Guerra de Corea: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Així el text acompanyant apareix en català |
||
Línia 26:
El fracàs de la celebració d'eleccions lliures en tota la península el 1948 va accentuar la divisió entre ambdues parts, i el nord va establir un govern [[Comunisme|comunista]]. El paral·lel es va convertir encara més en una frontera política entre ambdues Corees. Encara que les negociacions per a la reunificació van continuar en els mesos anteriors a la guerra, la tensió es va intensificar amb batalles transfrontereres i incursions en el Paral·lel 38. L'escalada de tensió va degenerar en una guerra oberta quan Corea del Nord va envair Corea del Sud el 25 de juny de 1950, en el que suposava el primer conflicte armat seriós de la [[Guerra Freda]].
L'Organització de les Nacions Unides, i particularment els [[Estats Units]], van acudir en ajuda de Corea del Sud per repel·lir la invasió. Malgrat això, en només dos mesos els defensors van ser empesos al [[Perímetre de Pusan]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Snow |nom=Donald M. |cognom2=Drew |nom2=Dennis M. |títol=From Lexington to Baghdad and Beyond: War and Politics in the American Experience |url=https://books.google.
Amb les dues Corees afavorides per potències estrangeres, la Guerra de Corea va ser una guerra subsidiària. Des del punt de vista de la [[ciència militar]], va combinar estratègies i tàctiques de la Primera i la Segona guerres mundials: va començar amb una campanya mòbil de ràpids atacs d'[[infanteria]] seguits per incursions de bombardejos aeris, però es va convertir en una guerra estàtica de [[Guerra de trinxeres|trinxeres]] des de juliol de 1951.
Línia 61:
Fins i tot després que la Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica presentés el F-86 avançat, els seus pilots sovint lluitaven contra els jets dirigits per pilots soviètics, batejats "honchos". Les Nacions Unides gradualment guanyaren la superioritat aèria sobre la majoria de Corea que durà fins al final de la guerra, un factor decisiu que va ajudar a l'avanç cap al nord, i la resisència a la invasió xinesa de Corea del Sud.<ref name="Stokesbury1990"/>
Després de la guerra, l'USAF va reclamar haver abatut 792 MiG-15s i 108 aeronaus addicionals per Sabres i la pèrdua de 78 Sabres, una proporció per sobre de 10:1, tanmateix alguns altres estudis mostren una proporció de 2:1 contra els millors pilots russos. La recerca de posguerra ha pogut confirmar només 379 victòries, encara que l'[[USAF]] continua mantenint els seus crèdits oficials i el debat és possiblement irreconciliable. Els soviètics reclamaven aproximadament 1.100 victòries aèries i 335 MiG perduts en combat en aquell temps. Les pèrdues oficials de la Xina eren 231 avions abatuts en combat aeri (principalment MiG-15) i 168 altres pèrdues.<ref name=unn>{{Ref-llibre |cognom=Mcmurran |nom=Marshall William |títol=An ''Unnecessary'' War |url=http://books.google.
Les reclamacions soviètiques de 650 victòries i les 211 Xineses sobre Sabres es consideren exagerades per l'USAF. Segons una recent publicació dels EUA, el número de F-86s present alguna vegada a la península coreana durant la guerra només sumava 674 i les pèrdues de totals de F-86 per totes les causes foren uns 230.<ref>{{ref-web|títol=Korean War Aces, USAF F-86 Sabre jet pilots |editor=AcePilots.com | url =http://www.acepilots.com/korea_aces.html |consulta=2007-08-22}}</ref>
| |||