Diferència entre revisions de la pàgina «Tercera Guerra Carlina»

m
Així el text acompanyant apareix en català
m (Així el text acompanyant apareix en català)
 
== La guerra contra Amadeu de Savoia ==
El 1872 els carlins catalans van ser els primers de llençar-se al carrer per defensar la causa de [[Carles de Borbó i Austria-Este|Carles VII]]. [[Joan Castells i Rossell|Joan Castells]], que havia estat detingut després [[Revolució de 1868|del destronament]] d'[[Isabel II d'Espanya]] i empresonat al [[castell de Montjuïc]], fou alliberat en 6 d'abril de 1872, aixecant-se immediatament i formant una partida de 500 homes, i sent nomenat capità general dels carlins a la província de [[Barcelona]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Clemente |nom=José Carlos |títol=Seis estudios sobre el Carlismo |url=http://books.google.escat/books?id=NRaUeud2Im8C&pg=PA54&dq=1872+tarrassa+carlista&hl=ca&sa=X&ei=8V9gUeHlFI6M7Ab_gIGIAw&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=1872%20tarrassa%20carlista&f=false |llengua= |editorial=Huerga y Fierro Editores |data=1999 |pàgines=54 |isbn=8483741520}}</ref> Després del [[Batalla d'Oroquieta|desastre d'Oroquieta]], els carlistes basco-navarresos es van rendir i el pretendent va haver de tornar a fugir a França. Per tant, després d'això els únics que mantenien la causa carlina armada a Espanya eren els catalans.
 
Els objectius dels carlins eren hostilitzar les forces de l'ordre i les poblacions fidels al govern, dificultar les comunicacions i imposar la seva legalitat, recaptar fons per al seu manteniment,<ref>[[#impacte|Sanllehí (2001)]]:p.145</ref> amb dos tipus de partides, les de reduït nombre i que es dediquen a hostilitzar les petites poblacions, efectuant baixades al pla i evitant l'enfrontament directe amb l'exèrcit o milícies, i les de contingents més nombrosos, que, al comandament de personatges com [[Martí Miret i Queraltó|Martí Miret]], Joan Castells o [[Francesc Savalls i Massot|Francesc Savalls]], recorren el Principat i són reforçades ocasionalment per les partides «locals» citades anteriorment, de fins a dos mil, però el més freqüent que les partides fossin d'alguns centenars d'homes.<ref>[[#impacte|Sanllehí (2001)]]:p.146</ref>
 
==Instauració de la República==
Els carlins catalans van seguir alçant partides i fent accions i van continuar amb la seva gesta de defensar-se gairebé sols contra els exèrcits d'[[Amadeu I de Savoia]], que va abdicar en 10 de febrer de 1873, establint-se la [[Primera República Espanyola]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Errazkin |nom=Iñaki |títol=Hasta la coronilla. Autopsia de los Borbones |url=http://books.google.escat/books?id=CMkbIc7rd8QC&pg=PA116&dq=1873+carlos+austria-este+regresa+espa%C3%B1a&hl=ca&sa=X&ei=D_caT9qGKIKGhQeorPHIDA&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=1873%20carlos%20austria-este%20regresa%20espa%C3%B1a&f=false |llengua=castellà |editorial=Txalaparta |data=2009 |pàgines=p.116 |isbn=8481365394 }}</ref>
 
El 19 de febrer Galceran passà per [[Carme]] i féu nit a [[Capellades]].<ref name=cincvuittres/> A finals de febrer els carlins van endegar una campanya per conquerir [[Berga]], però les tropes del General Castells es van retirar,<ref name=cincvuitquatre>[[#Abellan|Abellan (2006)]]:p.584</ref> i les tropes de reforç de Galceran canviaren d'objectiu i es dirigiren cap a Conanglell, i el 2 de març, en arribar a la Serra del Grau, foren sorpresos per un grup d'homes que van disparar les seves armes contra la infanta, que va sortir il·lesa de l'atac.<ref name=cincvuitquatre/> [[Francesc Savalls i Massot|Francesc Savalls]] es va retirar de l'avanç en el darrer moment quan s'assabentà que [[Arsenio Martínez-Campos Antón|Arsenio Martínez-Campos]] s'acostava amb una columna des d'[[Olot]], de manera que Jeroni Galceran anà cap a [[La Gleva]] i els infants cap a [[Ribes de Freser]], que s'havia convertit en el quarter general dels carlins i on s'havia de reunir amb un contingent d'homes que sota el comandament del capità Ribas havien lluitat al costat de l'infant a Roma durant la [[Unificació italiana]].<ref name=cincvuitquatre/>
 
