Batalla del Cefís: diferència entre les revisions

La Companyia, en nombre clarament inferior, va estudiar les possibilitats que oferia el terreny i va decidir deixar el [[Cefís (Beòcia)|riu Cefís]] en el seu flanc i el [[Copais|llac Copais]] a la seva esquena. La posició deixava els almogàvers totalment envoltats i sense escapatòria, però, per contra, impedia qualsevol intent d'envoltar-los i tan sols permetia a l'enemic l'atac frontal. Aleshores, aprofitant el sòl pantanós, obriren solcs a la riba del riu per permetre el pas de l'aigua i aconseguir inundar la plana que s'estenia al seu davant amb fosses plenes d'aigua.<ref name="Lluch2001">{{ref-llibre|autor=Antonio Rubió y Lluch|títol=El record dels Catalabs en la tradició popular, històrica i lterària de Grécia|url=http://books.google.escat/books?id=kfokgVRYnR0C&pg=PA15&dq=cronica+ramon+muntaner+Batalla++riu+Cef%C3%ADs&hl=ca&sa=X&ei=36c_Ubb6J6HA7Abw0IGAAQ&redir_esc=y#v=onepage&q=cronica%20ramon%20muntaner%20Batalla%20%20riu%20Cef%C3%ADs&f=false|consulta=12 March 2013|any=2001|editorial=L'Abadia de Montserrat|isbn=978-84-8415-318-4|pàgines=15–}}</ref> És una estratègia similar a la de la [[batalla de Marató]], en la qual els atenencs van sembrar d'obstacles la plana per frenar la cavalleria [[persa]]. Per als almogàvers, però, no hi hauria cap retirada possible, ja que quedaven atrapats entre el llac Copais, el riu Cefís i l'enemic franc. Aquest reposava a [[Zeitun]] i el duc, preparant-se per a la imminent batalla, hi féu testament el [[10 de març]] del [[1311]].