Refresc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Tot Etiquetes: escolar editor visual |
m Revertides les edicions de 85.192.93.9 (discussió) a l'última versió de EVA2.0 (bot) |
||
Línia 1:
[[fitxer: Soft drink shelf.JPG|thumb|250px|Envasos de refresc en els prestatges d'un [[supermercat]] a [[Austràlia]].]]
La '''gasosa '''o''' [[soda]]''' és una [[beguda carbonatada]], efervescent (amb [[aigua carbonatada|carbonatada]]) i sense [[etanol|alcohol]]. Aquestes begudes se solen consumir fredes, per ser més refrescants i per evitar la pèrdua de [[diòxid de carboni]], que li atorga l'[[efervescència]]. S'ofereixen diversos sabors de gasoses, entre d'altres [[Beguda de cola|cola]], taronja, llima llimona, raïm, cirera i ponx. L'aigua amb [[diòxid de carboni]] produeix un [[equilibri químic]] amb l'[[àcid carbònic]]:
: H <sub>2</sub> O+CO <sub>2</sub> <----> H <sub>2</sub> CO <sub>3</sub>
: H <sub>2</sub> CO <sub>3</sub> <----> H <sup>+</sup>+HCO <sub>3</sub> <sup>-</sup>
: HCO <sub>3</sub> <sup> - </sup> <----> H <sup>+</sup>+CO <sub>3</sub> <sup>-</sup>
== Història ==
[[Fitxer:Tumbler of cola with ice.jpg|thumb|Un vas de [[Beguda de cola|cola]] amb [[glaçons]]]]
Comença la fabricació de begudes carbonatades a Nova York el 1832, quan John Matthews inventa un aparell per barrejar aigua amb [[diòxid de carboni]], i a més a més afegir-hi sabor.
De la popularitat de la beguda neixen negocis que barregen l'[[aigua carbonatada]] amb sabors a elecció, anomenades [[font de soda|fonts de soda]]. Sabors com taronja, llimona, raïm eren molt demandats. En aquella època la gasosa també es venia a la [[farmàcia]] com [[medicament]] per curar diverses malalties.
La més antiga gasosa que encara es comercialitza al continent americà és la colombiana Kola Roman (1865), seguida de l'equatoriana Fioravanti (1878), després li continua la mexicana Toni-Col (originalment coneguda com a Tony-Co) produïda el 1887.
El 1885, W.B. Morrison un farmacèutic propietari de "Old Corner Drug Store" en [[Waco (Texas)]] va desenvolupar un distingit sabor en la seva font de soda. El seu nom [[Dr Pepper]], la més antiga gasosa, que encara es ven als [[Estats Units]].<ref>{{ref-web|url=http://topics.nytimes.com/top/news/business/companies/dr-pepper-snapple-group-inc/index.html |títol=Dr Pepper Snapple Group Inc. |consulta=19/8/2013 |obra= |editor=nytimes |data=19/8/2013 |llengua=anglès }}</ref> Gairebé de forma simultània(1886), un altre farmacèutic, anomenat [[John S. Pemberton]], experimenta amb herbes i espècies com [[nou de kola]] africana i el full de [[Erythroxylum coca|coca]] a la ciutat de [[Atlanta]]. El resultat, una beguda que va batejar com [[Coca Cola]]. Pemberton mor després de només un any i mig d'haver introduït al mercat el nou producte. El 1898, un farmacèutic de [[Carolina del Nord]], Caleb Bradham, busca un tònic per al [[mal de cap]] a la qual li agrega [[pepsina]]. El 1903, va registrar la marca d'aquesta beguda com "[[Pepsi]]".
Neix una nova indústria: la de les gasoses. Un dels reptes va ser la distribució d'aquesta beguda que fins ara havia de ser barrejada en el moment del consum. La solució era embotellar la beguda, però existien problemes tècnics d'aconseguir un segellat hermètic que permetés conservar el gas. Es van fer molts intents de tancament fins que s'inventa la tapa tipus "corona" que permet tancar una [[botella]] de vidre. Amb el temps a l'ampolla li succeirien altres alternatives d'envasat com la llauna i l'ampolla de plàstic. Actualment les ampolles de plàstic (del tipus [[PET]] o [[politereftalat d'etilè]]) ofereix una solució lleugera, lliure d'olor i irrompible.
En [[San Luis (Arizona)]], es crea una fórmula amb sabor a llima-llimona que és llançada l'any 1929. El producte arribaria a anomenar [[7 Up]]. Després de la [[Gran Depressió]] el negoci de la gasosa es va expandir. Per aquella època hi havia prop de 600 begudes amb gust de llima-llimona. 7 Up va aconseguir sobreviure i ser líder de mercat, en la seva categoria de beguda no-Cola.
