Enric II de Castella: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m Així el text acompanyant apareix en català
Línia 22:
Després de la mort del seu germà també va vèncer a la [[Primera Guerra de Successió castellana]] els altres rivals: [[Ferran I de Portugal]], besnét igual que Enric de [[Sanç IV de Castella]], al [[Setge de Sevilla]]; i [[Joan de Gant]], casat el [[1371]] amb [[Constança de Castella]] i hereva legítima del regne, però [[Muhàmmad V de Gharnata]] va aconseguir [[Setge d'Algesires (1369)|prendre Algesires]].
 
Com aliat de Carles V de França va posar a disposició d'aquest la flota castellana, que va ser utilitzada pel rei francès en [[Batalla naval de La Rochelle (1372)|la conquesta del port]] de [[La Rochelle]], ocupat pels anglesos durant la [[Guerra dels cent anys]]. En [[1372]] esclatà la guerra entre [[Corona de Castella|Castella]] i [[Portugal]], que es tancà en [[1374]] pel [[Tractat de Santarem]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rábade Obradó |nom=María del Pilar |cognom2=Ramírez Vaquero |nom2=Eloísa |cognom=Utrilla Utrilla |nom=Juan F. |títol=La dinámica política |url=http://books.google.escat/books?id=Ivqa_OgIIIEC&pg=PA161&dq=santarem+1373&hl=ca&sa=X&ei=kG4vUujzEIv07AbF6YCAAg&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=santarem%201373&f=false |llengua=castellà |editorial=Ediciones AKAL |data=2005 |pàgines=161 |isbn=}}</ref> El juny de [[1374]], a petició de [[Lluís I de Provença]], va [[Setge de Baiona (1374)|posar setge]] a [[Baiona]], punt clau de comunicació entre el [[Regne de Navarra]] i el [[Regne d'Anglaterra]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Los Trastamara y la Unidad Española |url=http://books.google.cat/books?id=_vp1mwUwOmoC&pg=PA305&dq=Bayona+1374&hl=ca&ei=prkdTtrnD4vHsgbMr6myDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=Bayona%201374&f=false |llengua=castellà |editorial=Rialp |data=1981 |pàgines=p.305 |isbn=8432121002 }}</ref> Els castellans van posar setge per mar i per terra, però la resistència de la ciutat i la manca de col·laboració francesa va obligar a aixecar el setge.
 
El [[Tractat d'Almazán]] fou una pau signada el [[12 d'abril]] de [[1375]] entre [[Pere el Cerimoniós]] i Enric II de Castella que tancava la [[Guerra dels Dos Peres]], pel qual Pere el Cerimoniós va renunciar a recuperar alguns dels [[territori]]s perduts en la guerra a canvi de 180.000 [[Florí d'or d'Aragó|florins]].<ref name=Gebhardt>{{Ref-llibre |cognom=Gebhardt |nom=Victor |títol=Historia general de España y de sus Indias: desde los tiempos más remotos hasta nuestros días |url=https://books.google.escat/books?id=vKnI7-zzgUIC&pg=PA134&dq=1376+Almaz%C3%A1n&hl=ca&sa=X&ei=_gWpVPaBI8TPaICggbgJ&ved=0CCQQ6AEwAQ#v=onepage&q=1376%20Almaz%C3%A1n&f=false |llengua=castellà |editorial=Librería Española |data=1864 |pàgines=134 |isbn=}}</ref> A més a més s'establí el [[matrimoni]] entre [[Elionor d'Aragó i de Sicília]] i el [[fill]] d'Enric II, el futur rei [[Joan I de Castella]]<ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. [[Barcelona]], [[abril]] del [[2000]]. ISBN 84-297-4706-0, plana 23.</ref><ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 29</ref> i la condonació del deute d'[[Enric II de Castella]] amb Pere el Cerimoniós de 200.000 florins en concepte de dot.<ref name=Gebhardt/>
 
Enric II va iniciar la reconstrucció interior del regne i va modificar en gran part la política exterior. Va recompensar aquells que l'havien ajudat en l'ascens al poder, alhora que va perseguir els [[jueus]]. Va crear el tribunal superior de Justícia del Regne i, a diferència del seu germà Pere I, va convocar constantment les [[corts castellanes]].