Gai Claudi Marcel Menor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
afegint referències |
|||
Línia 1:
'''Gai Claudi Marcel Menor''' (''Caius Claudius M. F. M. N. Marcellus'') fou un [[magistrat romà]] del [[segle I aC]], germà de [[Marc Claudi Marcel VII]]; amic de [[Ciceró]] i oponent a [[Juli Cèsar]].
==Relacions familiars==
Pertanyia a la branca dels ''[[Gai Claudi Marcel|Claudii Marcelli]]'' de la [[gens Clàudia]]. Fill de ''Marcus Claudius Marcellus'' i de ''Junia'' . Era cosí del cònsol del 49 aC, amb qui compartia el mateix nom i amb el cònsol del 51 aC.<ref> François Hinard, "Histoire romaine. Des origines à Auguste", volum I, ed.Fayard, 2000, p. 779</ref>
Es va casar amb una dona, el nom de la qual no consta, i amb ella va tenir una filla. Posteriorment, l'any [[54 aC]], es casar per segona vegada i va ser amb [[Octàvia Menor|Octàvia]], neboda de [[Juli Cèsar]]. Per tal de refermar aliances amb [[Gneu Pompeu Magne]], Cèsar li va proposar que es casés amb Octàvia i Gai Claudi la va haver de repudiar.<ref>[[Suetoni]], "Vida de Cesar", 27</ref> Pompeu va declinar l'oferiment, ja que ella ja havia tingut tres fills: Marcel·la Maior, [[Marcel·la (neboda d'August)|Marcel·la Minor]] i [[Marc Claudi Marcel (gendre d'August)| Marc Claudi Marcel]], al qual va adoptar Cèsar perquè no va tenir fills. Les filles van nèixer a Roma i el fill a [[Baiae]].
Menor va tenir com a col·lega a [[Luci Corneli Lèntul Níger|Luci Corneli Lèntul]]. Encara com electe va investir a [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]] amb el comandament de l'exèrcit, cosa que era un acte il·legal; el mateix dia que va començar a exercir el càrrec va presentar una ''[[rogatio]]'' per establir mesures contra Juli Cèsar que llavors era a [[Ravenna]]. Es creu que era poc hàbil políticament i no va tenir part destacada en els esdeveniments que van seguir.▼
==Consolat==
Quan va esclatar la guerra va fugir de Roma i va anar a [[Càpua]] i després cap a [[Brundusium]] i [[Dyrrhachium]] amb part de l'exèrcit pompeià. El [[48 aC]] dirigia una part de la flota pompeiana, i ja no torna a ser esmentat el que fa pensar que va morir en algun combat.▼
A finals del [[51 aC]] el seu cosí, el cònsol [[Gai Claudi Marcel Major]], havia proposat al senat reemplaçar [[Juli Cèsar]] en el seu govern a la Gàl·lia.<ref>[[Ciceró]], "Epistulae ad familiares", 8, 8</ref> [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] preferia perllongar el càrrec de Cèsar. El 1r de març del [[50 aC]] expirava el manament de Cèsar, es van convocar eleccions i Gai Claudi Marcel Minor fou escollit cònsol, assumint el càrrec el [[49 aC]].
▲Menor va tenir com a col·lega a [[Luci Corneli Lèntul Níger|Luci Corneli Lèntul]]. Encara com electe va investir a [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]] amb el comandament de l'exèrcit, cosa que era un acte il·legal; el mateix dia que va començar a exercir el càrrec va presentar una ''[[llei curiada|rogatio]]'' per establir mesures contra Juli Cèsar que llavors era a [[Ravenna]]
▲Es creu que era poc hàbil políticament i no va tenir part destacada en els esdeveniments que van seguir.Quan va esclatar la guerra va fugir de Roma
==Referències==
{{referències}}
{{ORDENA:Claudi Marcel Menor, Gai}}
| |||