El general republicà Contreras va sortir de Barcelona el [[15 de març]] en direcció a Esparraguera amb sis companyies del regiment d'infanteria d'Amèrica, una secció del regiment de cavallería d'Alcantara, una altra d'Almansa, i una altra de Tetuan, i una bateria d'artilleria de muntanya, dirigint-se a continuació a Manresa i Moià.<ref name=tresquatre/> Savalls va emprendre un atac contra Ripoll, que va caure el [[23 de març]]<ref name=quatrenou>[[#Narracion|Cuerpo de estado mayor (1887)]]:p.49</ref> i [[Rafael Tristany i Parera|Rafael Tristany]] conqueria [[La Pobla de Segur]] i [[Gerri de la Sal]].<ref name=quatrenou/> mentre Galceran i Miret s'enfrontaven a la columna liberal del nou [[capità general de Catalunya]] [[Juan Contreras y San Román|Juan Contreras]] a La Gleva, on tot i morir Galceran, els liberals [[Foc de La Gleva|van abandonar Conanglell]]<ref>[[#Abellan|Abellan (2006)]]:p.585</ref> i els liberals van haver de tornar a Vic,<ref>[[#Narracion|Cuerpo de estado mayor (1887)]]:p.38-39</ref> i [[Berga]] va caure en [[27 de març]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Balcells |nom=Albert |títol=Cataluña contemporánea: Siglo XIX |url=http://books.google.escat/books?id=Pafdn8G2csMC&pg=PA201&lpg=PA201&dq=berga+27+castells+marzo+1873+carlista&source=bl&ots=p-FOmnczsT&sig=pE6x-XIbVHIwYPtqzFYr9zMWj0Y&hl=ca&sa=X&ei=Po71UOzUBIqQhQefpICYBQ&ved=0CF4Q6AEwBg#v=onepage&q=berga%2027%20castells%20marzo%201873%20carlista&f=false |llengua=castellà |editorial=Siglo XXI de España Editores |data=1977 |pàgines=p.201 |isbn=8432302562}}</ref> i finalment Contreras va dimitir el 31 de març.<ref>[[#Narracion|Cuerpo de estado mayor (1887)]]:p.59</ref>
 
El general [[Francesc Vallès Roselló]] fou ferit en l'[[acció de la Pobla de Granadella]] i [[Francesc Tallada i Forcadell]] prengué el comandament de les seves forces, combatent contra els republicans a [[Margalef]], [[Cardó]] i [[la Palma]]; feu una incursió a la [[província de Lleida]], i malgrat veure's perseguit per quatre columnes enemigues, el [[6 de desembre]] de 1872 a [[Móra d'Ebre]] i el 8 del mateix mes es presentà a l'[[Ermita de la Providència]], entrant després a [[Montblanc]] i la [[Selva del Camp]]. Desarmà als voluntaris republicans de [[Riudecols]] i de [[El Perelló]]. En la [[batalla de la Pileta]], el [[8 de març]] de [[1873]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Vallverdú i Martí |nom=Robert |títol=El Tercer Carlisme a les Comarques Meridionals de Catalunya, 1872-1876 |url=http://books.google.escat/books?id=vhPjAAAAMAAJ&q=Francesc+Tallada+pileta+1873&dq=Francesc+Tallada+pileta+1873&hl=ca&sa=X&ei=JJZIUr2QF6nm7AaIj4CQAw&ved=0CDQQ6AEwAA |llengua= |editorial=Publicacions de l'Abbadia de Montserrat |data=1997 |pàgines=400 |isbn=8478267859}}</ref> fou ferit i mort d'un tret de bala.
 