Com a resposta a [[7 Up]], The Coca-Cola Company introdueix la marca [[Sprite]] el 1961, sense aconseguir danyar seriosament el seu lideratge, fins que en els anys 80 forzan als seus embotelladors a embotellar Sprite en detriment de 7 Up.
El 1963, Coca-Cola Company introdueix la primera gasosa "dietètica" o de baixes calories: [[TaB]].
En els 60 es dispara una forta competència pel domini del mercat de les begudes de cola. L'anomenada "Guerra de les Cues", porta a [[Coca Cola]] i [[Pepsi]] a intensificar les seves campanyes de màrqueting. Pepsi desenvolupa una imatge jove mentre que Coca Cola, una mica més formal, insta a l'esperança i l'esport. Als 80 Pepsi llança "The Pepsi Challenge" que consistia en una prova de sabor a cegues, on la majoria dels consumidors va preferir Pepsi per sobre de Coca Cola.
[[Coca Cola]] en els anys posteriors va treure noves línies de productes. El 1985 pateix un revés en llançar una nova fórmula per a la Coca Cola, que no va ser reeixida i els consumidors exigeixen el retorn de la fórmula original. Coca Cola torna amb la "Coca Cola Clàssica". El 1982 es llança Diet Coke.
== Diferències entre les gasoses ==
{|Class = "wikitable"
! Marques
! Diferències entre les gasoses segons la seva composició
|-
|Diet
|Gasosa que no té cap substància dolenta per a diabètics (ex: sucre)
|-
|Light
|Gasosa amb alguna substància reduïda fins a un 25% (ex: menys sodi, sucre)
|-
|Zero
|Gasosa sense res de sucre
|-
|}
== Noms ==
A continuació poden observar-se els diferents noms que rep segons la ubicació, tant comunament com legalment.
=== Amèrica ===
{|Class = "wikitable"
! Lloc
! Nom comú
! Nom legal
|-
| [[Argentina]]
| Gaseosa /o per la seva marca
| Bebida sin alcohol gasificada
|-
| [[Brasil]]
| Refrigerante
|
|-
| [[Estats Units]]
| Soda, Pop, Coke, Soft Drink
|
|-
| [[Groenlàndia]]
| Imrujaq
|
|-
|}
=== Europa ===
{|Class = "wikitable"
! Lloc
! Nom comú
! Nom legal
|-
| [[Alemanya]]
| Limonade/Erfrischungsgetränke
|
|-
| [[Croàcia]]
| Gazirano Pice
|
|-
| [[Dinamarca]]
| Sodavand
|
|-
| [[Espanya]]
| Gaseosa, Refresco
| Beguda refrescant<ref group="nota">Aquest nom també el reben les begudes no carbonatades </ref>
|-
| [[França]]
| Limonade, Boisson gazeuse
| Boisson sucrée gazeuse
|-
| [[Països Baixos]]
| Frisdrank
|
|-
| [[Noruega]]
| Brus
| Kullsyret drikk
|-
| [[Suècia]]
| Läskedryck, Läsk
| Kolsyrad dryck
|-
|}
== Ingredients comuns ==
* [[Aigua carbonatada]]: és la base essencial per a la producció de qualsevol gasosa. En grans fàbriques primer es desmineralitza l'aigua, i després se li agreguen minerals en quantitats predeterminades.
* [[Additiu alimentari|Additius]]
** [[Edulcorant]] s: li confereixen [[sabor dolç]], se separen segons la seva procedència en tres classes:
*** Naturals: [[sacarosa]] ([[sucre de taula]]). Generalment s'utilitzen altres sucres, que endolceixen menys, porten els mateixos problemes de [[diabetis]] per gram (és a dir, que porten més problemes per al mateix sabor dolç), però resulten més barates. Actualment la més utilitzada és la [[fructosa]] ([[JMAF]], [[xarop de Blat de moro d'Alfa Fructosa]]).
*** Sintètics: són més barats, però poden tenir sabors no gaire agradables, i alguns es relacionen amb certs càncers. Per exemple: [[ciclamat]] (E 952), [[acesulfam K]] (E 950), [[Aspartam]] (E 951), etc.
*** Naturals, però que no aporten [[glucosa]]: els [[glucòsid]] es steviósidos i rebaudiósidos obtinguts de la planta [[Stevia rebaudiana]] no augmenten la [[glucèmia]], però són fins a 300 vegades més dolces que el sucre.
** [[Acidulant]]s: li proporcionen l'acidesa adequada. Per exemple: [[àcid cítric]], [[àcid fosfòric]], etc.
** [[Solució buffer|Estabilitzants de l'acidesa]].
** [[Colorant]]s.
** [[Aromatitzant]]s.
** [[Conservant]]s.
** [[Antioxidant]]s.
** [[Espessidor]]s.
==Notes==
{{notes}}
== Referències==
{{Wikimedia|commonscat|Viccionari=gasosa}}
{{referències}}
[[Categoria:Begudes]]
[[Categoria:Refrescs]]
| |||