Kastorià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
Línia 39:
Els orígens de Kastorià semblen remuntar-se a l'antiguitat, s'ha identificat amb la ciutat antiga de Celetrum, que els [[Antiga Roma|romans]] capturaren el [[200 aC]]. L'historiador [[Imperi Bizantí|bizantí]] [[Procopi (historiador)|Procopi]] registra que més endavant fou rebatejada com a Justinianopolis. La posició estratègica de la ciutat va fer que fóra disputada entre l'[[Imperi Bizantí]] i el [[Despotat d'Epir]] durant el [[segle XIII]]. Estigué en mans de l'imperi [[Sèrbia|serbi]] entre una data posterior al [[1331]] i el [[1380]] quan va passar als albanesos.
 
Cap al [[1385]] (segons la tradició entre 1385 i 1393, per una capitulació), l'[[Imperi Otomà]] va adquirir la ciutat i fou capital del ''kada'' de Kesriye (nom otomà de Kastorià). Va romandre en aquesta situació fins al [[1864]] quan en la reorganització administrativa el ''kada'' fou incorporat al sandjak[[sanǧaq de [[Koritza]] dins el wilayat[[vilayet de [[Monastir]]. El kada tenia uns 110 pobles segons [[Ewliya Çelebi]]; la ciutat comptava amb 20 ''mehalles'' (barris) dels que 16 eren grecs i un jueu. Al segle XVII es va destacar per la seva indústria de la pell; la prosperitat va seguir als segles XVIII i XIX tot i els atacs dels kleftes i dels albanesos, i es van construir nombroses esglésies i edificis.
 
Durant la [[Primera Guerra Balcànica]] de [[1912]], [[Grècia]] prengué Kastorià el novembre. Els tractats de [[Londres]] i de [[Bucarest]] del [[1913]] confirmaren Kastorià com a territori grec.