Després de fracassar en el [[Batalla de Puigcerdà (1873)|setge de Puigcerdà]],<ref>{{ref-publicació|cognom=Sánchez i Carcelén |nom=Antoni |article=Resistir és vèncer: el setge carlí de Puigcerdà durant la Setmana Santa de 1873 |url=http://www.raco.cat/index.php/annalsCER/article/viewFile/225237/333441 |llengua= |consulta=15/1/2013 |publicació=Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès |volum= |exemplar=2008-2009 |data=2010 |pàgines=p.197-215 |ref=Sanchez}}</ref> en la [[batalla d'Alpens]], les forces de l'[[Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este|Infant Alfons]] i de [[Francesc Savalls]] derrotaren una columna liberal comandada pel [[Josep Cabrinetty i Cladera|brigadier Cabrinetty]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Grau |nom=Jaume |títol=Carlinades: El "Far West" a la Catalana |url=http://books.google.escat/books?id=cY3FeeZ-46oC&pg=PA92&dq=batalla+d'alpens&hl=ca&sa=X&ei=U6b1UNiMOYrB2wXlj4HgBA&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=batalla%20d'alpens&f=false |editorial=Cossetània Edicions |data=2007 |pàgines=p.9 |isbn=}}</ref> que disposava de 1500 homes, 70 cavalls i dues peces d'artilleria.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Clemente |nom=José Carlos |títol=Los carlistas |url=http://books.google.escat/books?id=iZAuWHf3nawC&pg=PA84&dq=albiol+cerc%C3%B3s&hl=ca&sa=X&ei=qhjlUJjtIpGN0wXa64DgBQ&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=albiol%20cerc%C3%B3s&f=false |llengua=castellà |editorial=Ediciones AKAL |data=1990 |pàgines=p.85 |isbn=8470902326}}</ref>
 
El 16 de juliol [[Carles de Borbó i Àustria-Este|Carles VII]] torna a Navarra,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Gonzalez Chamorro |nom=Javier |títol=Bitarte: humanidades e historia del conflicto vasco-navarro : fueros, constitución y autodeterminación |url=http://books.google.escat/books?id=YgkZoOjO3gMC&pg=PA177&dq=Carlos+VII+julio+1873&hl=ca&sa=X&ei=7foaT4PKBsrLhAeZuZisDA&ved=0CD0Q6AEwAg#v=onepage&q=Carlos%20VII%20julio%201873&f=false |llengua=castellà |editorial=Chamorro Ediciones |data=2009 |pàgines=p.177 |isbn=8461307119 }}</ref> i es va reactivar la revolta al País Basc i Navarra.<ref name=Oyarzun>[[#Oyarzun|Oyarzún (1969)]]:p.377</ref> Carles VII establí la capital a [[Estella-Lizarra]] i iniciant un nou [[Setge de Bilbao (1873)|Setge de Bilbao]].
 
L'estiu de [[1873]], [[Isidre Pàmies i Borràs|Isidre Pàmies]], ''Cercós'' amb la seva partida va recórrer el [[camp de Tarragona]] i el [[Priorat]] cobrant contribucions i enderrocant les fortificacions de Marsá,<ref name=tresvuitset>[[#Narracion|Cuerpo de estado mayor (1887)]]:p.387</ref> i després de [[Combat de l'Albiol|derrotar els liberals]] a [[l'Albiol]] el [[2 de setembre]] de [[1873]], i la [[batalla de Prades]], on ''Cercós'' morí en combat.<ref>{{ref-web|url=http://www.albiol.info/?p=1039 |títol=Isidre Pàmies i Borràs “Cercós”. El guerriller aleixarenc |consulta=4/1/2013 |obra= |editor=Albiol.info |data= |llengua= }}</ref>
 
Les tropes dels carlins catalans comandades per [[Rafael Tristany]] prengueren [[Castellciutat]],<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Els Castells Catalans |volum=vol.6 |url=http://books.google.escat/books?id=cdcpAQAAMAAJ&q=tristany+1874+castellciutat&dq=tristany+1874+castellciutat&hl=ca&sa=X&ei=o4MKUtr1GYuS7Abi5IDwDA&ved=0CEYQ6AEwAw |llengua= |editorial=R. Dalmau |data=1979 |pàgines=1190 |isbn=}}</ref> [[Vic]], [[Manresa]] i [[Presa d'Olot|Olot]] davant la impotència i desesperació dels govern de Madrid. Aquestes conquestes oferiren als carlins el domini d'una gran part de tota la Catalunya interior mentre les forces lleials al govern de Madrid amb prou feines tenien capacitat per assegurar les ciutats costaneres.
 
