Cartoixa de Porta Coeli: diferència entre les revisions

Durant aquest segle Portaceli viurà un moment d'esplendor ple que fa a la cultura eclesiàstica. La majoria de les obres dels monjos de Portaceli han desaparegut i les exemplars vides d'altres han quedat ocultes entre les parets de les cel·les. És el cas de [[Joan Bellot]], que fou prior diverses voltes de Portaceli i de [[Cartoixa de Valldecrist|Valldecrist]], comissionat per a la fundació d'una nova cartoixa a [[Lisboa]], amic de [[Sant Lluís Bertran|Lluís Bertran]] i [[Nicolau Factor]]. UnaUn altre monjo important va ser [[Miquel de Vera]], qui va escriure algunes obres en [[llatí]] i traduí al castellà la ''Summa de la perfección Cristiana'' de [[Lanspergi]], impresa a [[València]] el [[1600]]. També [[Esteve Salazar]], monjo que professà a Portaceli quan estava al servei de [[Joan de Ribera]], deixà escrit ''Discursos sobre el credo'' (obra didàctica sobre la fe catòlica i doctrina cristiana) i ''Comentarii in quinque libros mosaicos'' (aquesta dedicada a l'[[Joan de Ribera|arquebisbe Ribera]]). [[Andreu Capella]], jesuïta, ocuparà uns mesos el priorat de Portaceli Posteriorment com a bisbe de la [[Seu d'Urgell]] afavorirà les cartoixes d'[[Escaladei]] i la d'[[Cartoixa d'Aracristi|Aracristi]]. De les seus obres destaca ''Libros de oración''. [[Pere Torres]] serà l'escriptor més fecund de la cartoixa, l'obra del qual serà molt elogiada pels contemporanis, però que desgraciadament no se n'ha conservat cap. L'últim escriptor destacable és [[Joan de Madariaga]], qui imprimeix a [[València]] una ''Vida de San Bruno'' i ''Del Senado y de su Principe'' ([[1617]]), les dues polèmiques per la seua preocupació política, considerarda impròpia d'un cartoixà.