Conrad Gessner: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 30:
[[Fitxer:Zürich - Alter Botanischer Garten IMG 0807.jpg|thumb|left|Memorial de Conrad Gessner al jardí botànic de Zuric]]
El 1537 va passar a ser professor de grec a la nova acadèmia de [[Lausana]]. Allí es pogué dedicar especialment a la botànica. El 1540-1541 visità la famosa universitat de medicina de [[Montpellier]], es doctorà en medicina (1541) a [[Basilea]] i la practicà a Zuric. Publicà llavors algunes obres botàniques: ''Enchiridion historiae plantarum'' (1541) i el ''Catalogus plantarum'' (1542) en quatre idiomes.
La seva obra de zoologia més important ''Historiae animalium'', aparegué n 4 volums. (quadrúpeds, ocells, peixos) folio, 1551–1558, a Zuric, un cinquè sobre les [[serp]]s) aparegué el 1587 (hi ha una versió en alemany dels 4 volums titulada ''Thierbuch''., Zuric, 1563): Gessner va ser el primer a descriure la rata marró i el porc de Guinea a Europa.<ref>Freye, H.A., and Thenius, E. (1968) ''Die Nagetiere. Grzimeks Tierleben''. (B. Grzimek, ed.) Volume 11. Kindler, Zuric. pp. 204-211.</ref> L'any 1551 va ser el primer a descriure el [[teixit adipós]];<ref>{{ref-publicació|cognom1=Cannon|nom1=Barbara|cognom2=Nedergaard|nom2=Jan|data=2008-08-21|títol=Developmental biology: Neither fat nor flesh|url=http://www.nature.com/nature/journal/v454/n7207/full/454947a.html|publicació=[[Nature (journal)|Nature]]|volum=454|exemplar=7207|pàgines=947–8|consulta=2011-05-24|doi=10.1038/454947a}}</ref> i en 1565 qui dóna el primer testimoni del [[llapis]].
En el seu temps hi havia conflictes religiosos i el papa de Roma Pau VI digué que les conviccions religioses protestants) de Gessner contaminaven tota la seva obra<ref>Schmitt, p. 46,</ref>i per això van ser incloses en l'índex de
Recopilà una bibliografia que volia citar tots els llibres impresos fins al moment a tot Europa i escrits en llatí, grec i hebreu: la ''Bibliotheca universalis'' (Zuric: C. Froschauer, 1545-1549). Cita uns deu mil llibres de mil vuit cents autors, ordenats pel nom de l'autor. Un dels volums, ''Pandectarum sive Partitionum universalium Conradi Gesneri'' dóna una classificació temàtica multidisciplinar que va tenir gran influència en altre classificacions posteriors, com la de [[Francis Bacon]].
La darrera obra va ser una enciclopèdia de la teologia (1549), un llibre sobre la seva obra mèdica mai es va acabar.
Gessner també va ser un lingüista i el 1555 publicà el llibre sobre aquest tema ''Mithridates de differentis linguis'', sobre 130 idiomes. Va ser ennoblit i un any després morí de la [[pesta bubònica]].
[[Fitxer:Conrad Gesner - Quadrupedibus.jpg|thumb|Porc espí, del primer volum de ''Historiae animalium'' (Zuric, 1551)]]
[[Fitxer:Conrad Gesner - Conradi Gesneri Historia plantarum Walderbeere.jpg|thumb|''[[Fragaria vesca]]'' a 'Conradi Gesneri Historia plantarum']]
Entre els seus amics es trobaven [[John Caius]], metge de la cort anglesa dels [[Tudors]] i segon fundador del [[Gonville and Caius College]], [[Cambridge]]. A més
La resta dels seus llibres sobre botànica no van ser publicats fins molts anys després a [[Nuremberg]], 1751–1771, (2 volums. foli). També de manera pòstuma es publicà ''Insectorum, sive, Minimorum animalium theatrum'' o ''Teatre dels Insectes'', escrita conjuntament amb [[Edward Wotton (zoòleg)|Edward Wotton]], [[Thomas Muffet]] i [[Thomas Penny]].
▲Entre els seus amics es trobaven [[John Caius]], metge de la cort anglesa dels [[Tudors]] i segon fundador del [[Gonville and Caius College]], [[Cambridge]]. A més gessner va ser [[Alpinisme|alpinista]] (per sota del nivell de les neus perpètues) i volgué pujar a una muntanya cada any no només per recollir plantes sinó per exercici. El 1555 escriví ''Descriptio Montis Fracti sive Montis Pilati'' sobre la seva excursió al mont [[Gnepfstein]] (1920 m), de la serralada Pilatus.
== Referències ==
| |||