Diferència entre revisions de la pàgina «Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado»

→‎La diòcesi d'Urbino: amplio contingut
(→‎La diòcesi d'Urbino: modifico enllaç)
(→‎La diòcesi d'Urbino: amplio contingut)
 
En [[1380]] el beat [[Pietro Gambacorta]] va donar la vida, no gaire lluny d'[[Urbino]], a la congregació dels [[Pobres Eremites de Sant Jeroni]], que es va estendre per Itàlia.
 
El 7 de juliol de [[1563]] va ser elevada al rang d'[[arxidiòcesi]] [[metropolità|metropolitana]] amb la [[butlla]] ''Super universas'' del [[Papa]] [[Pius IV]]. Originalment, li van ser assignades com a [[sufragània|sufragànies]] les diòcesis de [[bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola|Cagli]], [[bisbat de Senigallia|Senigallia]], [[arquebisbat de Pesaro|Pesaro]], [[bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola|Fossombrone]], [[bisbat de San Marino-Montefeltro|Montefeltro]] i [[bisbat de Gubbio|Gubbio]].
 
El 21 de novembre de [[1592]] es va instituir el [[seminari]] de la diòcesi.
 
El patrimoni arquitectònic de la diòcesi va ser colpejat pel [[terratrèmol]] del 3 de juny de [[1781]]. La cúpula de la catedral d'Urbino va cedir al gener de [[1789]], causant danys a les obres d'art albergades a l'església.
 
Durant el [[Regne napoleònic d'Itàlia|període napoleònic]] l'arxidiòcesi d'Urbino va ser dirigit pel bisbe Spiridione Berioli, de tendències filonapoleòniques, en contrast amb el clergat diocesà. No obstant això, després de la caiguda de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]], Berioli abandonar les simpaties liberals. Durant el seu episcopat, en [[1801]], va tornar a obrir la catedral restaurada en formes [[arquitectura neoclàssica|neoclàssiques]].
 
Després de l'annexió de les [[Marques]] al [[Regne d'Itàlia (1861-1946)|Regne d'Itàlia]], l'arxidiòcesi d'Urbino va haver de patir la política [[anticlericalisme|anticlerical]] del govern unitari. L'arquebisbe Angeloni, considerat un reaccionari, va ser detingut tres vegades. Mentrestant, al llarg de la segona meitat del [[segle XIX]] va sorgir organitzacions benèfiques: l'[[orfenat]], la "Casa de la Construcció", la Conferència de Sant Vicenç de Paul, l'institut Santa Felicitat a l'educació de les nenes pobres, la Banca Catòlica, les cooperatives catòliques i els bancs rurals.
 
En [[1900]] va néixer el diari diocesà "L'Ancora", seguit de "Il Dovere" i "Il lavoro", que es va oposar a la premsa [[socialisme|socialista]].
 
===La diòcesi d'Urbania i Sant'Angelo in Vado===
 
===Les seus unides ===
56.351

modificacions