Constant dels gasos: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 32:
Benoît Paul Émile Clapeyron (1799-1864)
]]
La constant dels gasos apareix per primera vegada en un article del 1834 de l'enginyer de mines francès [[Benoît Paul Émile Clapeyron|Émile Clapeyron]] (1799-1864) en el qual realitzava un estudi del [[cicle de Carnot]].<ref>{{Ref-publicació|cognom = Clapeyron|nom = E.|article = Mémoire sur la pissanse motrice de la chaleur|publicació = J. l’ecole polytechnique|url = http://www3.nd.edu/~powers/ame.20231/clapeyron1834.pdf|data = 1834|pàgines = 153-190|volum = 14}}</ref> En aquest article agrupà les equacions de la [[llei de Boyle-Mariotte]] i de la [[llei de Charles i Gay-Lussac]] que relacionen les variacions de pressió, <math display="inline">p</math>, i volum, <math display="inline">V</math>, d'un gas a temperatura, <math display="inline">T</math>, constant la primera, i la variació de volum i temperatura a pressió constant la segona, en una sola equació que, per a una determinada quantitat de gas permet relacionar la variació de qualsevulla variables sense haver de mantenir-ne cap de constant. És l'anomenada '''equació de Clapeyron''':<math display="block">\frac{p \cdot V}{T} = \frac{p_0 \cdot V_0}{T_0} = R</math>L'elecció de la lletra '''<math display="inline">R'''</math> per a indicar aquesta constant no és coneguda, però sembla que podria ser la primera lletra de les paraules franceses ''raison'' (raó) o ''rapport'' (ratio), emprades habitualment pels científics francesos del segle XIX. La constant definida per Clapeyron no és la constant emprada en l'actualitat ja que no és una constant universal i depèn del tipus de gas i de la seva quantitat. Clapeyron tampoc emprà la temperatura absoluta, sinó la temperatura centígrada, <math display="inline">t</math>, i amb una relació incorrecte <math display="inline">T = 267 + t</math>, que corregí l'alemany [[Rudolf Clausius]] (1822-1888) el 1850 a partir de les dades obtingudes pel francès [[Henri Victor Regnault]] (1810-1878) i obtingué <math display="inline">T = 273 + t</math>.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Clausius|nom = R.|article = Über die bewegende Kraft der Wärme (On the Moving Force of Heat)|publicació = Ann. Phys.|url = http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k15164w/f384.table, http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k15164w/f518.table|data = 1850|pàgines = 368-397, 500-524|volum = 79}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom = Jensen|nom = W.B.|article = The Universal Gas Constant R|publicació = J. Chem. Edu.|url = http://www.che.uc.edu/jensen/W.%20B.%20Jensen/Reprints/100.%20Gas%20Constant.pdf|data = 2003|pàgines = 731-732|volum = 80}}</ref>
 
El primer cop que s'identificà <math display="inline">R</math> com una constant universal fou a un article del químic rus [[Dmitri Mendeléiev]] (1834-1907) del 1874<ref>{{Ref-publicació|cognom = Mendeléiev|nom = D.I|article = О сжимаемости газов (Sobre la compressibilitat dels gasos)|publicació = Russian Journal of Chemical Society and the Physical Society|url = |data = 1874|pàgines = 309–352|volum = 6}}</ref> on escriu l'equació dels gasos ideals amb la massa del gas, <math display="inline">m</math>, i la seva massa molar, <math display="inline">M</math>. Aquesta equació es coneix amb el nom d''''equació de Clapeyron-Mendeléiev''':