Jaén: diferència entre les revisions

Després de la conquesta àrab la ciutat es va dir ''Djayyan'' i es va instal·lar a la zona el ''djund'' de [[Kinnasrin]]. El [[825]] [[Abd al-Rahman II]] va fer construir una gran [[mesquita]] a la localitat al governador local [[Maysara]]. [[Omar ben Hafsun]], el rebel [[muladí]], la va dominar per molt de temps fins a la seva derrota a [[Poley]] el maig del [[891]]. El [[892]] va tornar a passar al rebel que la va conservar fins al [[903]]. Després de la caiguda del califat ([[1012]]) s'hi van instal·lar els [[Banu Birzal]] i els [[Banu Ifran]]; després va caure en mans del senyor de [[Regne de Granada|Granada]] [[Habús ibn Maksan]]. Va passar als [[almoràvits]] i als [[almohades]] ([[1149]]). La va conquerir [[Ibn Mardanix]] de [[Múrcia]] el [[1159]] que la va cedir al seu sogre [[Ibrahim ibn Hamushk]]. El [[1162]] fou assetjada pels [[sàyyid|sayyids]] [[Yússuf]] i [[Uthman]] però no la van poder ocupar. Ibn Hamuskh la va entregar als [[almohades]] ([[1169]]) i Ibn Mardanix va tornar per conquerir-la i no ho va aconseguir. A la campanya de les [[Navas de Tolosa]] Jaén fou base dels musulmans; el sayyid [[Abd Allah al-Bayasi]], el governador de la ciutat, es va revoltar contra el seu senyor [[al-Àdil]] i es va aliar amb [[Ferran III de Castella]], que va assetjar la vila però es va haver de retirar i finalment el [[1246]] la va conquerir;<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Marina |nom=Juan |títol=Historia General de España |url=http://books.google.escat/books?id=4vSWm64YVnYC&pg=PA18&dq=jaen+1245&hl=ca&sa=X&ei=kwC-UfnkIMWg7AaEk4H4BA&ved=0CDAQ6AEwADgK#v=onepage&q=jaen%201245&f=false |llengua=castellà |editorial=L.Núñez de Vargas |data=1819 |pàgines=18 }}</ref> en la resta del segle i el següent fou atacada diverses vegades pels [[Banu Marin]] i els [[Dinastia nassarita|nassarites]] de Granada però sempre sense èxit.