Anarcosindicalisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Així el text acompanyant apareix en català |
|||
Línia 5:
Com a corrent que és de l'anarquisme aspira a conquerir el màxim de millores per a la classe obrera, amb la intenció d'emancipar-la suprimint tot tipus d'opressió entre humans (també a través d'institucions). Advoca també per l'abolició del [[capitalisme]] així com l'abolició de tota forma d'[[estat]], substituït per l'associacionisme voluntari.<ref>{{ref-llibre |cognom=Feliu i Montfort |nom=Gaspar |cognom2=Sudrià i Triay |nom2=Carles |títol=Introducció a la història econòmica mundial |url=http://books.google.cat/books?id=baNGEJhiC1wC&pg=RA2-PA246&dq=emancipaci%C3%B3+anarquisme+partit&hl=ca&ei=1FR9TvWwB8qq8QOKi8WLAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&ved=0CFAQ6AEwCA#v=onepage&q&f=false |editorial=Universitat de València |data=2006 |pàgines=p.246 |isbn=8437062977 }}</ref> Per assolir aquesta fita contempla només els mètodes del [[sindicalisme]] revolucionari i la [[vaga general]] revolucionària, que hauran de desembocar en la revolució social llibertària.<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 41</ref>
En consonància amb el seu rebuig de l'estat i el seu funcionament, l'anarcosindicalisme és també teòricament [[apolític]], és a dir que prescindeix de l'ús dels [[partits polítics]] com a mitjà de lluita.<ref>{{ref-publicació |cognom= |nom= |article= |url=http://books.google.
No obstant això, cal dir que històricament s'ha donat algun cas de col·laboració entre l'anarcosindicalisme i les organitzacions estatals com per exemple succeí a Catalunya durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] entre el juliol del [[1936]] i el maig del [[1937]] amb la constitució del [[Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya]] i la [[Junta de Seguretat Interior de Catalunya]] (tot i que en franca rivalitat i després hostilitat oberta). Fins i tot en aquell mateix període es va arribar a donar el cas que el mateix anarcosindicalisme constituís un govern a les seves mans a la part de l'Aragó que queia a la banda liberal.
Línia 15:
Aquest corrent apareix a casa nostra al segle XIX a partir de la síntesi entre la doctrina anarquista de [[Bakunin]] i l'arrelament de l'associacionisme i el sindicalisme obrer a [[Catalunya]].<ref name="Diccionari"/> Després, amb la fundació a [[Llemotges]] de la CGT francesa el 1895, l'anarcosindicalisme català va clarificar les seves característiques. Bevia de tres fonts ideològiques:
* l'[[anarquisme]]: del qual prenien el rebuig a l'estat, el parlamentarisme i els partits polítics
* la doctrina de [[Georges Sorel]]: de qui prenien la teoria de violència i la [[vaga general]] com a mètode d'acció sindical.<ref>{{Ref-llibre |cognom=González Calleja |nom=Eduardo |títol=La razón de la fuerza: orden público, subversión y violencia política en la España de la Restauración (1875-1917) |url=http://books.google.
* el [[marxisme]]: del qual prenien la teoria de la [[lluita de classes]].
Tots aquests principis foren codificats a la [[Carta d'Amiens]] que va redactar la CGT el [[1906]], la qual va ser decisiva per la configuració de l'anarcosindicalisme català, ja que va determinar la creació de la [[Solidaritat Obrera]] l'any següent, i va influir també en la fundació de la [[CNT]] el [[1910]].<ref name="Diccionari"/>
|