Abu-l-Hàssan Alí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Corregit: país Valencia > País Valencià |
||
Línia 1:
'''Abu-l-Hàssan Alí''' ([[1297]] – 24 de maig de [[1351]]) fou el desè sobirà de la dinastia [[marínida]] de [[Fes]]. Va succeir al seu pare [[Abu-Saïd Uthman]] als 34 anys, el [[1331]]. Amb aquest príncep el regne va arribar al seu màxim desenvolupament econòmic i territorial. Va fer nombroses construccions de mesquites i altres edificis.
El [[1333]] va conquerir [[Gibraltar]] i va derrotar els castellans en un combat naval, però després va patir una derrota a la [[Batalla del Salado]], prop de Tarifa, el [[30 d'octubre]] de [[1340]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ferrer i Mallol |nom=Maria Teresa |títol=La frontera amb l'Islam en el segle XIV cristians i sarraïns al
[[Abul Abbas Ahmed Umar II ben Abu Bakr II]] emir [[hàfsida]] (1346-1347) va succeir a [[Abu Yahya Abu Bakr II ben Yahya III]]. Aquest darrer li havia encarregat vigilar i garantir la successió al seu gendre, Abu l-Hasan, l'emir marínida. Però al cap d'uns mesos de govern un germà de l'emir, [[Abu Hafs ben Abu Bakr II]], el va assassinar i es va proclamar al seu lloc. Abul Hasan, al·legant l'encàrrec i la venjança, no va tardar a marxar a [[Ifriquiya]] amb un exèrcit el mateix 1347 i va ocupar el país gairebé sense resistència ([[1348]]). Llavors ca cometre l'error d'eliminar un impost que els beduïns cobraven als sedentaris i això va provocar una revolta àrab que va causar una seriosa derrota als marroquins prop de Kairouan ([[1348]]) que va afectar seriosament el seu prestigi. La rebel·lió fou general i se sumava a la que hi havia a altres llocs del Magrib com Tlemcen amb els [[abdalwadites]], i finalment el desembre de [[1349]] l'emir marínida va sortir del país en vaixell cap als seus dominis occidentals. Un fill d'Abu Yahya Abu Bakr II ben Yahya III, de nom Al-Fadl Ahmad II ben Abu Bakr II, que era governador de Bona, fou proclamat emir (desembre del [[1349]]).
|