Gai Semproni Grac: diferència entre les revisions

'''Gai Semproni Grac''' (en [[llatí]] ''Gaius Sempronius Gracchus'') ([[159 aC]] o [[154 aC]] - [[121 aC]]) fou un polític [[Antiga Roma|romà]] cap del [[Partit Popular (antiga Roma)|partit popular]], enque substitucióva delcontinuar el camí polític iniciat pel seu germà [[Tiberi Semproni Grac]] quan aquell va morir. Les seves propostes de llei anaven destinades solucionar el problema de la fam entre els pobres, pagar millor als soldats i fer un sistema de votacions més just.

== BiografiaInicis en política ==

El [[133 aC]] quan va morir el seu germà era a [[Hispània]] i va retornar a Roma el [[132 aC]]. El [[131 aC]] Gai Papiri Carbó va presentar una moció que permetia a qualsevol persona presentar-se dos o més anys seguits al càrrec de [[tribú de la plebs]], ''[[llei curiada|rogatio]]'' que de moment fou rebutjada en aquest primer intent. Es parlava de concedir la ciutadania a tots els habitants d'[[Itàlia]]de la península Itàlica, però la moció va ser rebutjada (i una rebel·lió a la ciutat llatina de [[Frejela]] a favor de la mesura va ser sufocada).

El [[126 aC]] fou [[qüestor]] a [[Sardenya]] sota el cònsol [[Luci Aureli Orestes (consol 126 aC)|Luci Aureli Orestes]] i es va fer molt popular per la seva defensa dels soldats i per les coses obtingudes.<ref>[[Plutarc]] "Vides paral·leles: Grac", II</ref> El proconsolat d'Orestes fou prorrogat un any per retenir a Gai Grac a l'illa, ja que temien per la força dels seus discursos, però finalment el [[124 aC]] va tornar a Roma i el juny de l'any següent va presentar als comicis per tribú i fou elegit.

Va entrar en el càrrec el [[10 de desembre]] del [[123 aC]]. La seva primera llei fou dirigida contra el tribú [[Marc Octavi]], col·lega que havia estat del seu germà, el qual, en virtut d'aquesta llei, com que havia estat deposat pels comicis, no podria ser elegit mai més per un càrrec públic;{{efn|[[Sempronia de magistratibus]]}} la segona llei ésera que qui hagués matat o desterrat a un ciutadà romà sense judici podria ser perseguit judicialment; aquesta proposta anava dirigida contra Popili Laenes (involucrat en la mort del seu germà) i va ser finalment retirada marxant Laenes voluntàriament a l'exili.<ref>[[Plutarc]] "Vides paral·leles: Grac", IV</ref>

Tot seguit va renovar la llei agrària del seu germà però amb més detalls que la feien més acceptable{{efn|[[Sempronia frumentaria]]}}; també va introduir una llei que prohibia servir a l'exèrcit abans dels 17 anys;{{efn|[[Sempronia de militibus]]}} i una tercera llei (''Lex Annonae'') per la qual tot ciutadà romà resident a Roma o inscrit en el seu padró, tenia dret a una prestació mensual de blat (43,5 litres) subministrat per l'Estat a un preu aproximadament la meitat del preu normal de venda (que ja era baix).

Amb aquesta llei els pobres i pagesos de Roma o de fora es van decantar cap al partit popular. El repartiment de blat a baix preu per als pobres va subsistir fins a l'edat Mitjana. Una altra proposta que va donar llocs de treball i vat tenir força acceptació fou la de refer les carreteres, condicionades a unes mides fixes.{{efn|[[Sempronia de viis muniendis]]}}

També es va votar una Llei que va establir el vot en el comicis centuriats per sorts entre les classes (abans votaven primer les tres classes altes i seguien per ordre fins a les més baixes).{{efn|[[Sempronia de centuriis]]}} Els judicis per enverinament i assassinat van passar a unes ''Quaestiones rerum capitalium'' (Comissions judicials permanents) l'acció de les quals no podia ser detinguda pels tribuns, i les sentències eren inapel·lables.{{efn|[[Sempronia de judiciis]], [[Sempronia judiciaria]], [[Sempronia de capite civium]]}} L'acusat podia deslliurar-se renunciant a la ciutadania i marxant al desterrament (i així salvava la vida i els béns), encara que la detenció preventiva i l'execució de la pena eren lícites. Per a aquestes comissions es designarien cavallers i senadors. Els cavallers van obtenir a més alguns privilegis menors. (en resum la "''judicia''" fou transferida del senat a una cort formada bàsicament per 300 ''[[cavaller romà|equites]]''). Per les modificacions introduïdes per Gai Grac a l'ordre de cavallers o equites vegeu [[Regne i República de Roma]].

