Sistan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: quedar tant destruïda > quedar tan destruïda |
m un altre bust |
||
Línia 4:
A la prehistòria la civilització de [[Jiroft]] va cobrir part de la regió del Sistan i el [[Kirman]] vers el III mil·lenni. Després d'això el territori fou ocupat per tribus [[Aris (poble)|àries]] o [[indoaris|indoàries]] anomenades iranians. Es creu que es va formar un regne anomenat [[Aracòsia]], que almenys en part fou dominat per l'[[Imperi Mede]] vers el 600 aC. El 550 aC els medes foren suplantats per la dinastia persa [[aquemènida]] i tota l'Aracòsia fou incorporada. Al final del segle IV aC el rei [[Alexandre el Gran]] va conquerir l'Imperi Persa. Va fundar [[Alexandria d'Aracòsia]], moderna [[Kandahar]], a l'est de la regió històrica de Sistan; a la mort d'Alexandre, i després del període de lluites entre els diàdocs, va quedar en mans dels [[selèucides]], però vers el 180 aC estava en mans del [[regne grec de Bactriana]]. A la segona meitat del segle II aC les tribus [[indo-escites]] o [[sakes]] van assolar el regne de [[Regne Indogrec|Bactriana]]; foren derrotats pels [[parts]] però a la regió es va formar un regne [[Indo-part]] dirigit pels [[Suren]], vassalls dels parts, fins vers el 20 dC quan els kushan o [[kushana]] van dominar la regió i van governar fins que al segle III foren derrotats pels [[sassànides]]. [[Sapor I]] (240-270) va formar la província (''shahr'') de Sakastan o Sakastana, [[Turestan]] (o [[Turan]]) i [[Hind]] que abraçava el Sistan, nord del Balutxistan i sud del Balutxistan (fins a la mar). La província fou sovint un feu dels fills del rei. Un quart districte (''kust'') de la província a la part oriental el formaven la Zranka o [[Drangiana]] i la Haraxwat o Aracòsia amb capital a [[Zarang]] ([[Zaranj]]). A la meitat del segle V fou assolat pels huns [[heftalites]]; els sassànides van recuperar la regió vers 565 però abans d'un segle després la van perdre davant els àrabs.
Els musulmans van arribar des de [[Kirman]] el 644 i, dirigits per Asim ibn Amr i Abdullah ibn Umar, van ocupar Zarang; els habitants van fer un tractat amb el califat pel qual van pagar el [[kharadj]], però el domini no va tenir continuïtat. El comandant de l'exèrcit musulmà (acampat al Kirman) Abd Allah ibn Amir (governador del Khorasan) va enviar (652) al-Rabi ibn Ziyad al-Hinthi al Sistan; al-Rabi va creuar el desert entre Kirman i Sistan i va arribar a Zaliq, una fortalesa propera a la frontera de la província; el ''dihaqan'' ''(dikan)'' local es va rendir; al-Rabi va sotmetre altres dues poblacions i el temple de Karkuya ple del foc i un ''[[mobadh]] mobadhan'' i un ''herbadh'' (els rangs més alts del clergat en el [[zoroastrisme]]); al-Rabi va projectar la conquesta de Zaranj que, encara que anteriorment sotmesa, tornava a ser rebel. Entre Zaliq i Zaranj foren ocupades diverses poblacions com Zught, Nasrudh i Sherwadh, sense gairebé lluita. El [[marzban]] de Zaranj, Aparwez, va fer front als enemics però finalment fou derrotat i es va haver de rendir; es diu que quan Aparwez es va presentar a al-Rabi per negociar els termes de la rendició, el general àrab estava assegut al cos d'un soldat mort. Se sap que també hi havia [[nestorians]] i un bisbe de la regió és esmentat al Sínode de Dadisho del 1033. Se sap que hi havia comunitats a [[Bust (Sistan)|Bust]] i Aracòsia i sens dubte a llocs del Sistan. El darrer bisbe cristià del Sistan és esmentat el 1366.
Des de Sistan els àrabs van fer incursions a l'est: Abd al-Rahman ibn Samura va atacar [[Rukhkhadj]] (Aracòsia) i [[Zamindawar]] on regnaven els [[zunbils]]; i [[Kabulistan]] o [[Zabulistan]] on regnaven els [[shahis]]. Les incursions van seguir durant anys però les dues dinasties foren persistents i van resistir fins a l'època [[saffàrida]] (861-1003). La resistència de les poblacions locals iranianes als impostos recaptats pels àrabs va contribuir al suport de que van gaudir a la regió els [[kharigites]] que s'hi havien refugiat procedents del Kirman i abans de més a l'oest; els kharigites [[azarika]] van gaudir també del suport dels àrabs Bakr ibn Wail; per tot això el Sistan (junt al [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]]) fou el centre de la llarga revolta kharigita d'Hamza ibn Adharak o Abd Allah originari de Run u Djul al sud del modern Afganistan. Durant trenta anys Hamza va lluitar amb l'exèrcit del califa abbàsida i fou per lluitar contra ell que Harun al-Rashid va marxar al Khorasan i va morir a Tus el 809. Després el Khorasan fou per al-Mamun que va enviar contra Hamza al seu general Tahir, i altres, que no van aconseguir res decisiu. Hamza va morir el 828 i el kharigisme va seguir actiu i en desenvolupament a la regió fins al temps dels saffàrides.
| |||