El primer acte simbòlic de la restauració de les institucions constitucionals pròpies de Catalunya pels carlins fou la jura dels furs. Seguidament i a fe de restaurar les institucions constitucionals de Catalunya abolides després del 1714 els carlins restauraren oficialment la Diputació General de Catalunya l'[[1 d'octubre]] de [[1874]].<ref name=Guinovart>{{ref-llibre|cognom=Guinovart i Escarré |nom=Joan |títol=Tomàs Caylà: un home de la terra |url=http://books.google.escat/books?id=XiGcX2kOeOYC&pg=PA34&dq=olot+guerra+carlina&hl=ca&sa=X&ei=uGsvT5fJHJS5hAeL9IDxCg&ved=0CE8Q6AEwBQ#v=onepage&q=olot%20guerra%20carlina&f=false |editorial=Cossetània Edicions |data=1997 |pàgines=p.34 |isbn=8492147679 }}</ref> En fou declarat President el general [[Rafael Tristany i Parera]], que jurà els furs a [[Olot]],<ref name=Guinovart/> i aquest seria seguit després per [[Francesc Savalls i Massot|Francesc Savalls]]. La restitució de la Diputació General de Catalunya es va aconseguir gràcies al decret que el pretendent carlí [[Carles de Borbó i Àustria-Este|Carles VII]] havia signat el 26 de juliol de 1874 on confirmava la promesa de restauració de les antigues llibertats de Catalunya. La seu de la Diputació va quedar establerta provisionalment a [[Sant Joan de les Abadesses]], des d'on es publicà el ''Boletín Oficial del Principado de Cataluña'' des del desembre de 1874 al març de 1875.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grau |nom=Jaume |títol=Carlinades: El "Far West" a la Catalana |url=http://books.google.escat/books?id=cY3FeeZ-46oC&pg=PA109&dq=Arsenio+Mart%C3%ADnez+Campos+1874+monarquia++Alfonso+XII&hl=ca&sa=X&ei=E74XUcv3F6SW0QWO1oCoCw&ved=0CEsQ6AEwBA#v=onepage&q=Arsenio%20Mart%C3%ADnez%20Campos%201874%20monarquia%20%20Alfonso%20XII&f=false |editorial=Cossetània Edicions |data=2007 |pàgines=p.106 |isbn=8497912659}}</ref>
 
A primers de 1874 [[Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este]], germà de Carles VII es trasllada a la zona Centre organitzant les forces carlines de València i Aragó, creant la divisió del Maestrat i nomenat comandant general de la mateixa al Brigadier [[Francesc Vallès Roselló]], i integrant en la mateixa a la brigada Castelló, comandada per [[Pascual Cucala Mir]].
 
El general Montenegro, cap de les forces liberals que operaven a la província de Castelló, va detectar que les forces carlines al Maestrat es dirigien al sud, cap a la província de València i es va posicionar a l'Alcora, ocupant el [[13 de juliol]] l'ermita de Sant Cristòfol, i a la nit forces carlines es van situar per l'antic camí de Lucena. Al matí del 14 té lloc la [[batalla d'Alcora (1874)|batalla d'Alcora]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Balbás |nom=Juan A. |títol=El libro de la provincia de Castellón |url=http://books.google.escat/books?id=HSFWFiHdBWgC&pg=PA579&lpg=PA579&dq=montenegro+castellon+1874&source=bl&ots=lvjYq3kMU2&sig=39QkL6SuEULm8bDLs9cSeA3anrs&hl=ca&sa=X&ei=XXCYUfurKtKf7Aac6oHABw&ved=0CEYQ6AEwAg#v=onepage&q=montenegro%20castellon%201874&f=false |llengua=castellà |editorial=Editorial MAXTOR |data=2003 |pàgines=572-573 |isbn=}}</ref> amb la retirada carlina, però Alfons va creuar la serra Espadà fins a Segorb, sense trobar resistència, assetjant Terol, que no va arribar a prendre i [[Presa de Conca|ocupant Conca]] el 15 de juliol.<ref>{{ref-web|url=http://eldiadigital.es/not/2967/ |títol=El saqueo carlista de julio de 1874, una de las mayores afrentas a Cuenca |consulta=2/9/2013 |obra= |editor=El dia digital |data=14/7/2010 |llengua=castellà }}</ref>
 
