una ciutat amb gran barreja d'elements ètnics, lingüístics i culturals: u.gr. el nom del seu pare, Lixes, revela un origen cari, i també el del poeta èpic Paniasis, que va exercir gran influència sobre l'educació del futur historiador.

A més sembla que va visitar [[Babilònia]], la [[Còlquida]] i [[Regió de Síria|Síria]]. En aquest últim país va viatjar durant quatre mesos.

 

Se'l considera el pare de la [[historiografia]]; el primer cop que se l'anomena d'aquesta manera és per part de [[Ciceró]] en la seva obra ''[[De legibus]]'': ''pater historiae''.