Bonastruc ça Porta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.
m Així el text acompanyant apareix en català
Línia 4:
Va ser un destacat filòsof, [[Talmud|talmudista]] i [[Càbala|cabalista]]. Admirador de [[Maimònides]], s'oposà a les seves tendències intel·lectualistes i derivà fins a qüestions de la [[càbala]], dins les quals compongué un ''[[musta gab]]'' per ser recitat el primer dia de l'any. Aquest ''musta gab'' és la mostra més antiga de poesia cabalística peninsular. Algunes altres obres cabalístiques seves són ''[[Oçar ha-hayyim]]'' ("Tresor de la vida") i ''[[Deraixà]]'' ("Investigació"). Igualment, escrigué mantes obres didàctiques, per entre les quals hom troba ''[[Igguéret ha-qódeix]]'' ("Epístola de la santedat") i ''[[Torat ha-adam]]'' ("La Llei de l'home").
 
Quant a la seva vida pública, l'actuació més remarcable fou la participació en [[Disputa de Barcelona|una controvèrsia pública]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Estanyol i Fuentes |nom=Maria Josep |títol=Els jueus catalans: les seves vivències i influència en la cultura, l'economia i la política dels reialmes catalans |url=http://books.google.escat/books?id=zK5IAQAAIAAJ&q=Disputa+de+Barcelona++Raimon+de+Penyafort&dq=Disputa+de+Barcelona++Raimon+de+Penyafort&hl=ca&sa=X&ei=XAH5U97IDsHKaLClgIgD&ved=0CB4Q6AEwAA |llengua= |editorial=PPU |data=2009 |pàgines=60 |isbn=8447710629}}</ref> amb el cristià convers [[Pau Cristià]], celebrada a [[Barcelona]] el [[1263]], davant el rei [[Jaume el Conqueridor]] i de [[Ramon de Penyafort]]. Ambdós contrincants es van considerar vencedors de la controvèrsia, i com a resultat d'aquesta discussió, ''Ramban'' va ser condemnat a l'exili. A causa d'això, sojornà a [[Castella]] i a [[Provença]], abans de traslladar-se a [[Terra Santa]], on morí el [[1270]].
 
Deixeble de Nahman fou el rabí [[Salomó ben Adret]] de Barcelona (1250-1310) autor d'un estudi polèmic contra el ''Pugio fidei'' de [[Ramon Martí (teòleg)|Ramon Martí]]. Durant més de 40 anys fou la més alta autoritat religiosa dels hebreus d'Europa i fins d'Àsia i Àfrica.
Línia 18:
 
== Bibliografia ==
* {{citar ref| tipus = llibre| cognom1 = Torres i Amat| nom1 =Fèlix | enllaçautor1 = Fèlix Torres i Amat| títol = Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña| url = http://books.google.escat/books?id=sp8IAAAAMAAJ&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false| editorial = Imprenta de J. Verdaguer | lloc = Barcelona | data = 1836 | consulta = 7 d'octubre de 2013| pàgines = 454-455 | llengua = castellà }}
 
== Enllaços externs==