Durant el 1875 la guerra la dominen els liberals, i els carlins s'anaren rendint o travessant la frontera, resistint en progressiva decadència i abandonant el [[País Valencià]] en direcció a [[Catalunya]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Escrig Fortanete |nom=Joaquim |títol=Llucena: una historia de l'Alcalatén: sociedad, poblamiento y territorio |url=http://books.google.escat/books?id=tmV918_0LmcC&pg=PA433&lpg=PA433&dq=1875+general+Montenegro+castellon&source=bl&ots=TsKvMcypio&sig=YHYDEyw7z2iVa0XLu59XEnRmq6w&hl=ca&sa=X&ei=5FIOUviNO4re7AaWxICQDw&ved=0CHMQ6AEwCA#v=onepage&q=1875%20general%20Montenegro%20castellon&f=false |llengua=castellà |editorial=Universitat Jaume I |data=1998 |pàgines=434-435 |isbn=8480211725}}</ref> després de la derrota de l'[[Exèrcit carlí del Centre]] d'[[Antonio Dorregaray y Dominguera|Antonio Dorregaray]] a la [[batalla d'Alcora (1875)|batalla d'Alcora]] contra el general Montenegro el [[27 de maig]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Balbás |nom=Juan A. |títol=El libro de la provincia de Castellón |url=http://books.google.escat/books?id=HSFWFiHdBWgC&pg=PA867&dq=montenegro+alcora+1874+Dorregaray&hl=ca&sa=X&ei=vFEOUtXhNK6Q7Ab_hIDYDg&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=montenegro%20alcora%201874%20Dorregaray&f=false |llengua=castellà |editorial=Maxtor |data=2009 |pàgines=544 |isbn=8497615999}}</ref> fins que en febrer de [[1876]] es dóna la guerra per acabada i Carles VII travessa la frontera.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rodríguez Vives |nom=Conxa |títol=Ramón Cabrera, a l'exili |url=http://books.google.escat/books?id=gmAqZ8IYn0EC&pg=PA182&dq=Francesc+Vall%C3%A8s+1874+carlista&hl=ca&sa=X&ei=r2mYUfqOMY-h7Abk6oCgDg&ved=0CE0Q6AEwAw#v=onepage&q=Francesc%20Vall%C3%A8s%201874%20carlista&f=false |llengua= |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1989 |pàgines=183 |isbn=8478260293}}</ref>
 
==Revolució cantonal==
 
==Restauració borbònica==
El [[pronunciament]] d'[[Arsenio Martínez-Campos Antón|Arsenio Martínez Campos]] el 1874 [[Restauració borbònica|restablí la monarquia]] i la [[Dinastia Borbó|dinastia borbònica]] en el fill d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], el rei [[Alfons XII d'Espanya]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Grau |nom=Jaume |títol=Carlinades: El "Far West" a la Catalana |url=http://books.google.escat/books?id=cY3FeeZ-46oC&pg=PA109&dq=Arsenio+Mart%C3%ADnez+Campos+1874+monarquia++Alfonso+XII&hl=ca&sa=X&ei=E74XUcv3F6SW0QWO1oCoCw&ved=0CEsQ6AEwBA#v=onepage&q=Arsenio%20Mart%C3%ADnez%20Campos%201874%20monarquia%20%20Alfonso%20XII&f=false |editorial=Cossetània Edicions |data=2007 |pàgines=p.109 |isbn=8497912659}}</ref>
 
