Sanç II de Pamplona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+ referències
m Així el text acompanyant apareix en català
Línia 1:
[[Fitxer:Sancho2Navarra.jpg|thumb|200 px|''Sanç Garcés II de Pamplona''.]]
 
'''Sanç II de Pamplona i I d'Aragó''', anomenat també '''Sanç Garcés II''' o '''Sanç Abarca''' (? - [[994]]) va ser [[rei de Pamplona]] i [[comte d'Aragó]] entre [[970]] i [[994]].<ref name=gec>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0058537.xml?s.q=San%C3%A7+II+de+Pamplona#.Uw0yi-N5OuI|títol=Sanç II de Pamplona|obra=Gran Enciclopèdia Catalana}}</ref> S'atribueix a aquest rei el títol de ''rei de Navarra'', quan el [[987]] al [[Monestir de San Juan de la Peña]] es titula: ''reinando Yo, D. Sancho, rey de Navarra, en Aragón, en Nájera y hasta Montes de Oca...''.<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Moret |nom=José |cognom2=de Alesón |nom2=Francisco |títol=Anales del reino de Navarra: Investigaciones históricas de las antigüedades del reino de Navarra por el P. José de Moret |url=https://books.google.escat/books?id=MwVXAAAAYAAJ&q=reinando+Yo,+D.+Sancho,+rey+de+Navarra,+en+Arag%C3%B3n,+en+N%C3%A1jera+y+hasta+Montes+de+Oca&dq=reinando+Yo,+D.+Sancho,+rey+de+Navarra,+en+Arag%C3%B3n,+en+N%C3%A1jera+y+hasta+Montes+de+Oca&hl=ca&sa=X&ei=5JjCVIDIJMH0Uuvfg2g&ved=0CCYQ6AEwAQ |llengua=castellà |editorial=E. López |data=1891 |pàgines=179 |isbn=}}</ref>
 
Fill de [[Garcia III de Pamplona]] i de la [[Andregot Galindes|comtessa Andregot d'Aragó]]. Va governar el comtat d'Aragó en vida dels seus pares i, posteriorment, va heretar-lo juntament amb Pamplona, mentre que el seu germanastre Ramir va rebre el territori de Viguera sota el títol de rei, sempre reconeixent l'autoritat superior de Sanç II.<ref name=gec/>
 
En una època d'hegemonia del [[califat de Còrdova]]. Sanç va enviar diverses ambaixades de pau i amistad, el [[971]] i el [[973]], al califa [[al-Hàkam II]]. Es mantenen uns anys de pau, però es trencaren quan navarresos, castellans i lleonesos s'alien contra el sarraí Gālib, que els derrotà a San Esteban Gormaz el [[975]].<ref name=gec/> Al morir [[al-Hàkam II]] el [[976]] i en succeir-lo el seu fill [[Hixem II]], tutelat per [[Almansor]], els regnes cristians van veure perillar la seva estabilitat. Les tropes d'Almansor van vèncer els cristians a la [[batalla de Torrevicente]], al sud de [[Sòria]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Martínez Díez |nom=Gonzalo |títol=El condado de Castilla, 711-1038: la historia frente a la la leyenda |volum=vol.1 |url=http://books.google.escat/books?vid=ISBN9788495379948&printsec=frontcover&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false |llengua=castellà |editorial=Marcial Pons Historia |data=2005 |pàgines=495 |isbn=8495379945}}</ref> [[Almansor]] desfeu una coalició cristiana semblant el [[981]] a Rueda, prop de [[Tordesillas]]. Llavors Sanç II va voler cercar la pau, i va donar en matrimoni a la seva filla Abda al cabdill musulmà.<ref name=gec/>
 
A nivell intern va fer construir el monestirs de [[San Andrés de Cirueña]] ([[972]]) i [[San Millán de la Cogolla|San Millán de Suso]].<ref name=gec/>
Línia 16:
 
Tingué una filla il·legítima:
* Urraca de Navarra ''la Bascona'', casada amb el cabdill musulmà [[Almansor]] i que, abans d'entrar en un convent, li va donar un fill conegut com a '''[[Abd-ar-Rahman Sanxuelo]]'''.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bariani |nom=Laura |títol=Almanzor |url=http://books.google.escat/books?vid=ISBN9788489569850&printsec=frontcover&redir_esc=y#v=onepage&q=sanchuelo&f=false |llengua=castellà |editorial=Editorial NEREA |data=2003 |pàgines=221 |isbn=8489569851}}</ref>
 
== Referències ==