Sobre les províncies es va establir que els senadors encarregats del seu govern serien elegits per l'assemblea (anteriorment els senadors elegits per a un govern provincial elegien la província).{{efn|[[Sempronia de provinciis]]}}

La reforma de l'[[exèrcit romà|exèrcit]] va ser abordada. Fins aleshores els ciutadans eren cridats cada any, si estaven entre els 16 i els 44 anys. Però com l'ocupació i pacificació d'Hispània requeria la permanència en el servei, es va concedir la llicència a qui servís sis anys seguits, encara que després podia ser cridat en els casos greus (per la qual cosa la llicència definitiva va ser ampliada al segle I a. C. a vint anys). El mínim en campanya era de dos anys. L'uniforme era lliurat gratuïtament (anteriorment es descomptava de la paga). La pena de mort sense dret d'apel·lació a l'Assemblea (que sol estava vigent a l'exèrcit) va desaparèixer, i, com en el cas dels civils, es va establir el dret d'apel·lació (encara que la mesura no va afectar als soldats italians sense ciutadania ni als voluntaris estrangers).

Grac fou reelegit tribú per l'any [[122 aC]] i a l'elecció dels consolscònsols, el candidat presentat per Gai Grac, Gai Fanni, fou elegit sobre un altre candidat, [[Luci Opimi (Opimiuscònsol)|Luci Opimi]]. A l'elecció de tribuns s'havia presentat [[Marc Fulvi Flac (cònsol 125 aC)|Marc Fulvi Flac]] que tenia el propòsit de presentar una ''rogatio'' per estendre la ciutadania a tots els italians. Gai Grac va tenir com a rival a [[Marc Livi Emilià Drus|Marc Livi Drus]], guanyat pel partit aristocràtic i que va proposar també mesures populars com l'establiment de dos colònies a [[Tàrent]] i a ''Càpua'' per ciutadans de bona posició i de dotze colònies per ciutadans pobres, i va abolir alguns pagaments.

Com les terres públiques ade la península ItàliaItàlica estaven esgotades i no era políticament correcte tocar les de llatins i italiansaltres pobles itàlics, es va iniciar la fundació de colònies fora d'Itàlia.{{efn|[[Sempronia de coloniis]]}} Amb la fundació de Junònia, prop de [[Cartago]], es va iniciar la sèrie, que va portar fora d'Itàliade la península a milers de ''proletarii'' romans, llatins i italians. Va proposar també concedir la ciutadania a algunes ciutats aliades. Per l'establiment d'una colònia a l'antiga Cartago ell mateix fou nomenat com un dels triumvirs que l'havien d'establir, feina que el va portar fora de Roma per 70 dies, retornant a Roma a temps per l'elecció dels cònsols.

La seva absència fou aprofitada per Drus per criticar-lo i atacar-lo. El consolcònsol Fanni, elegit per recomanació de Grac, s'havia canviat de partit i ara s'oposava a Grac. Opimi que havia estat privat del consolat per l'elecció de Fanni, ara es va oferir de nou, deixant entendre que s'oposaria a les mesures de Grac.

Per un edicte senatorial, els habitants de Roma que no tenien ciutadania van començar a ser expulsats i Grac va prometre el seu suport als qui resistissin la mesura; però a l'hora de la veritat no va poder fer res i els [[líctorlictor]]s i autoritats van expulsar els no-ciutadans fins i tot davant els seus propis ulls. El poble va veure la seva inactivitat, causada per la necessitat d'evitar aldarulls, com una mostra de covardia.<ref>[[Plutarc]] "Vides paral·leles: Grac", XII</ref> Al final del [[122 aC]] el seu [[tribú|tribunat]] es va acabar.

Marc Fulvi Flac va fugir amb el seu fill gran, però foren descoberts i morts.<ref name="Apvsis">[[Apià]], "Història de Roma: Gerres Civils" 1.26</ref>Grac, que no havia participat en els disturbis i no n'era partidari, es va refugiar al [[Diana#Santuaris|temple de Diana]] i des d'allí va fugir cap al bosc sagrat de la deessa [[Furrina]] acompanyat per un esclau; ningú no li va voler donar un cavall. A la cova, l'esclau Filòcrates va matar Gai Grac i després es va suïcidar.

ElOpimi caphavia depromès Gaipagar Gracen fouor tallatel perpes Septimuleudel icap Opimide enGrac. Septimuleu va pagardemanar el seupagament pesperò enno or,li talvan comdonar perquè van descobrir que havia promèssubstituït el cervell per plom. Els morts en els disturbis foren uns 3000; els seguidors de Grac van veure les seves propietats confiscades i les seves cases ensorrades. Molts van ser empresonats i després executats.<ref name="Apvsis"/>

Gai Grac estava casat amb Licínia, filla de [[Marc Licini Cras Agelast|Licini Cras]] (que fou el tribú elegit al lloc de Grac). Només se li coneix un fill, la sort del qual és desconeguda.