Josep Moragues i Mas: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:)
m Així el text acompanyant apareix en català
Línia 24:
=== Guerra de Successió ===
{{AP|Guerra de Successió Espanyola}}
Sota els auspicis de mantenir una política d'equilibri promoguda per [[Anglaterra]], que ja s'havia buscat aliats, es donà a la zona una forta oposició al rei francès i es veié amb simpatia la candidatura de l'arxiduc [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles d'Àustria]] (Carles III) proposat pels aliats. Josep Moragues, juntament amb altres patriotes catalans, fou un dels signants del [[pacte dels Vigatans]] a la capella de Sant Sebastià el 17 de maig del 1705,<ref name="Sapiens121moragues"/> que havia de portar al [[pacte de Gènova]], el compromís dels catalans d'aportar sis mil homes armats quan els anglesos tornessin a desembarcar a [[Barcelona]] ([[1705]]) i es van armar diverses companyies de [[miquelet]]s comandades per Josep Moragues i Mas.<ref name="Ref">{{Ref-llibre |cognom=Albertí |nom=Santiago |títol=Diccionari biogràfic |volum=vol.3 (D-L) |url=http://books.google.escat/books?id=lagUAQAAIAAJ&q=1705+milicies+populars+moragues&dq=1705+milicies+populars+moragues&hl=ca&sa=X&ei=fVuNUYWaHMyAhAe35IHQAw&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua= |editorial=Albertí |data=1969 |pàgines=290 |isbn=}}</ref> D'aquesta manera [[els Vigatans]] prenien una posició contrària a la dels filipistes, coneguts com a [[botifler]]s, i el [[Guerra de Successió Espanyola|conflicte bèl·lic]] esclatà. Moragues es destacà en la lluita en diferents indrets i anà agafant un considerable prestigi com a cabdill de grups armats,<ref name="s1714resistencia">{{ref-publicació |cognom=Cònsul | nom =Arnau | article =Resistència i caiguda de Barcelona | publicació = Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 108 |data = setembre 2011 | pàgines = p.38-44 |issn = 1695-2014}}</ref> comandant la [[Companyia d'Osona|companyia de miquelets]]<ref name="Ref"/> que actuaren obertament controlant les comunicacions des de l'interior fins a Barcelona{{sfn|Juan Vidal|2001|p=62}} derrotant les tropes borbòniques al [[combat del Congost]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pujal i Carrera |nom=Lluís |títol=General Moragues: pallarès insigne |url=http://books.google.escat/books?id=LbIIAQAAIAAJ&q=combat+del+congost+1705&dq=combat+del+congost+1705&hl=ca&sa=X&ei=PF2OUcO_IIXy7AatlYDwCQ&ved=0CC4Q6AEwAA |llengua= |editorial=Aedos |data=1979 |pàgines=53-54 |isbn=8470032267 |ref=harv}}</ref>
 
Fins al [[1707]] fou coronel d'un regiment de cavalleria, any en què fou nomenat general de batalla, comandant dels Pirineus i governador de [[Castellciutat]],<ref name = "Ruta1714">{{ref-web|url=http://www.ruta1714.cat/escenaris/sort/|consulta=5 juliol 2014|títol=Ruta 1714 (Sort)|obra=Web|editor=Generalitat de Catalunya}} CCBYSA</ref> fortalesa militar a [[la Seu d'Urgell]], que havia de protegir la zona fronterera de les entrades dels francesos. En aquesta època se situa el seu nou casament, un cop vidu, amb Magdalena Giralt, de [[Sort]] ([[Pallars Sobirà]]). La guerra tingué diferents alternatives, però després de la derrota a la [[Batalla d'Almansa]] ([[1707]]) l'avenç de les tropes borbòniques fou ja manifest, malgrat que es produirien noves embranzides cap al centre de la Península i, per tant, el conflicte agafava un caire contrari als interessos de Carles III. Quan aquest esdevingué emperador d'Àustria el [[1711]], després de la mort del seu germanastre, la situació canvià radicalment perquè ara eren els anglesos els més interessats a aturar la guerra davant el poder que podia arribar a tenir el nou emperador.
Línia 30:
El [[Tractat d'Utrecht]] (1713) suposava que anglesos, [[Comtat d'Holanda|holandesos]] rescindien l'aliança creada contra França i Felip V a canvi de concessions territorials.<ref name="s1714">{{ref-publicació | cognom=Alcoberro | nom =Agustí |enllaçautor=Agustí Alcoberro | article =El primer conflicte global | publicació = Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 108 |data = setembre 2011 | pàgines = p.20-23 |issn = 1695-2014}}</ref> Els interessos de Catalunya no es tingueren en compte, malgrat els compromisos adquirits i signats amb els aliats. Els dirigents catalans d'aquells moments optaren per continuar la guerra davant de les poques alternatives que se'ls presentaven de mantenir l'estatus anterior al conflicte.
 
