Amalaric: diferència entre les revisions

116 bytes afegits ,  fa 7 anys
Calen més fonts
m (Robot: reemplaçament automàtic de text (-\{{2}[c|C]ommonscat\|(.*?)\}{2} +{{commonscat}}, -\{{2}[c|C]ommonscat-inline\|(.*?)\}{2} +{{commonscat-inline}}ç))
(Calen més fonts)
{{polisèmia|Amalaric I de Jerusalem}}
'''Amalaric''' (? - [[Barcelona]], [[531]]) fou rei dels [[visigot]]s del [[510]] al [[531]]. Era fill d'[[Alaric II]] i nét, per part de mare, de [[Teodoric Iel d'AustralàsiaGran|Teodoric I el Gran]], [[Regne Ostrogot d'Itàlia|rei]] dels [[ostrogotostrogots]]s. No fou reconegut rei fins al [[511]], quan Teodoric expulsà de Barcelona [[Gesaleic]], fill natural i successor d'Alaric II. Hispània i les regions de la Gàl·lia dominades encara pels visigots passaren a dependre de Teodoric, que es convertí en regent del seu nét.
 
Se sap que Teodoric exigia als visigots el pagament d'un tribut en gra que servia per proveir a Roma. A canvi lliurava al regne visigot un donatiu anual. Encara que els impostos recaptats eren importants, Teodoric va exigir que augmentessin fins a aconseguir els nivells d'Euric i Alaric II (que governaven sobre un territori major). Es van produir diversos actes injustos dels recaptadors normals (''exactores'') i dels recaptadors d'impostos endarrerits (''compulsores''), i es va fer habitual l'ús de pesos falsejats per mesurar els grans lliurats. Les rendes dels dominis realsreials van ser augmentades en excés. Els drets [[suana|duaners]] arribaren a un nivell exagerat. A la mateixa època se sap que els homicidis eren bastant corrents i que la situació general era poc estable.
 
Sembla que va ser Teodoric qui va establir un nou tipus de ''[[tremís|tremisses]]'' (moneda), fabricat ja en seques peninsulars (que no havien existit en temps de l'Imperi), a imitació dels quals van fabricar també les seves monedes els borgonyons i francs (i que eren més fàcils de distingir de les monedes bizantines que s'assemblaven als tremisses), i de les que el pes i aliatge eren bons.
 
Cap a fins del seu regnat Teodoric va nomenar comandant militar a l'ostrogot [[Teudis]], que estava casat amb una dama hispano-romanahispanoromana de gran riquesa (podia mantenir un exèrcit privat d'uns mil homes), gràcies a la qual cosa Teudis va governar de fet el país al seu capritx, si bé no va descuidar trametre a Itàlia el tribut anual.
 
A la mort de Teodoric el [[526]], Amalaric, ja major d'edat, va assolir el poder pel seu compte. Les relacions amb els francs van tornar a la normalitat i Amalaric es va casar amb la princesa franca [[Clotilde, (filla delde rei franc [[Clodoveu)]].
 
Amalaric no es va cuidar personalment de l'administració dels seus dominis a la península Ibèrica, L'any [[529]] Amalaric va nomenar a un romà de nom ''Stephanus'' com prefecte a les províncies de la [[Tarraconense]], [[Cartaginesa]], [[Lusitània]] i [[Bètica]], però l'experiència no degué ser molt positiva doncs ''Stephanus'' va ser destituït cap al [[531]].
 
Amalaric va signar un tractat amb [[Atalaric]], nét i successor de Teodoric a Itàlia, en virtut del qual es van fixar els límits dels dos regnes i es va anul·lar el tribut visigot als ostrogots, i la subvenció d'aquests a aquells. El tresor real visigot li va ser reintegrat. En virtut dels acords amb els ostrogots es van fixar definitivament els límits de la província [[Narbonense]] (''Gallia Narbonensis''), anomenada també Septimània o Gàl·lia.
 
Amalaric va intentar convertir a la seva dona a les seves creences arrianes, en el que no va tenir cap èxit. La llegenda parla de què Clotilde es va sentir violentada i va fer arribar un avís als seus germans (que governaven diversos territoris a França) fent-los saber que havia estat ultratjada (pel que sembla va enviar un mocador tacat amb sang). [[Khildebert I|Khildebert]] o Xildebert va decidir marxar a Hispània ([[531]]) encara que els motius del rei franc són divergents segons els historiadors. [[Gregori de Tours]] i [[Procopi (historiador)|Procopi]] asseguren {{CN}}que va ser per alliberar a la seva germana. Però [[Jordanes]] assegura{{CN}} que l'objectiu final de Khildebert era la conquista del Regne Visigot (o almenys de la Septimània) i a més indica que en el matrimoni d'Amalaric i Clotilde, el rei visigot "va ser enganyat pels francs".
 
Khildebert va penetrar a Septimània trobant una forta resistència de les guarnicions visigodes. Les forces dels francs arribaren a Narbona, davant la qual es va lliurar una batalla. Amalaric va ser derrotat i va fugir a Barcelona.
 
Sembla que les forces de Khildebert van avançar llavors amb facilitat i van arribar també a ''[[Barcino]]''. Amalaric va intentar refugiar-se en una Esglésiaesglésia de la ciutat però abans de aconserguird'aconseguir-ho va ser assassinat al fòrum, no se sap si pel franc Besó o pels seus propis soldats visigots.
 
No obstant l'opinió de Jordanes, Khildebert, que va tenir als seus peus el regne visigot, va tornar a França amb la seva germana, abandonant la península Ibèrica i Septimània. Sembla doncs que havia complert el seu objectiu. Però alguns historiadors suggereixen que el rescat de la germana va ser una justificació a posteriori per salvar la cara, i que va ser la ferotge defensa dels visigots el que va obligar al rei franc a retirar-se i el va dissuadir de prosseguir amb la seva aventura expansionista. Els resultats pròpiament militars de l'expedició van ser escassos: segons Abadal,{{CN}} va ser en aquest any que els francs van annexionar [[Rodès]] (però Zeiss{{CN}} remunta el fet a l'any 507, i nega que la ciutat hagués estat reconquistada en temps de Teodoric).
 
{{Inicia taula}}
244.467

modificacions