Helicòpter: diferència entre les revisions

DegutGràcies a la seva capacitat de vol vertical, el poc espai que requereixen per aterrar o envolar-se i la seva maniobrabilitat a baixa velocitat els helicòpters són aeronaus molt flexibles i polivalents.<ref name="FAA"></ref> Entre els múltiples usos possibles en destaquen:

Els helicòpters mèdicsmedicalitzats permeten traslladar molt ràpidament els ferits o malalts, ve sigui des del lloc d'un accident o entre centres hospitalaris. Aquests helicòpters compten amb equipament i personal mèdic i actuen com una [[ambulància]] aèria.

Gràcies a la seva capacitat per a mantenir-se estacionaris volant a poca altura els helicòpters són essencials per ala missions de [[recerca i rescat]] d'accidentats o ferits en àrees de difícilsdifícil accés, com ara en zones de muntanya o al mar. En aquests casos normalment l'helicòpter no aterra sinó que un especialista baixa amb un cabrestant per tal d'afermar al rescatat i pujar-l'hoascendir junts a l'helicòpter.

Els militars utilitzen [[helicòpters d'atac]] per a destruir objectius terrestres. AquestAquests aparells porten llançadors de [[míssil antitanc|míssils antitanc]], [[coets]] i [[metralladores]]. ElEls helicòpters militars de transport són utilitzats per portar tropes a zones on seria impossible amb els avions (per exemple en àrees sense pistes o amb molt desnivell i vegetació). Les forces navals també utilitzen helicòpters equipats amb sonars i càrregues de profunditat en la guerra anti-submarina, operant des de vaixells de guerra com ara [[corbeta|corbetes]] o [[destructor]]s.

L'any [[1951]] Charles Kaman va modificar el seu helicòpter [[Kaman K-225]] amb un nou tipus de motor: el [[turboeix]], basat en una [[turbina de gas]].<ref name="FAA">{{ref-llibre|títol=Helicopter Flying Handbook|pàgines=1-2|lloc=Oklahoma City, Estats Units d'Amèrica|editorial=Federal Aviation Administration|any=2012|consulta=5 gener 2015}}</ref> Amb aquest nou motor entregava una potència més gran amb un pes menor que els típics motors de cilindres. El març de 1954, un altre helicòpter Kaman, l'HTK-1 de la [[Marina dels Estats Units]], va esdevenir el primer helicòpter amb doble turbina. Però el primer enque entrarentrà en producció fou l'[[Alouette II]].<ref name="Connor-1">Connor, R.D. and R.E. Lee. [http://www.nasm.si.edu/research/aero/aircraft/kamen_k225.htm "Kaman K-225"]. Smithsonian National Air and Space Museum. 27 July 2001. Retrieved: 9 December 2007.</ref>

El pas de les pales d'un helicòpter canvia contínuament al llarg de la rotació de la pala al voltant de l'eix. El valor migmitjà del pas ve donat pel control col·lectiu i la component variable ve donada pel control cíclic. La component variable és, per als helicòpters estàndards, una funció sinusoïdal caracteritzada per la seva amplitud i la seva fase. Aquests dos [[Graus de llibertat (enginyeria)|graus de llibertat]] són controlats conjuntament pel control cíclic longitudinal i cíclic lateral. D'aquesta manera, la posició [[azimut]]al dels extrems de la component sinusoïdal determinen la direcció i la intensitat de la component horitzontal de l'empenta del rotor principal. Cal tenir en compte que el moviment fora del pla de cada pala i que, valorades conjuntament donen l'orientació del rotor, té els extrems desplaçats 90 graus aproximadament respecte als extrems del valor del pas cíclic. Això és degut a la inèrcia de les pales que produeixen un retard en la resposta a les càrregues aerodinàmiques degudes al canvi de pas.

; Vol estacionari: Consisteix en el fet que l'helicòpter es manté a l'aire sense avançar en cap direcció del pla horitzontal, tan sols variant la seva altura o fins i tot mantinguen-se de forma estàtica a l'aire. Es produeix en els moments d'enlairament i aterratge així com quan es requereix per a una funció determinada com per exemple carregar materials diversos, gravar imatges, etc. És aquesta capacitat de vol estacionari la que confereix grans avantatges als helicòpters. També es tracta d'una situació delicada, ja que el fuselatge de l'helicòpter rep tot l'ampit de l'aire impulsat perpel seu rotor principal i requereix de correccions contínues per part del pilot per mantenir l'helicòpter estable. Per tal de mantenir el vol estable el pilot utilitza el control cíclic per no desplaçar-se en el pla horitzontal (endavant, endarrere o caps als costats) i el control col·lectiu per modificar l'alçada en què es troba. Per altra banda els pedals permeten modificar la direcció del morro i per tant el rumb. La dificultat es troba en la necessitat d'ajustar tots els controls, ja que qualsevol modificació en una de les direccions requerix ajustos en la resta de controls.

; Vol convencional: Utilitzat per a desplaçar-se en el pla horitzontal. En aquest tipus de vol l'helicòpter se sol moure cap endavant i es controla de forma semblant a la d'un avió d'ala fixe. Prémer el control cíclic cap endavant causarà que el morro baixi i per tant un augment en la velocitat i una disminució en l'altura. El moviment contrari alentirà l'helicòpter i farà que guanyi altura. Augmentar la potència en el control col·lectiu també farà augmentar l'altura mentre que baixar-la la farà reduir. Combinant el cíclic i el col·lectiu es pot variar la velocitat mentre es manté l'altura de vol. Els pedals tenen la mateixa funció que un avió convencional permeten variar el rumb ("girar") cap a una direcció o altra. Tot i això cal tenir en compte que els pedals en un helicòpter controlen el rotor caudal mentre que en un avió el timó de direcció.