Jansenisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.
m Corregit: paraules ni ha prou per posar > paraules n'hi ha prou per a posar
Línia 7:
Aquesta primera asserció porta intrínseca greus conseqüències respecte del pecat original, la gràcia i la justificació. Com a conseqüència del pecat dels nostres pares, la naturalesa humana, desposseïda dels elements essencials per la seva integritat, es troba radicalment corrompuda i depravada. Dominada llavors per la concupiscència (que cada home constitueix pròpiament del pecat original), la voluntat és impotent per a resistir, i ve a esser purament passiva, no podent escapar a l'atracció que sobre ella exerceix el mal, a no ser què es trobi ajudada per un moviment de gràcia superior a la força de la concupiscència. L'ànima humana, no obeint des de llavors a cap altra impuls que el plaer, es troba a mercè del delit, ja sigui terrenal, ja celestial; en el segon cas, aquest delit procedent del cel o de la gràcia, la condueix a la virtut; en el primer, venint aquest delit de la naturalesa o concupiscència, porta l'ànima al pecat, i, en ambdós casos, d'una manera inevitable i irresistible. Aquests dos delits els compara Jansen als dos braços d'una balança, dels quals un no pot elevar-se si l'altra no baixa o viceversa. D'aquesta manera, l'home irresistiblement, però voluntàriament, obra el bé o el mal, segons es trobi dominat per la gràcia o per la concupiscència, no podent resistir ni a l'una ni a l'altra. En aquest sistema, és evident que no cap a la gràcia purament suficient.
 
Amb objecte de presentar la seva doctrina patrocinada per [[Sant Agustí]], basa Jansen el seu principal argument en les dues concepcions agustinianes, a saber: en la distinció entre l'''auxilium sine quo non'', concedit a [[Abraham]] i l'''auxilium quo'', actiu en els seus descendents, i en la teoria de la <''delectació victoriosa''> de la gràcia. Amb poques paraules nin'hi ha prou per a posar en evidència aquest doble error: en primer lloc, l'''auxilium sine quo non'', en concepte de Sant Agustí, no és una gràcia purament suficient, sinó una gràcia que dóna una força completa ''in actu primo'' (o sigui, la capacitat per obrar) de tal forma que, sent ella concedida, ja no es necessita més per l'acció. per contra, l'''auxilium'', que és un auxili sobrenatural que empeny immediatament a l'''actus secundus'' (o sigui, l'execució de l'acció) i en aquesta gràcia, en quant es distingeix de la gràcia d'[[Adam]], ha d'incloure tota la sèrie de gràcies eficaces amb ajuda de les que l'home llaura la seva salvació, o el do de la perseverança actual, do que porta l'home infal·liblement i invenciblement a la benaventurança, no perquè suprimeix la llibertat, sinó perquè el seu verdader concepte implica el consentiment de l'home. (Forget, ''Jansenius'', lloc, cita en la bibliografia).
 
El llibre ''Agustinus'', sobre el que estava calcada la doctrina que després s'anomenà jansenista, es propagà després de la mort de Jansen, ràpidament per [[Comtat d'Holanda|Holanda]] i [[Regne de França|França]], apareixent després de poc temps, a [[París]], una nova edició amb l'aprovació dels doctors de la [[Sorbona]]; mentre, per altra banda, un decret del [[Sant Ofici]] de l'[[1 d'agost]] de [[1641]] la condemnava i prohibia la seva lectura, i l'any següent [[Urbà VII]] renovava la condemnació amb la seva butlla ''In eminenti''. La mesura presa pel Papa en benefici de la pau, al condemnar alguns d'altres llibres que impugnaven l'''Augustinus'', no fou part per conjurar aquella tempesta de controvèrsies que ja amagava i que dividí funestament als catòlics.