El gener de [[1875]] la columna de Martí Miret va [[Assalt de Granollers|assaltar Granollers]],<ref>{{ref-web|url=http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/13695/carlins/prenen/granollers |títol=Els carlins prenen Granollers |consulta=1/1/2013 |obra= |editor=Nació Digital |data=27/06/2012 |llengua= }}</ref> i finalment la guerra a Catalunya acabà l'estiu de [[1875]] quan [[Olot]] i [[La Seu d'Urgell]] van en mans de les tropes isabelines d'[[Arsenio Martínez-Campos Antón|Arsenio Martínez-Campos]] i [[Joaquim Jovellar i Soler]],<ref name=HPE>{{Ref-llibre |cognom=Avilés Farré |nom2=Juan |cognom2=Elizalde Pérez-Grueso |nom3=María Dolores |cognom3=Sueiro Seoane |nom=Susana |títol=Historia política de España, 1875-1939 |url=http://books.google.escat/books?id=c4PpYAZjbTsC&pg=PA45&dq=olot+martinez+campos+1875&hl=ca&sa=X&ei=j3AvT8yiIMm2hAfIsaDbCg&ved=0CDsQ6AEwAQ#v=onepage&q=olot%20martinez%20campos%201875&f=false |llengua=castellà |editorial=Ediciones AKAL |data=2002 |pàgines=vol.1, p.45 |isbn=8470903209 }}</ref> i a [[Navarra]] i el [[País Basc]] l'ofensiva s'inicià l'hivern de 1875, i s'acabà quan Arsenio Martínez-Campos va entrar a la vall del [[Bidasoa]], i [[Fernando Primo de Rivera y Sobremonte]] a Estella-Lizarra, la capital del [[carlisme]], que va caure el [[19 de febrer]] de [[1876]].<ref name=HPE/> El propi [[Alfons XII d'Espanya]] va posar-se al capdavant dels dos exèrcits, que prengueren [[Donostia]] i [[Pamplona]], i [[Ramon Cabrera i Grinyó]] i va reconèixer Alfons XII.<ref name=HPE/>
 
== Fronts de combat ==
* {{ref-publicació|cognom=Abellan i Manonellas |nom=Joan Anton |article=Els Galceran: Una nissaga carlina de Prats de Lluçanès |url= |llengua= |consulta= |publicació=Ausa |volum=vol.22 |exemplar=n.158 |data=2006 |pàgines= |ref=Abellan}}
* {{Ref-llibre |cognom=Brea |nom=Antonio |títol=Campaña del norte de 1873 á 1876 |url=http://www.archive.org/stream/campanadelnorte00brea/campanadelnorte00brea_djvu.txt |llengua=castellà |editorial=Biblioteca Popular Carlista |data=1897 |pàgines=p.70 |isbn= |ref=Brea}}
* {{Ref-llibre |cognom=Martí Gilabert |nom=Francisco |títol=La Primera República Española 1873 - 1874 |url=http://books.google.escat/books?id=8nQtmLMk_xoC&pg=PA63&dq=revolicion+cantonal+1873&hl=ca&sa=X&ei=qOP0UMPyOuSj0QXd4YGYAw&ved=0CF4Q6AEwCQ#v=onepage&q=revolicion%20cantonal%201873&f=false |llengua=castellà |editorial=Rialp |data=2007 |ref=Martí |isbn=8432136514 }}
* {{Ref-llibre |cognom=Oyarzún |nom=Román |títol=La historia del carlismo |url=http://books.google.escat/books?id=UJ2ZAAAAIAAJ&q=triunfo+orist%C3%A1+1873&dq=triunfo+orist%C3%A1+1873&hl=ca&sa=X&ei=lMziUMHSD4aO0AXVt4DQAw&ved=0CD0Q6AEwAg |llengua=castellà |editorial=Alianza Editorial |data=1969 |ref=Oyarzun |isbn=}}
* {{ref-publicació|cognom=Sanllehí i Bitrià |nom=Enric |article=L'impacte de la tercera guerra carlina a Terrassa |url=http://www.raco.cat/index.php/Terme/article/view/40719 |llengua= |consulta=1/1/2013 |publicació=Terme |volum= |exemplar=n.16 |data=2001 |pàgines=p.145-158 |ref=impacte }}
* {{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Narración militar de la guerra carlista de 1869 a 1876 |url=http://archive.org/stream/narracinmilitar10guergoog#page/n7/mode/2up |llengua=castellà |editorial=El cuerpo de estado mayor del ejército |data=1887 |pàgines= |isbn= |ref=Narracion}}
223.351

modificacions