Tercera Guerra Carlina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Així el text acompanyant apareix en català |
|||
Línia 26:
== La guerra contra Amadeu de Savoia ==
El 1872 els carlins catalans van ser els primers de llençar-se al carrer per defensar la causa de [[Carles de Borbó i Austria-Este|Carles VII]]. [[Joan Castells i Rossell|Joan Castells]], que havia estat detingut després [[Revolució de 1868|del destronament]] d'[[Isabel II d'Espanya]] i empresonat al [[castell de Montjuïc]], fou alliberat en 6 d'abril de 1872, aixecant-se immediatament i formant una partida de 500 homes, i sent nomenat capità general dels carlins a la província de [[Barcelona]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Clemente |nom=José Carlos |títol=Seis estudios sobre el Carlismo |url=http://books.google.
Els objectius dels carlins eren hostilitzar les forces de l'ordre i les poblacions fidels al govern, dificultar les comunicacions i imposar la seva legalitat, recaptar fons per al seu manteniment,<ref>[[#impacte|Sanllehí (2001)]]:p.145</ref> amb dos tipus de partides, les de reduït nombre i que es dediquen a hostilitzar les petites poblacions, efectuant baixades al pla i evitant l'enfrontament directe amb l'exèrcit o milícies, i les de contingents més nombrosos, que, al comandament de personatges com [[Martí Miret i Queraltó|Martí Miret]], Joan Castells o [[Francesc Savalls i Massot|Francesc Savalls]], recorren el Principat i són reforçades ocasionalment per les partides «locals» citades anteriorment, de fins a dos mil, però el més freqüent que les partides fossin d'alguns centenars d'homes.<ref>[[#impacte|Sanllehí (2001)]]:p.146</ref>
Línia 35:
==Instauració de la República==
Els carlins catalans van seguir alçant partides i fent accions i van continuar amb la seva gesta de defensar-se gairebé sols contra els exèrcits d'[[Amadeu I de Savoia]], que va abdicar en 10 de febrer de 1873, establint-se la [[Primera República Espanyola]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Errazkin |nom=Iñaki |títol=Hasta la coronilla. Autopsia de los Borbones |url=http://books.google.
El 19 de febrer Galceran passà per [[Carme]] i féu nit a [[Capellades]].<ref name=cincvuittres/> A finals de febrer els carlins van endegar una campanya per conquerir [[Berga]], però les tropes del General Castells es van retirar,<ref name=cincvuitquatre>[[#Abellan|Abellan (2006)]]:p.584</ref> i les tropes de reforç de Galceran canviaren d'objectiu i es dirigiren cap a Conanglell, i el 2 de març, en arribar a la Serra del Grau, foren sorpresos per un grup d'homes que van disparar les seves armes contra la infanta, que va sortir il·lesa de l'atac.<ref name=cincvuitquatre/> [[Francesc Savalls i Massot|Francesc Savalls]] es va retirar de l'avanç en el darrer moment quan s'assabentà que [[Arsenio Martínez-Campos Antón|Arsenio Martínez-Campos]] s'acostava amb una columna des d'[[Olot]], de manera que Jeroni Galceran anà cap a [[La Gleva]] i els infants cap a [[Ribes de Freser]], que s'havia convertit en el quarter general dels carlins i on s'havia de reunir amb un contingent d'homes que sota el comandament del capità Ribas havien lluitat al costat de l'infant a Roma durant la [[Unificació italiana]].<ref name=cincvuitquatre/>
El general republicà Contreras va sortir de Barcelona el [[15 de març]] en direcció a Esparraguera amb sis companyies del regiment d'infanteria d'Amèrica, una secció del regiment de cavallería d'Alcantara, una altra d'Almansa, i una altra de Tetuan, i una bateria d'artilleria de muntanya, dirigint-se a continuació a Manresa i Moià.<ref name=tresquatre/> Savalls va emprendre un atac contra Ripoll, que va caure el [[23 de març]]<ref name=quatrenou>[[#Narracion|Cuerpo de estado mayor (1887)]]:p.49</ref> i [[Rafael Tristany i Parera|Rafael Tristany]] conqueria [[La Pobla de Segur]] i [[Gerri de la Sal]].<ref name=quatrenou/> mentre Galceran i Miret s'enfrontaven a la columna liberal del nou [[capità general de Catalunya]] [[Juan Contreras y San Román|Juan Contreras]] a La Gleva, on tot i morir Galceran, els liberals [[Foc de La Gleva|van abandonar Conanglell]]<ref>[[#Abellan|Abellan (2006)]]:p.585</ref> i els liberals van haver de tornar a Vic,<ref>[[#Narracion|Cuerpo de estado mayor (1887)]]:p.38-39</ref> i [[Berga]] va caure en [[27 de març]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Balcells |nom=Albert |títol=Cataluña contemporánea: Siglo XIX |url=http://books.google.
