Rinari: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Alouatta-caraya ppia-m01b.jpg|thumb|230px|Els [[aluates]] són exemples d'haplorins, els quals tenen nostrils simples i una llavi superior sec en lloc d'un rinari humit]]

 

 

Anatòmicament el rinari és una determinada part de l'[[olfacte]]. Ja sigui perquè ha evolucionat del sistema olfactiu principal i n'és part, el qual captura les olors transmeses, o del 'segon nas', el sistema olfactiu accessori, el qual capta més directament els productes químics de les solucions líquides, ha estat objecte de debat quina és la seva participació en el sistema olfactiu. Ankel-Simons considera el rinari com "una extensió externa de l'olfacte... pell que cobreix les fosses nasals, i que conté nervis receptors de l'olfacte i el facte".<ref name=AS349-350/> Si aquesta interpretació és vàlida, i el rinari amplia l'[[epiteli olfactiu]] (el teixit que recobreix les fosses nasals), aquest formaria part del sistema principal.<ref>{{ref-llibre | títol = Introduction to veterinary anatomy and physiology | nom =Victoria | cognom =Aspinall | nom2 = Melanie | cognom2 = O'Reilly | pàgines = p.98 | citació = The chambers and the turbinates are covered by a ciliated mucous epithelium ... These nerve fibers reach the olfactory bulbs of the forebrain ....| lloc = Edinburgh; New York | editorial = Butterworth-Heinemann | data = 2004}} {{en}}</ref> En un punt de vista oposat, el solc nasolabial traça un camí que segueix per una ranura del llavi superior, a través d'un forat entre les primeres [[incisives|incisiu]]s i les [[Premaxil·la|premaxil·lars]], al llarg d'una "ranura de la línia mitjana palatal" fins a "un canal que connecta amb el conducte de l'[[òrgan de Jacobson]]", part del sistema accessori.<ref>{{ref-llibre | editor = Brewer, Warrick; Castle, David; Pantelis, Christos | nom = Timothy | cognom = Smith | nom2 = James | cognom2 = Rossie | capítol = Primate olfaction: anatomy and evolution | títol = Olfaction and the Brain | lloc = Cambridge; New York | editorial = Cambridge University Press | data = 2006 | pàgines = p.139}} {{en}}</ref> On d'una banda la humitat ([[mucositat]]) pot atrapar les molècules odoríferes del medi, de l'altra banda poden ser les restes d'un sistema de transmissió fluid de molècules de [[feromones]]. El rinari sol ser rugós per incrementar la superfície sensorial, però, en contra de l'opinió d'Ankel-Simons, no té "receptors olfactius" i no hi ha un camí clar fins al sistema principal.