Hasan Kücük: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot fa desambiguació assistida de Khorasan |
m Robot fa desambiguació assistida de Nakhitxevan |
||
Línia 1:
'''Hasan Kücük''' o '''Hasan Küčük''', també Hasan-i Kuček, '''Hasan-i Kučik''' o Hasan Kučak (حسن کوچک), (vers [[1319]] – [[15 de desembre]] de [[1343]]) fou un príncep [[cobànida]], fill de [[Timurtash Coban]]. Va establir un efímer virtual estat independent a l'[[Arran]] i [[Azerbaidjan]].
El [[1336]] els djalayàrides van posar al tron persa a [[Muhammad Khan]]. Llavors Hasan va provar de reagrupar les forces de la família i va anunciar que el seu pare Timurtash Coban, que gaudia de molts suports entre els ''amirs'', estava viu; un esclau de nom Kara Djari (potser un bastard d'[[amir Coban]]), que hi tenia certa similitud, fou presentat com a Timurtash i la vídua d'aquest el va acceptar. El sultà mameluc Al-Nasr Muhammad, que havia fet executar a Timurtash Coban, va advertir del frau, però no fou escoltat. Els cobànides i els seus partidaris se li van unir. Alguns dels cobànides van abandonar el servei del [[djalayàrida]] [[Hasan Buzurg]], com per exemple [[Pir Husayn]] fill de Shaikh Mahmud i net de Coban. Llavors els revoltats van derrotar a Hasan a Alataq (prop de [[Naxçıvan |Nakhichevan]]) el [[16 de juliol]] de [[1338]]. La regió de [[Tabriz]] (i tot Azerbaidjan) fou ocupada i Muhammad Khan fou executat.
Llavors Kara Djari va provar d'agafar el poder per a si mateix; va fracassar i va haver de fugir. Hasan Kücük va posar al tron ilkhànida a [[Sati Beg]], germana d'[[Abu Said Bahadur Khan]] i vídua d'amir Coban (estiu de [[1338]]). Un altre pretendent al tron, [[Togha Timur]], que tenia el suport djalayàrida, va sortir del [[Gran Khorasan |Khurasan]] l'hivern del [[1339]] contra els cobànides, seguint ordes d'Hasan Buzurg, que marxaria darrere seu per donar-li suport. Llavors Kücük va oferir la mà de Sati Beg a Togha; aquest va enviar unes cartes de complaença a Kücük que aquest va fer arribar a Buzurg, el qual es va sentir traït i va aturar la seva progressió en ajut de Togha; aquest darrer llavors es va veure obligat a retirar-se (juliol de [[1339]]).
| |||