El general [[Francesc Vallès Roselló]] fou ferit en l'[[acció de la Pobla de Granadella]] i [[Francesc Tallada i Forcadell]] prengué el comandament de les seves forces, combatent contra els republicans a [[Margalef]], [[Cardó]] i [[la Palma]]; feu una incursió a la [[província de Lleida]], i malgrat veure's perseguit per quatre columnes enemigues, el [[6 de desembre]] de 1872 a [[Móra d'Ebre]] i el 8 del mateix mes es presentà a l'[[Ermita de la Providència]], entrant després a [[Montblanc]] i la [[Selva del Camp]]. Desarmà als voluntaris republicans de [[Riudecols]] i de [[El Perelló]]. En la [[batalla de la Pileta]], el [[8 de març]] de [[1873]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Vallverdú i Martí |nom=Robert |títol=El Tercer Carlisme a les Comarques Meridionals de Catalunya, 1872-1876 |url=http://books.google.
Després de fracassar en el [[Batalla de Puigcerdà (1873)|setge de Puigcerdà]],<ref>{{ref-publicació|cognom=Sánchez i Carcelén |nom=Antoni |article=Resistir és vèncer: el setge carlí de Puigcerdà durant la Setmana Santa de 1873 |url=http://www.raco.cat/index.php/annalsCER/article/viewFile/225237/333441 |llengua= |consulta=15/1/2013 |publicació=Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès |volum= |exemplar=2008-2009 |data=2010 |pàgines=p.197-215 |ref=Sanchez}}</ref> en la [[batalla d'Alpens]], les forces de l'[[Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este|Infant Alfons]] i de [[Francesc Savalls]] derrotaren una columna liberal comandada pel [[Josep Cabrinetty i Cladera|brigadier Cabrinetty]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Grau |nom=Jaume |títol=Carlinades: El "Far West" a la Catalana |url=http://books.google.
El 16 de juliol [[Carles de Borbó i Àustria-Este|Carles VII]] torna a Navarra,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Gonzalez Chamorro |nom=Javier |títol=Bitarte: humanidades e historia del conflicto vasco-navarro : fueros, constitución y autodeterminación |url=http://books.google.
L'estiu de [[1873]], [[Isidre Pàmies i Borràs|Isidre Pàmies]], ''Cercós'' amb la seva partida va recórrer el [[camp de Tarragona]] i el [[Priorat]] cobrant contribucions i enderrocant les fortificacions de Marsá,<ref name=tresvuitset>[[#Narracion|Cuerpo de estado mayor (1887)]]:p.387</ref> i després de [[Combat de l'Albiol|derrotar els liberals]] a [[l'Albiol]] el [[2 de setembre]] de [[1873]], i la [[batalla de Prades]], on ''Cercós'' morí en combat.<ref>{{ref-web|url=http://www.albiol.info/?p=1039 |títol=Isidre Pàmies i Borràs “Cercós”. El guerriller aleixarenc |consulta=4/1/2013 |obra= |editor=Albiol.info |data= |llengua= }}</ref>
Les tropes dels carlins catalans comandades per [[Rafael Tristany]] prengueren [[Castellciutat]],<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Els Castells Catalans |volum=vol.6 |url=http://books.google.
El primer acte simbòlic de la restauració de les institucions constitucionals pròpies de Catalunya pels carlins fou la jura dels furs. Seguidament i a fe de restaurar les institucions constitucionals de Catalunya abolides després del 1714 els carlins restauraren oficialment la Diputació General de Catalunya l'[[1 d'octubre]] de [[1874]].<ref name=Guinovart>{{ref-llibre|cognom=Guinovart i Escarré |nom=Joan |títol=Tomàs Caylà: un home de la terra |url=http://books.google.