El [[28 de setembre]] de [[1713]], el general Moragues [[Setge de Castellciutat (1713)|rendeix Castellciutat]] als borbons,{{sfn|de Castellví i Obando|2002|p=840}} però després d'un breu retir a Sort, a primers de maig va decidir tornar al combat i amb la gent que va poder recollir va provar, inútilment, de [[Setge de Castellciutat (1714)|bloquejar Castellciutat]]<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Terra lliure: punto de partida 1979-1995. Una biografia autorizada |url=http://books.google.escat/books?id=1QrL4Id9hCoC&pg=PA113&dq=moragues+castellciutat+1713&hl=ca&sa=X&ei=I8f2UbC7GqeJ7AbnlICQCQ&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=moragues%20castellciutat%201713&f=false |llengua=castellà |editorial=Txalaparta |data=2013 |pàgines=113 |isbn=8415313454}}</ref> l'[[11 de febrer]],{{sfn|de Castellví i Obando|2002|p=535-540}} sent rebutjat pel general Vallejo, que va intentar sufocar la rebel·lió i va prendre ostatges, i entre ells a la dona de Moragues, tots van ser conduïts a [[Balaguer]], però van ser rescatats amb un cop de mà el 24 de juny 1714.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pladevall i Font |nom=Antoni |títol=El General Josep Moragues. Heroi i Màrtir de Catalunya |url= |llengua= |editorial=Abadia Editors |data=2007 |pàgines=103 |isbn=978-84-96292-72-7}}</ref> Moragues va deixar l'esposa a Cardona i es va concentrar en la defensa del Pallars<ref name="Ref"/> a les ordres del coronel [[Antoni Desvalls i de Vergós]], qui malgrat tenir un grau militar inferior, havia estat nomenat comandant en cap de totes les tropes militars catalanes fora de Barcelona. La guerra a la Catalunya interior tenia com a base principal la fortalesa de Cardona, punt des del qual les tropes catalanes fustigaven les tropes borbòniques a fi d'alleugerir el [[Setge de Barcelona (1713-1714)|Setge de Barcelona]]. És per aquest motiu que el general Moragues no lluità ni en el setge de la capital catalana ni estigué present a Barcelona durant la batalla de l'[[11 de setembre]] del [[1714]].{{sfn|Albertí|1969|p=290}}
 
=== Detenció, execució i escarni ===
Línia 59:
==Bibliografia==
* {{Ref-llibre |cognom=de Castellví i Obando |nom=Francesc |títol=Narraciones Históricas desde el año 1700 hasta el año 1725... |volum=vol.IV |url= |llengua= |editorial=Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo |data=2002 |isbn=84-931265-0-0 |ref=harv}}
* {{Ref-llibre |cognom=Juan Vidal |nom=Joseph |títol=Política Interior y Exterior de Los Borbones |url=http://books.google.escat/books?id=EJWbFOMjK4MC&pg=PA63&dq=9+octubre+1705+velasco&hl=ca&sa=X&ei=aXmNUZYckrqEB_SkgagH&ved=0CFUQ6AEwBw#v=onepage&q=9%20octubre%201705%20velasco&f=false |llengua=castellà |editorial=Akal |data=2001 |isbn=8470904108 |ref=harv}}
* {{Ref-llibre |cognom= Pladevall i Font |nom=Antoni |enllaçautor= Antoni Pladevall i Font |títol=El general Moragues. Heroi i màrtir de Catalunya |editorial= Abadia editors |lloc=Saldes |col·lecció= Ahir |data=2007 |ref= PLADEVALL-2007 |isbn= 84-96292-72-X}}
* {{ref-llibre |cognom=Torras i Ribé |nom=Josep M. |títol=La guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714) |editorial=Rafael Dalmau |lloc=Barcelona |data=1999 |isbn= }}