A primers de 1874 [[Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este]], germà de Carles VII es trasllada a la zona Centre organitzant les forces carlines de València i Aragó, creant la divisió del Maestrat i nomenat comandant general de la mateixa al Brigadier [[Francesc Vallès Roselló]], i integrant en la mateixa a la brigada Castelló, comandada per [[Pascual Cucala Mir]].
El general Montenegro, cap de les forces liberals que operaven a la província de Castelló, va detectar que les forces carlines al Maestrat es dirigien al sud, cap a la província de València i es va posicionar a l'Alcora, ocupant el [[13 de juliol]] l'ermita de Sant Cristòfol, i a la nit forces carlines es van situar per l'antic camí de Lucena. Al matí del 14 té lloc la [[batalla d'Alcora (1874)|batalla d'Alcora]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Balbás |nom=Juan A. |títol=El libro de la provincia de Castellón |url=http://books.google.
Durant el 1875 la guerra la dominen els liberals, i els carlins s'anaren rendint o travessant la frontera, resistint en progressiva decadència i abandonant el [[País Valencià]] en direcció a [[Catalunya]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Escrig Fortanete |nom=Joaquim |títol=Llucena: una historia de l'Alcalatén: sociedad, poblamiento y territorio |url=http://books.google.
==Revolució cantonal==
Línia 63:
==Restauració borbònica==
El [[pronunciament]] d'[[Arsenio Martínez-Campos Antón|Arsenio Martínez Campos]] el 1874 [[Restauració borbònica|restablí la monarquia]] i la [[Dinastia Borbó|dinastia borbònica]] en el fill d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], el rei [[Alfons XII d'Espanya]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Grau |nom=Jaume |títol=Carlinades: El "Far West" a la Catalana |url=http://books.google.
El gener de [[1875]] la columna de Martí Miret va [[Assalt de Granollers|assaltar Granollers]],<ref>{{ref-web|url=http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/13695/carlins/prenen/granollers |títol=Els carlins prenen Granollers |consulta=1/1/2013 |obra= |editor=Nació Digital |data=27/06/2012 |llengua= }}</ref> i finalment la guerra a Catalunya acabà l'estiu de [[1875]] quan [[Olot]] i [[La Seu d'Urgell]] van en mans de les tropes isabelines d'[[Arsenio Martínez-Campos Antón|Arsenio Martínez-Campos]] i [[Joaquim Jovellar i Soler]],<ref name=HPE>{{Ref-llibre |cognom=Avilés Farré |nom2=Juan |cognom2=Elizalde Pérez-Grueso |nom3=María Dolores |cognom3=Sueiro Seoane |nom=Susana |títol=Historia política de España, 1875-1939 |url=http://books.google.
== Fronts de combat ==
Línia 118:
* {{ref-publicació|cognom=Abellan i Manonellas |nom=Joan Anton |article=Els Galceran: Una nissaga carlina de Prats de Lluçanès |url= |llengua= |consulta= |publicació=Ausa |volum=vol.22 |exemplar=n.158 |data=2006 |pàgines= |ref=Abellan}}
* {{Ref-llibre |cognom=Brea |nom=Antonio |títol=Campaña del norte de 1873 á 1876 |url=http://www.archive.org/stream/campanadelnorte00brea/campanadelnorte00brea_djvu.txt |llengua=castellà |editorial=Biblioteca Popular Carlista |data=1897 |pàgines=p.70 |isbn= |ref=Brea}}
* {{Ref-llibre |cognom=Martí Gilabert |nom=Francisco |títol=La Primera República Española 1873 - 1874 |url=http://books.google.
* {{Ref-llibre |cognom=Oyarzún |nom=Román |títol=La historia del carlismo |url=http://books.google.
* {{ref-publicació|cognom=Sanllehí i Bitrià |nom=Enric |article=L'impacte de la tercera guerra carlina a Terrassa |url=http://www.raco.cat/index.php/Terme/article/view/40719 |llengua= |consulta=1/1/2013 |publicació=Terme |volum= |exemplar=n.16 |data=2001 |pàgines=p.145-158 |ref=impacte }}
* {{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Narración militar de la guerra carlista de 1869 a 1876 |url=http://archive.org/stream/narracinmilitar10guergoog#page/n7/mode/2up |llengua=castellà |editorial=El cuerpo de estado mayor del ejército |data=1887 |pàgines= |isbn= |ref=Narracion}}
| |||